El professor emèrit d'Anàlisi Econòmica a la Universitat de Saragossa, Pedro Arrojo, ha advertit que el creixement del nivell del mar unit a la subsidència, o enfonsament, no compensat del delta de l'Ebre poden portar a una desaparició més accelerada. "El delta de l'Ebre desapareixerà molt més ràpid del que pensem", ha asseverat.

Així ho ha assenyalat Arrojo durant la seva intervenció en la trobada 'Els processos de planificació hidrològica a la península ibèrica i illes en un context de canvi climàtic', que es va celebrar ara fa una setmana a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) de Santander.

"Un delta és una gran esponja de segments que pel seu propi pes tendeix a compactar", ha explicat Arrojo, alhora que ha lamentat que actualment les masses de flux sòlid s'han "col·lapsat", provocant "un problema molt greu".

"Hem de pensar alguna cosa. És molt important perquè afecta la costa, on tenim molta població vivint i molts recursos econòmics", ha alertat expert.

Durant la seua intervenció, 'La necessària transició hidrològica front al canvi climàtic', Arrojo ha subratllat que, tot i que "els transvasaments tenen la seua funció", en el cas de sequera "no tenen utilitat" a causa que aquestes no són de caràcter local, sinó regional. "Els transvasaments són eines inútils", ha reiterat.

En esta línia, ha criticat que la construcció de preses "no té sentit", ja que "el problema" és que no hi ha aigua. "Este és el país del món amb més preses, per a allò bo i per allò dolent. Fer una nova onada de grans preses amb un 24% menys d'aigua, és com regalar-li a un pobre un moneder", ha postil·lat.

D'altra banda, el físic ha reivindicat la importància de les aigües subterrànies, apuntant a la necessitat "mantenir la salut dels aqüífers". "La sobreexplotació dels aqüífers és la clau del nostre futur", ha destacat, i alhora ha criticat la gran quantitat de pous il·legals que hi ha a Espanya.

"Són els principals pulmons hídrics, molt més que els embassaments", ha asseverat. A més, ha considerat que es pot treure aigua d'ells, ja que, al seu judici, quan no hi hagi aigua, poden ser "les peces fonamentals de resistència per a la nostra supervivència".

D'altra banda, l'expert ha defensat la necessitat de "alguna cosa més profunda" que les noves tecnologies: "necessitem un canvi de cultura, d'ètica, de principis, de paradigma amb la societat a l'hora de gestionar l'aigua, que és el ànima blava de la vida ", ha sostingut. Per això, Arrojo ha defensat un nou paradigma de sostenibilitat, davant del que ha existit durant els últims anys caracteritzat per la "dominació de la naturalesa".

Per a l'expert, fins ara "l'objectiu" era dominar els rius i "posar-los al nostre servei" i el "millor riu" era el que no arribava a la mar, és a dir, "el que no perdia aigua al mar". "El riu és un ecosistema viu", ha recordat, suggerint així, "passar d'una visió de recursos a una visió sistèmica" que "fa sostenible" este bé natural.

Finalment, el guardonat amb el Premi Mediambiental Goldman (2003), ha fet una crida a la precaució. "La incertesa ha servit per a la inacció", ha lamentat. Així, ha matisat que "el problema no és ser optimista o pessimista", sinó "veure el ventall de plausibilitat" que s'estableix d'acord a les investigacions científiques.