Capítol XXI
En els darrers dies se'm pregunta què ens passarà, psicològicament parlant, quan tornem a la normalitat. Llavors la meva resposta sempre és en format d'una nova pregunta, a quina normalitat ens volem referir?
De fet, una de les últimes dades que m'han arribat és que el consum de farina ha augmentat. I això és normal si tenim en compte que molts pares i mares ara es passen hores fent galetes, tortells, pastissos i tota mena de rebosteria amb els seus fills i filles.
Així, malgrat que totes i tots estem força preocupats per la crisi econòmica que patirem, també a nivell personal i privat, és cert que, aquests dies, estem tenint més temps per a dedicar-los als nostres: la parella, els fills, pares, amics, etc. I això em porta a una nova reflexió en format d'interrogant, era una bona normalitat aquella que impedia fer magdalenes amb els nostres petits de casa?
Una altra cosa que està alertant tothom és el fet de què la natura sembla recuperar-se. Se sap, per exemple, que els ocells es reproduiran més aquesta primavera gràcies a què viuen amb menys soroll. I això sense tenir en compte la baixada de la contaminació, els fums, pesticides, etc.
Doncs bé, quina normalitat era aquella que ens destruïa el nostre hàbitat i ens distanciava de la Natura? Podia ser bona aquesta vida, fins i tot si ho parlem des de la perspectiva psicològica, distanciar-nos tant dels altres éssers vius que conviuen amb nosaltres en aquest planeta blau?
I per acabar, si no hi havia malestar, i les consultes de psicologia plenes a vessar abans del Covid-19 ho desmenteixen, per què intentàvem comprar a tort i dret la nostra felicitat? Per què la nostra alegria passava per tenir un bon cotxe? Per què havíem de malgastar els nostres estalvis en sabates, roba, complements, tovalloles, gerros i figuretes de tota mena, fins a omplir els armaris i les estanteries?
Potser aquí ens haurem de preguntar si els interessos desmesurats del consumisme valien prou la pena per sacrificar el nostre preuat temps. Un temps que ara podem dedicar als nostres. Per això la meva darrera pregunta és: val la pena que intentem tornar a la normalitat que teníem o millor en creem una de millor?
Assumpta Arasa Altimira, psicòloga general sanitària
En els darrers dies se'm pregunta què ens passarà, psicològicament parlant, quan tornem a la normalitat. Llavors la meva resposta sempre és en format d'una nova pregunta, a quina normalitat ens volem referir?
De fet, una de les últimes dades que m'han arribat és que el consum de farina ha augmentat. I això és normal si tenim en compte que molts pares i mares ara es passen hores fent galetes, tortells, pastissos i tota mena de rebosteria amb els seus fills i filles.
Així, malgrat que totes i tots estem força preocupats per la crisi econòmica que patirem, també a nivell personal i privat, és cert que, aquests dies, estem tenint més temps per a dedicar-los als nostres: la parella, els fills, pares, amics, etc. I això em porta a una nova reflexió en format d'interrogant, era una bona normalitat aquella que impedia fer magdalenes amb els nostres petits de casa?
Una altra cosa que està alertant tothom és el fet de què la natura sembla recuperar-se. Se sap, per exemple, que els ocells es reproduiran més aquesta primavera gràcies a què viuen amb menys soroll. I això sense tenir en compte la baixada de la contaminació, els fums, pesticides, etc.
Doncs bé, quina normalitat era aquella que ens destruïa el nostre hàbitat i ens distanciava de la Natura? Podia ser bona aquesta vida, fins i tot si ho parlem des de la perspectiva psicològica, distanciar-nos tant dels altres éssers vius que conviuen amb nosaltres en aquest planeta blau?
I per acabar, si no hi havia malestar, i les consultes de psicologia plenes a vessar abans del Covid-19 ho desmenteixen, per què intentàvem comprar a tort i dret la nostra felicitat? Per què la nostra alegria passava per tenir un bon cotxe? Per què havíem de malgastar els nostres estalvis en sabates, roba, complements, tovalloles, gerros i figuretes de tota mena, fins a omplir els armaris i les estanteries?
Potser aquí ens haurem de preguntar si els interessos desmesurats del consumisme valien prou la pena per sacrificar el nostre preuat temps. Un temps que ara podem dedicar als nostres. Per això la meva darrera pregunta és: val la pena que intentem tornar a la normalitat que teníem o millor en creem una de millor?
Assumpta Arasa Altimira, psicòloga general sanitària