Capítol XVII
Fa uns quants dies que, diferents amics amb fills adolescents, han contactat per preguntar-me què poden fer amb ells o elles. Tothom que tingui fills o filles en aquesta edat, sap que és una època molt difícil. De fet, ho és per als pares, però també pels propis adolescents.
Així, en aquesta etapa evolutiva, els nostres cossos canvien i, amb l’aparició de l’esclat hormonal, apareixeran pels, olors, bigotis, pits, cuixes, etc. Per això, les persones, quan passem per aquí, patim el que s’anomena el dol pel cos infantil.
Quantes de nosaltres no hem passat per la fase de posar-nos roges i amagar amb l’espatlla els pits que començaven a créixer? I quants nois no han deixat de parlar per por de què descobríssim que se’ls hi havia canviat la veu?
Doncs aquesta fase és molt difícil. Als infants, que encara ho són, han de trencar els vincles amb els pares per poder-ne construir de nous i més saludables per a la vida adulta. A més, és l’etapa en què es descobreix l’Amistat i l’Amor en majúscules. I com s’ho faran ara confinats a casa?
Una mare em deia entristida que el seu fill li havia dit que abans li agradava la casa, però que ara s’havia convertit en una presó. Em preguntava què podia fer? Una altra em comentava preocupada que veia el seu fill molt enganxat a les pantalles.
Amb tot i per sort, les xarxes socials i els deures estan ajudant els nostres adolescents a passar una mica millor aquest confinament. El perill és, certament, l’addicció a les noves tecnologies, ja que ara és impossible (o molt difícil) posar-los-hi límits als mòbils, tauletes o ordinadors.
El meu consell és que hi hagi una hora al dia, com a mínim, que es dediqui a fer exercici, encara que sigui dins casa i en família. També penso que és molt important trobar el moment per parlar amb ells i elles del que els hi passa i com es senten. És un moment per no menystenir els sentiments i les emocions de ningú.
Finalment, penso, que és fonamental implicar-los en les tasques de la llar. Estaria bé que ajudessin a cuinar i netejar l’habitatge. També se’ls podria demanar que cuinessin un dia a la setmana per a tota la família. Així haurien de buscar un plat, mirar receptes, buscar ingredients i cuinar. Això els faria sentir-se útils, sabent-se una part important de la família i compartint la responsabilitat de tirar-la endavant en aquest moments complicats. Estic segura que, si els hi donem una oportunitat, ens sorprendran en positiu, bon dimecres!
Assumpta Arasa Altimira, psicòloga general sanitària
Fa uns quants dies que, diferents amics amb fills adolescents, han contactat per preguntar-me què poden fer amb ells o elles. Tothom que tingui fills o filles en aquesta edat, sap que és una època molt difícil. De fet, ho és per als pares, però també pels propis adolescents.
Així, en aquesta etapa evolutiva, els nostres cossos canvien i, amb l’aparició de l’esclat hormonal, apareixeran pels, olors, bigotis, pits, cuixes, etc. Per això, les persones, quan passem per aquí, patim el que s’anomena el dol pel cos infantil.
Quantes de nosaltres no hem passat per la fase de posar-nos roges i amagar amb l’espatlla els pits que començaven a créixer? I quants nois no han deixat de parlar per por de què descobríssim que se’ls hi havia canviat la veu?
Doncs aquesta fase és molt difícil. Als infants, que encara ho són, han de trencar els vincles amb els pares per poder-ne construir de nous i més saludables per a la vida adulta. A més, és l’etapa en què es descobreix l’Amistat i l’Amor en majúscules. I com s’ho faran ara confinats a casa?
Una mare em deia entristida que el seu fill li havia dit que abans li agradava la casa, però que ara s’havia convertit en una presó. Em preguntava què podia fer? Una altra em comentava preocupada que veia el seu fill molt enganxat a les pantalles.
Amb tot i per sort, les xarxes socials i els deures estan ajudant els nostres adolescents a passar una mica millor aquest confinament. El perill és, certament, l’addicció a les noves tecnologies, ja que ara és impossible (o molt difícil) posar-los-hi límits als mòbils, tauletes o ordinadors.
El meu consell és que hi hagi una hora al dia, com a mínim, que es dediqui a fer exercici, encara que sigui dins casa i en família. També penso que és molt important trobar el moment per parlar amb ells i elles del que els hi passa i com es senten. És un moment per no menystenir els sentiments i les emocions de ningú.
Finalment, penso, que és fonamental implicar-los en les tasques de la llar. Estaria bé que ajudessin a cuinar i netejar l’habitatge. També se’ls podria demanar que cuinessin un dia a la setmana per a tota la família. Així haurien de buscar un plat, mirar receptes, buscar ingredients i cuinar. Això els faria sentir-se útils, sabent-se una part important de la família i compartint la responsabilitat de tirar-la endavant en aquest moments complicats. Estic segura que, si els hi donem una oportunitat, ens sorprendran en positiu, bon dimecres!
Assumpta Arasa Altimira, psicòloga general sanitària