El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural projecta moure 1,4 milions de metres cúbics de sorra per reobrir la badia del Fangar. L'obra, que necessita el vistiplau de l'Estat, té una partida inicial superior als cinc milions d'euros.

El Govern ha elaborat un estudi tècnic per localitzar els bancs de sorra, que es traslladaran a espais del Delta més afectats per la regressió, com la platja de la Marquesa i la bassa de l'Arena. Segons la secretària d'Acció Climàtica, Anna Barnades, l'objectiu és recuperar este espai debilitat pel temporal Glòria i protegir l'ecosistema. Enguany està previst que s'elabore el projecte executiu i que els treballs puguen començar "com a molt tard" el primer trimestre de 2023.

“Una actuació de dragat de la bocana del Fangar amb la màxima amplitud possible, encara per determinar, i traslladar estes sorres a les platges del front esquerre del delta”. “D'esta manera, no només s’actuaria a la badia, sinó que també es milloraria la situació de les platges de la zona de la Marquesa i la bassa de l’Arena, que han perdut el 90% de la seva amplada i en la situació actual no podrien contenir un fort onatge produït per una llevantada, i, encara menys, un fenomen com el Glòria de fa dos anys”, ha dit la secretària d’Acció Climàtica.

El Departament es planteja de manera imminent l’aportació de 380.000 metres cúbics repartits en esta zona de platges, el Trabucador i l’illa de Buda. Tot i això, els experts consideren que l’amplada mínima de platja hauria de ser al voltant dels 150 metres. Per això, en els pròxims anys, caldrà assegurar l’aportació dels volums necessaris a estes tres zones, però també treballar en metodologies de reubicació, fixació i estabilització. “En este sentit, el coneixement sobre les quantitats i ubicacions de sorres disponibles i l’ús de la millor metodologia de dragatge i sistemes de consolidació posterior és clau, i el Departament ja està treballant en aquesta línia per generar tota esta informació, recollir coneixement i expertesa i posar-ho tot a funcionar”, ha declarat el director general Marc Vilahur. Les primeres valoracions estimen en 1,4 milions de metres cúbics el volum de sorra disponible al Fangar per a ser reubicat a les platges del delta.

La secretària d’Acció Climàtica ha anunciat que en els pròxims dies es decidirà la millor tècnica de dragatge i s’elaborarà el projecte tècnic que es presentarà al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic per a la seva aprovació. “L’objectiu és treballar de manera ràpida per poder licitar les obres abans que acabi l’any i iniciar-les a finals d’aquest 2022 o començaments de l’any vinent”, ha dit Barnadas.

“El delta de l’Ebre és una de les prioritats del Departament i hi hem de posar tots els nostres esforços per garantir-ne el futur, amb accions tant a curt com a mitjà i llarg termini”, ha afirmat el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural. 

[h3]5 milions per a les basses del Canal Vell i l’Encanyissada[/h3]

La secretària d’Acció Climàtica i el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural també han visitat les basses del Canal Vell i l’Encanyissada, on enguany s’invertiran gairebé 5 milions en obres de millora i reforç de les proteccions perimetrals. L’objectiu d'estos treballs és protegir els camps de cultiu d’arròs davant d’episodis de desbordament i el risc d’afectació en un futur que pot suposar l’elevació del nivell del mar.

El Pla preveu reforçar els espigons ja existents a l’Encanyissada i la Tancada, que es troben molt debilitats, i ampliar la seva protecció a tot el perímetre. Les noves estructures tindran una elevació mitjana d’uns 50 cm per sobre del nivell mitjà del mar i una amplada d’uns 4 metres. Això permetrà la lliure entrada d’aigua marina a les basses, necessària per assegurar el seu equilibri ecològic, però sense suposar problemes de desbordament i d’afectació als camps d’arròs veïns en cas de pujada del nivell del mar.

En el cas de la bassa del Canal Vell, l’actuació se centra en la part nord i oest de la llacuna on s’elevaran els camins perimetrals ja existents. A la part nord, la zona més sensible de la bassa, també es planteja la construcció d’un espigó de protecció.

En aquest moments, es treballa en l’obtenció de permisos i la licitació de les obres.