El paisatge que ens envolta té la petjada dels nostres avantpassats, i a les Terres de l'Ebre, sobretot a la comarca del Montsià; aquesta empremta es manifesta amb la presència d'oliveres centenàries i mil·lenàries. Un llegat que forma part d'un cultiu tradicional que ha persistit al llarg del temps, i que conforma un mar d'oliveres; l'espai més gran d'olivera farga de tot el món, que s'allarga, amb més de 4.400 arbres, des de les Terres de l'Ebre fins a la Plana Alta de Castelló.
Aquest conjunt d'oliveres ha estat un motor econòmic i agrari per a molta gent i pobles, comportant l'avenç, la riquesa i el seu desenvolupament fins als nostres dies. Han estat i són el testimoni dels nostres avantpassats que ens recorden que som on som, gràcies, i en part, al cultiu de l'olivera.
Les casetes, barraques, cocons, marges de pedra en sec, molins, camins ramaders (lligallos) i restes de l'antiga Via Augusta romana on les oliveres més antigues s'estenen a la vora del seu traçat; conformen un dels paisatges històrics d'aprofitament agrari més antics de la Mediterrània Occidental.
Hem d'agrair la feina de generacions i generacions, que han cuidat i estimat aquests arbres, testimoni de la nostra història i protagonistes d'aquesta. Com molt bé canta i expressa Quico el Cèlio el noi i el mut de Ferreries en la seva cançó dedicada a l'olivera de la Farga de l'Arion, datada en 1704 anys. Però n'hi ha més, com la del Pou, la dels Núvis, la del Parot d'Orta de Sant Joan o tantes i tantes oliveres monumentals que poblen Ulldecona, la Moleta del Remei i altres poblacions de la volta.
La darrera dècada, però, aquestes oliveres monumentals, que acumulen anys i segles, han passat de l'oblit, a ser objecte de comercialització i negoci per ser arrencades, transportades i replantades a jardins i espais situats lluny del seu lloc d'origen. Escapçant i reduint així una part del patrimoni natural ebrenc declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO.
Aquest dimecres, després de mesos de treball i debat, el Parlament de Catalunya, aprova, amb un ampli suport, la Llei de protecció de les oliveres monumentals. Llei que ha vist modificar de forma substancial el text inicial presentat pel grup socialista perquè no comptava amb un gran consens i li mancava el suport dels principals afectats: els pagesos i les pageses propietàries d'aquestes oliveres.
Des d'Esquerra Republicana hem treballat per aconseguir aquest ampli consens, modificant un text inicial que no tenia prou en compte la veu del territori afectat i que determinava unes sancions desorbitades en les quals no estàvem d'acord. A més vàrem sol·licitar la compareixença de representants diversos d'entitats, cooperatives, Salvem lo Montsià, Unió de Pagesos, la Taula del Sénia, COPATE, propietaris de finques i empresaris turístics; entre d'altres; donant així veu a tots els plantejaments, i dels quals vam recollir moltes propostes i esmenes que s'han acabat incorporant al redactat definitiu.
D'altra banda l'anunci de la proposta de llei va provocar un “efecte crida” accelerant i augmentant, encara més, l'arrencada d'oliveres monumentals amb finalitats econòmiques, davant la previsió d'una futura prohibició per l'aprovació de la llei. Fet que ens va obligar a intentar no demorar els terminis més del necessari.
Al marge del nou marc normatiu que ofereix protecció a les oliveres i els oliverars monumentals de les Terres de l'Ebre hem de seguir treballant per aprofitar l'oportunitat que representa pel seu valor paisatgístic, turístic, econòmic i monumental. Posar valor al patrimoni natural, com s'ha fet, és reivindicar la feina de les persones que el cuiden i del lloc on pertanyen.
