Durant l’última setmana, l'anònim artista urbà conegut a les xarxes com a “Captain Hadoock”, juntament amb un equip del Delta, han creat un mural a partir d'un grafit al Delta de l'Ebre, prop l'Encanyissada, amb el rostre d’una doctora de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, per retre homenatge al rigorós treball del personal sanitari al territori. Hadook, que acostuma a pintar per llocs emblemàtics de Barcelona, ha guanyat força popularitat a l’Instagram durant els últims mesos, gràcies a les seues originals peces: professionals utilitzant la màscara i protecció i expressant diferents sensacions, des de l'alegria a la frustració. Hem entrevistat este misteriós creador per entendre les seues motivacions i quin és el missatge que vol transmetre amb el seu art.

Com va sorgir la idea?

Esta iniciativa sorgix en ple confinament, quan els aplaudiments anaven cada vegada a menys i la gent va començar a abaixar la guàrdia. Quan van començar a obrir-se les terrasses i a omplir-se, sense tenir cap mena d'objecció en compartir taula. Va sorgir per les famoses festes clandestines que veiem a la TV, gent sense cap mena de protecció... Havíem estat 120 dies tancats a casa! Va ser quan em vaig adonar que oblidem massa ràpid i el resultat està a la vista, el personal sanitari continua arriscant les seues vides i la de les seues famílies, i crec que no som conscients. Ja ens ha passat el temps dels aplaudiments i l’agraïment. 
 

Sens dubte, com et comentava la gent té poca memòria. Entenc que les persones estan esgotades d'estar a casa tancades, fent pastissos, però és el que hi ha. És el que toca. I sembla que la professió dels sanitaris perd força. No només la dels sanitaris, hi ha moltes professions que durant esta pandèmia estan sent imprescindibles: el personal de neteja, dels hospitals, de les ciutats, els transportistes, els que treballen en els supermercats, bombers, policies, etc. I ens oblidem per complet. Esta gent ens està fent d'escut davant de la pandèmia, i no podem oblidar-ho.

A moltes de les fotos penjades a l'Instagram les acompanyen hashtags com "us estem vigilant", "infermeres cabrejades", "infermeres saturades". Quin és el missatge que es vol transmetre?

Només vull que la gent siga realment conscient del que les infermeres arrisquen. El grafit és com un cartell posat al carrer que et va recordant. Estem acostumats a la publicitat: “beu això”, “neteja amb allò”, “viatja aquí”, “menja esta galeta”, “conduïx amb llibertat”, etc. Tot és publicitat, tant que ni ens adonem, però el nostre subconscient sí. Si aconseguís que una persona quan veja les imatges pensi: “Wow, he d’estar alerta!”, seria tot un èxit. L'important és la història que explica la fotografia, el missatge, el sentiment… Com aconseguir arribar a la gent és una combinació de simplicitat gràfica, el poder de l'ànima i l'esperit. No puc resoldre el problema de la COVID, però puc provocar consciència i sensibilitat.

Com escull les infermeres que vol homenatjar?

Vull deixar clar que no són només infermeres, és per a tot personal sanitari: auxiliars d'infermeria, anestesistes, radiòlegs, zeladors, uròlegs, doctors/es, cirurgians/es… La veritat és que no trio, les fotografies són tan potents que em dixen sense parla. És el seu moment i ells el mostren tal com se senten: enfadats, tristos, cabrejats, cansats o fins i tot frustrats. És difícil expressar tot això amb unes ulleres de protecció, amb dos màscares o amb una pantalla, però s'aconseguix.

D'on extreu les fotografies?

Són seues, són selfies o fotografies realitzades entre companys. Me les envien a través d’Instagram i jo les retoco, les convertisco en això que veus, les escalo, imprimixo i busco el lloc on posar-les perquè tinguen la màxima visibilitat.

De moment, quin és el nombre total de peces ha realitzat seguint esta temàtica?

Ja executades en tinc aproximadament unes 20 peces, però n’hi ha moltes més que estan esperant el seu moment per a sortir al carrer. Hi ha fotografies que et mouen per dins, que necessiten veure's en format gran, tot i que no sempre és possible… Però sortiran.

Després de Barcelona, perquè va decidir fer el pas cap a les Terres de l'Ebre?

No totes estan a Barcelona, n’hi ha alguna a Menorca i este estiu en faré d’altres per Bilbao. La persona que surt a la imatge, en este cas, és una doctora d’un hospital de les Terres de l'Ebre i vaig pensar que seria el lloc ideal perquè ella sentís el reconeixement al seu treball i al dels seus companys. Que tingués l’homenatge a prop. Les Terres de l'Ebre són un paisatge únic. Els mantells de color verd en esta època de l'any, interminables, estos petits quadrats blancs que es veuen al lluny, sense res més al voltant, són com a fulles en blanc d'una llibreta preparades per dibuixar. Això queda una mica cursi, però és la veritat!

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=phAhlxlbdos[/youtube]

Quina ha estat la resposta de la societat, i en especial de l'equip sanitari, davant el seu art?

La resposta és increïble. Per part del personal sanitari he rebut molt suport des de qualsevol part del món, animant-me a continuar, a continuar amb ells, que no dixe de bombardejar amb les imatges que m’envien. Este és un projecte que visualment impacta pel contingut de les imatges i estic veient que hi ha poca gent que no es quede mirant la paret uns segons. M'encantaria saber què en pensen…

A poc a poc es trenquen els prejudicis d'aquells que pensen que els grafits "embruten les ciutats" i se n'adonen del seu valor reivindicatiu?

També vull dir-te que aquí el personatge important són elles i ells. Jo només els hi dono més visibilitat, només sóc una plataforma, un altaveu. Les parets són un suport com qualsevol altre, la diferència és que si és una publicitat la pagues, i si no, et posen una multa. Però sí, crec que sí, encara que hi ha de tot, és clar, els carrers són de tots i podem fer-los més interessants, sense tornar-nos bojos. Tot amb control i coherència. Este  projecte està realitzat amb paper, tintes i coles no tòxiques i biodegradables. I ja que em doneu este espai per a poder expressar-me, m’agradaria agrair, si és possible, a la Doctora de la imatge (que mantindrem en l'anonimat), qui des del minut un em va donar el permís i el suport per a poder avançar en aquest projecte. I a l’equip que m’ha ajudat al Delta: 
Greta Diaz, Josep Piñol de “Oumama Project”, Laura Tamayo, Guillem Gefaell, Maria Donoso, Nuria Ferrer, Roser Vilagrassa, Maia Diaz, Jennifer Moreau i Maya Rolando. Mil gràcies pel vostre suport i confiar en este projecte amb els ulls tancats.