Alliberen un trencalòs a les muntanyes dels Ports i el Maestrat, el tretzè del projecte que vetlla per retornar l'animal a aquesta zona, d'on es va extingir fa aproximadament mig segle. L'exemplar, el primer procedent de terres catalanes, es va alliberar dimarts a la finca de Mas del Peraire, dins el Parc Natural de la Tinença de Benifassà, però molt prop del límit amb el Parc Natural dels Ports.

L'animal alliberat ha estat tractat al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa, depenent del Departament de Territori i Sostenibilitat, on va ingressar el 31 d'agost de 2020, procedent de Setcases, al Ripollès. Va entrar amb poc pes i amb una fractura del radi de l'ala dreta. Així, durant este temps s'ha estat recuperant en les instal·lacions del centre fins que ha aconseguit les condicions òptimes per alliberar-lo a la natura. El trencalòs ha estat batejat amb el nom "Setcases", i ha estat equipat amb un emissor GPS per seguir els seus moviments i comprovar l'adaptació al medi natural.

El Parc Natural dels Ports manté dos punts d'alimentació suplementària (PAS) de trencalòs, que formen part d'una xarxa que cobreix l'àmbit objectiu de reintroducció entre les tres comunitats autònomes.

Projecte de recuperació de l'espècie
Des del 2018, en esta zona s'han alliberat un total de 13 exemplars, set adults no reproductors i sis polls. L'alliberament de polls es realitza mitjançant la tècnica de cria campestre d'aus criades en captivitat, procedents de centres especialitzats i zoos de tota Europa, entre els quals hi ha els centres de fauna de Vallcalent i Torreferrussa. En el cas de l'alliberament d'exemplars adults no reproductors, com el que es va realitzar ahir, forma part d'una prova experimental consistent en la reintroducció de trencalossos procedents del Pirineu.

El trencalòs o crebalòs, és una de les quatre espècies de voltors que viuen a Europa, i una de les aus europees més grans i l'única al món especialitzada en el consum d'ossos. A principis del segle XX, vivia als Ports i als principals massissos de la Península, fins que a començament dels 80 l'espècie va patir una situació crítica; a Catalunya només hi havia cinc o sis parelles al Pirineu occidental. A partir de llavors, gràcies a diverses accions de protecció emmarcades en un pla de recuperació, el nombre de territoris ha anat augmentant, fins als 45 actuals, que es concentren al Pirineu i Prepirineu.