“No és que la gent d’Amposta ho desitgés, és que ho necessitava”. D’esta manera expressava una espectadora, veïna del Poblenou, allò que significava per a molts ampostins el retorn del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries a les festes majors d’Amposta. Després d’haver estat vetat des de l’inici de la revolta antitransvasament, durant la qual el grup es va sumar a la lluita social i va posar música de jota a la lluita contra el pla hidrològic del PP, el concert que van oferir este dijous a la nit, precisament per encetar les festes, s’entenia com un “acte de normalitat”, com apuntava alguna de les 4.000 persones que no es van perdre l’oportunitat de fer costat als Quicos en el seu retorn. Un concert sense la més mínima evocació rancuniosa, que va arribar al súmmum amb una sorpresa final per culminar l’emoció i el simbolisme desplegat al llarg de l’actuació: una fusió jotera entre els Quicos i Guardet lo cantador i la seua xaranga Súc d’Anguila. El públic, en peu, va agrair el retorn amb el qual el nou govern, d’ERC, ha volgut obrir les primeres festes d’Amposta que presidix.

Els Quicos van començar l’actuació amb una de les seues cançons amb més càrrega d’identitat territorial. Som de la terra de l’Ebre, amb una lletra especialment adaptada a l’ocasió, amb referències al pont penjant que, il·luminat, era un testimoni silent del moment, va obrir el concert. Davant l’escenari, una estesa d’espectadors que omplien a vessar el recinte habilitat a l’aparcament de les antigues piscines. La música va anar fluint, combinant algunes de les peces més emblemàtiques i conegudes amb cançons més recents, per oferir un tast de la llarga trajectòria d’este grup ebrenc, que just enguany ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Cultura. Lo banc del si no fos, La jota viatjera, La cançó d’enramada o Les aubades d’avui i de sempre van anar teixint de complicitats l’actuació, al llarg de la qual no van faltar els apunts de crítica social en els comentaris entre Quico i el Noi. “Diuen que el món s’acaba, però jo ho no crec, encara mos faran patir més. I si algun dia s’acaba, serà per als de baix, perquè els de dalt alguna cosa s’inventaran...”, comentaven en veu alta, despertant la riallada del públic.


L'emotiva actuació conjunta dels Quicos i Guardet l Cantador i la xaranga Suc d'Anguila. Foto: Sergi Aznar

Ja a la recta final del concert, la irrupció a l’escenari de Guardet lo Cantador i la xaranga Súc d’Anguila va enaltir encara més els ànims de la nit. La càrrega popular de les lletres de Guardet, i la seua força interpretativa, es va sumar en una última peça amb l’alegria dels Quicos, oferint una actuació conjunta que va acabar fent aixecar el públic dels seients. “Això ha sigut una meravella. Tinc un casset dels Quicos de quan van començar però feia un munt d’anys que no venien, potser perquè manaven uns altres a l’Ajuntament, i ara vaig a buscar un CD, i a Guardet el conec de xicotet, així que m’ha encantat el concert”, exclamava emocionada Joaquina Rangel abans de marxar.