Si fos un habitant de la Catalunya rica, -de la Catalunya del Nord- estaria, no content, contentíssim. Per fi tenim AVE que ens portarà a la capital del Principat en un tres i no res i per quatre euros! Tants anys queixant-nos, pegant la solfa i ja ho tenim a la porta de casa per anar on vulguessem...i d'aquí no res anirem a París com qui va a prendre el bany a la platja! Però no, no sóc de Figueres, ni visc al ric Nord, visc, com molts, al Sud de Catalunya. Diria al cul però em faria, els faria, sentir com una morena (almorrana) que és, a la fi, el que som. No tenim un tren decent, ni barat que ens porte enlloc. No tenim carreteres en condicions amb les que puguesem anar...si no és pagant. Que com estic? Estic cabrejat, per haver de gaudir de trens on trobar un seient, que has pagat a preu d'or, és una verdadera odissea, on a l'estiu et mors de fred per que la refrigeració està sota zero i a l'hivern idem del mateix per què no l'han ficat. Continuaria queixant-me, però no ho faré .Les queixes de caire personal les prefereixo discutir en l'intimitat i en una fulla dirigida a Consum, que com sempre passa, se la passaran per allà on l'esquena per lo seu nom.
Si fos una supertortosina estaría indignadísima amb la Cavalcada de Reis que ens va organitzar l'ínclit regidor de Festes i Saraos, indignadíssima no perquè no m'agradés el tema del Renaixement, que em va agradar molt, sinó perquè trobo que va ser un gran aparador per a la promoció de la ciutat feta amb molta imaginació, encara que aquest es va passar una mica traient un toro amb quatre nois dalt d'ell, no sabent que es saltava a la torera totes les normes de seguretat escrites... pecata minuta que no li hem de tenir en compte, vers el que fa per la ciutat (i els seus).
Pero no, no sóc super, soc un tortosí més que també està indignat, perquè amb les supertortosines i els supertortosins que en comptes de veure com ens l'han tornat a colar, amb el tema d'estalviar, promoció i d'altres ximpleries, no s'ha adonat que l'amic Domenico d'estalviar, no ha estalviat res. Perquè ja em diran que hi feia una carrossa feta a propòsit amb l'Arc del Romeu i amb un noi vestit de veguer que possiblement en altres circumstàncies l'hagués substituït ell per alimentar lo seu ego o el que és el mateix: promocionar-se a sí mateix. Però no, no és aquest el tema d'indignació dels supers. Aquests van ficar el crit al cel perquè els xiquets, els que tenen altres creences religioses, agafaven els caramels a grapats i això per tots aquells que han cantat al Renaixement alguna vegada el tema dels Quicos Moros, Jueus i Cristians... és intolerable, pos pel que els sembla els caramels a grapats, com les bosses de llagostins a les bodes, són única i exclusivament pels cristians!
Chupate esa Manolita qui digue Any Nou, vida nova menteix com un vellaco: Any Nou,Vida Vella! O encara no vos heu assabentat que anem cap enrere! (Entre els uns i els altres...).