Des d’Esquerra Republicana ens sentim orgullosos d'haver pogut participar en la ponència de la llei i tirar-la endavant amb gran consens. Per això aprofito este article per mostrar el nostre agraïment als compareixents de les nostres comarques que van venir al Parlament i que amb les seves aportacions i coneixements han fet possible la redacció definitiva de la Llei.
Irene Fornós
Diputada d’Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya
Aquest conjunt d'oliveres ha estat un motor econòmic i agrari per a molta gent i pobles, comportant l'avenç, la riquesa i el seu desenvolupament fins als nostres dies. Han estat i són el testimoni dels nostres avantpassats que ens recorden que som on som, gràcies, i en part, al cultiu de l'olivera.
Les casetes, barraques, cocons, marges de pedra en sec, molins, camins ramaders (lligallos) i restes de l'antiga Via Augusta romana on les oliveres més antigues s'estenen a la vora del seu traçat; conformen un dels paisatges històrics d'aprofitament agrari més antics de la Mediterrània Occidental.
Hem d'agrair la feina de generacions i generacions, que han cuidat i estimat aquests arbres, testimoni de la nostra història i protagonistes d'aquesta. Com molt bé canta i expressa Quico el Cèlio el noi i el mut de Ferreries en la seva cançó dedicada a l'olivera de la Farga de l'Arion, datada en 1704 anys. Però n'hi ha més, com la del Pou, la dels Núvis, la del Parot d'Orta de Sant Joan o tantes i tantes oliveres monumentals que poblen Ulldecona, la Moleta del Remei i altres poblacions de la volta.
La darrera dècada, però, aquestes oliveres monumentals, que acumulen anys i segles, han passat de l'oblit, a ser objecte de comercialització i negoci per ser arrencades, transportades i replantades a jardins i espais situats lluny del seu lloc d'origen. Escapçant i reduint així una part del patrimoni natural ebrenc declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO.
Aquest dimecres, després de mesos de treball i debat, el Parlament de Catalunya, aprova, amb un ampli suport, la Llei de protecció de les oliveres monumentals. Llei que ha vist modificar de forma substancial el text inicial presentat pel grup socialista perquè no comptava amb un gran consens i li mancava el suport dels principals afectats: els pagesos i les pageses propietàries d'aquestes oliveres.
Des d'Esquerra Republicana hem treballat per aconseguir aquest ampli consens, modificant un text inicial que no tenia prou en compte la veu del territori afectat i que determinava unes sancions desorbitades en les quals no estàvem d'acord. A més vàrem sol·licitar la compareixença de representants diversos d'entitats, cooperatives, Salvem lo Montsià, Unió de Pagesos, la Taula del Sénia, COPATE, propietaris de finques i empresaris turístics; entre d'altres; donant així veu a tots els plantejaments, i dels quals vam recollir moltes propostes i esmenes que s'han acabat incorporant al redactat definitiu.
D'altra banda l'anunci de la proposta de llei va provocar un “efecte crida” accelerant i augmentant, encara més, l'arrencada d'oliveres monumentals amb finalitats econòmiques, davant la previsió d'una futura prohibició per l'aprovació de la llei. Fet que ens va obligar a intentar no demorar els terminis més del necessari.
Al marge del nou marc normatiu que ofereix protecció a les oliveres i els oliverars monumentals de les Terres de l'Ebre hem de seguir treballant per aprofitar l'oportunitat que representa pel seu valor paisatgístic, turístic, econòmic i monumental. Posar valor al patrimoni natural, com s'ha fet, és reivindicar la feina de les persones que el cuiden i del lloc on pertanyen.
Des d’Esquerra Republicana ens sentim orgullosos d'haver pogut participar en la ponència de la llei i tirar-la endavant amb gran consens. Per això aprofito este article per mostrar el nostre agraïment als compareixents de les nostres comarques que van venir al Parlament i que amb les seves aportacions i coneixements han fet possible la redacció definitiva de la Llei.
Irene Fornós
Diputada d’Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya