Recordava avui, a l’hora d’esmorzar, els estius de la meva infantesa. Les veïnes i veïns ens reuníem al carrer i, armats amb una cadira i algun coixí, ens aplegàvem per explicar quotidianitats del dia, de la vida, dels preus de les coses i de les coses sense preu.
Aquí en dèiem prendre la fresqueta que, després d'un dia ple de sol i calor de més de 30 graus de temperatura, la brisa de la nit, amarada de la mar del Delta que xocava contra els Ports i ens feia córrer l'airet, s'agraïa moltíssim.
Per tots els carrers del poble es veien grupets de persones, la força de la gent, reunida. De fet, un xaman, fa uns anys, em va dir que des de que havien començat a fer reunions amb te en les cantonades dels seus barris, els de les afores de ciutats grans de Sud-Amèrica, la criminalitat havia baixat i també el consum de drogues i alcohol entre el jovent.
Però, per què ja no sortim al carrer? On són els nostres veïns i veïnes? Què ens ha passat? La veritat és que amb la televisió i l'aire condicionat hem après a viure amagats i amagades en cases de finestres tancades. Tampoc la velocitat dels cotxes que ho arrosseguen tot pel carrers, aire, pols i fang i eixorden les nostres orelles a cops de clàxon, ajuden massa.
Sé que no és moment de parlar de la fresqueta, ara hem de ser curosos per evitar que hi hagi un rebrot de coronavirus. Amb tot, i més tenint en compte que a molts llocs no hi haurà festes majors, penso que, prenent totes les mesures que calen, podria ser bo reunir-nos un altre cop al carrer i fer-la petar. Us animeu? Qui sap si algun dia aconseguirem, veritablement, que els carrers tornin a ser nostres!
Assumpta Arasa Altimira, psicòloga general sanitària
Aquí en dèiem prendre la fresqueta que, després d'un dia ple de sol i calor de més de 30 graus de temperatura, la brisa de la nit, amarada de la mar del Delta que xocava contra els Ports i ens feia córrer l'airet, s'agraïa moltíssim.
Per tots els carrers del poble es veien grupets de persones, la força de la gent, reunida. De fet, un xaman, fa uns anys, em va dir que des de que havien començat a fer reunions amb te en les cantonades dels seus barris, els de les afores de ciutats grans de Sud-Amèrica, la criminalitat havia baixat i també el consum de drogues i alcohol entre el jovent.
Però, per què ja no sortim al carrer? On són els nostres veïns i veïnes? Què ens ha passat? La veritat és que amb la televisió i l'aire condicionat hem après a viure amagats i amagades en cases de finestres tancades. Tampoc la velocitat dels cotxes que ho arrosseguen tot pel carrers, aire, pols i fang i eixorden les nostres orelles a cops de clàxon, ajuden massa.
Sé que no és moment de parlar de la fresqueta, ara hem de ser curosos per evitar que hi hagi un rebrot de coronavirus. Amb tot, i més tenint en compte que a molts llocs no hi haurà festes majors, penso que, prenent totes les mesures que calen, podria ser bo reunir-nos un altre cop al carrer i fer-la petar. Us animeu? Qui sap si algun dia aconseguirem, veritablement, que els carrers tornin a ser nostres!
Assumpta Arasa Altimira, psicòloga general sanitària