L'Ajuntament d'Amposta reclamarà a la Sareb que li cedisca la gestió de prop de 150 habitatges buits i sense ús que té a la ciutat. "És un despropòsit", ha assegurat l'alcalde, Adam Tomàs, tot recordant que la societat estatal ha rebut des de 2012 més de 74.000 milions d'euros per rescatar els actius immobiliaris considerats 'tòxics' en mans dels bancs. El municipi ha estat inclòs pel Govern com a zona amb el mercat d'habitatge tensionat i els preus dels lloguer s'han disparat els últims anys. Segons ha apuntat Tomàs, el consistori té actualment sobre la taula més de 200 peticions d'habitatges. El grup municipal d'ERC a l'equip de govern portarà al pròxim ple municipal una moció per tramitar formalment la petició.

Segons ha recordat l'alcalde, la Sareb té actualment a la ciutat 296 immobles desocupats -entre els quals s'inclouen aparcaments i locals comercials-, dels quals 143 són habitatges sense ús. D'estos, 136 pisos es troben en sis grans blocs del nucli urbà. Són el gruix principal dels 250 pisos sense ús que hi ha en estos moments a la ciutat, incloent els que estan en mans de les entitats bancàries i els grans tenidors.

La situació tensa del mercat immobiliari, ha explicat Tomàs, s'ha accentuat durant els últims anys: l'any 2015, ha precisat, a la ciutat hi havia 500 habitatges buits en mans de grans tenidors i de la mateixa Sareb, el doble dels que hi ha actualment. "Durant els últims anys s'ha duplicat el preu de lloguer i entitats bancàries i la Sareb en tenen de buits", ha subratllat.

Sobre la taula del servei municipal d'habitatge s'acumulen més de 200 peticions de lloguer d'habitatge. Aconseguir un pis que fa uns anys costava entre 300 i 350 euros mensuals, ara es pot disparar per sobre dels 600. Tomàs creu que és moment de demanar a la Sareb, que s'ha nodrit d'aportacions de capital públiques, cedisca al consistori la gestió d'estos pisos i, així, poder treure pressió que pateix el mercat immobiliari de la capital del Montsià.

La proposta, que es vehicularà a través del ple, ha estat també platejada anteriorment per ajuntaments de l'Àrea Metropolitana de Barcelona així com en diferents iniciatives parlamentàries. "Els bancs ni són conscients dels immobles que tenen i les ocupacions no es gestionen", ha lamentat.

Tomàs considera "injust" i un contrasentit que, tenint en compte les multimilionàries aportacions de recursos públics a la Sareb, el Consistori s'haja vist obligat a exercir el dret de tempteig o retracta per poder adquirir els pisos que la societat estatal o mitjançant convenis que permeten posar-los al mercat de lloguer. En el cas dels municipis tensionats, ajuntaments i entitats del tercer sector poden exercir estos drets quan es venen habitatges buits.

El Consistori es va trobar amb un cas similar l'any 2015, quan va comprovar que l'Agència de l'Habitatge de Catalunya tenia fins a 70 pisos buits i sense ús a la ciutat. Uns immobles que, finalment, van aconseguir gestionar gràcies a un acord amb el Departament de Territori.