Des de la Constitució del 1978, n’han passat moltes de coses a Espanya. Recordin Tejero o la LOAPA. Tot entre acords per entendre’s espanyols i catalans cercant conciliacions com les del “peix al cove” o “hablo el catalán en la intimidad”. Els catalans vam acceptar i vam votar aquella Constitució perquè creguérem que se’ns atorgaven drets negats durant dècades i entràvem en un període d’igualtat i normalitat entre tots els ciutadans, fossin de la regió que fossin i parlessin el l’idioma propi encara que no fos el castellà, en igualtat de condicions.
També va aparèixer la figura del rei Joan Carles, presentat com a immaculat, encara que passat uns anys ha estat un personatge nefast. La seva figura ens la presentaren com un cap d’estat modern, prudent, sensat i igual per tots els ciutadans. Ara ja sabem que aquell rei, com els seus antecessors, obren com els dóna la gana i no els cal donar explicacions a ningú del que fan perquè, malgrat cometre irregularitats a dojo, son intocables segons la Constitució. Franco ens el va imposar, sense demanar opinió i tot segueix com en la dictadura.
Dels tres pilars fonamentals de l’estat, el cap d’estat, el govern i el CGPJ, el primer i principal, ja ens ha sortit “un alliberat sexual” i “rater sense escrúpols”. El segon han estat elegits per la voluntat popular i conseqüentment no en podem dir res, i el tercer, el CGPJ han estat imposats pels governants per satisfer les ideologies pròpies sense escrúpols. D’aquestes baralles entre togats, govern i oposició, també ens hem adonat la falsedat que ens han tingut sotmesos els diferents governs. Incomplint la Constitució, s’han allargat els càrrecs per raons ideològiques i polítiques entre el PP i PSOE. Per tant el rei feia el que volia, i els governs, tancaven els ulls i pagaven amb diners de tots, les malifetes que realitzava per l’articulat de la inviolabilitat. O sigui que aquell estat modern i democràtic del 1978 estava fonamentat sobre unes bases que avui, un cop comprovades i per irregulars, mai s’haurien acceptat. Els catalans mai hauríem votat la Constitució tal com ara hem comprovat que funciona.
Sobretot després de l’enrenou muntat pel TC en anul·lar il·legalment el nou l’Estatut de Catalunya que va provocar l’aixecament del poble, manifestant-se com mai s’havia vist. Van interpretar aquella Constitució segons els va semblar i així van remoure els ànims de la majoria dels catalans. Un cop han passat els anys, s’ha vist que l’articulat constitucional serveixen per dir que tenim una Constitució i avalar davant el món l’estat que va passar de ser una dictadura a una democràcia. En aquest país on estem serveix de ben poc, la Constitució. La interpretació és el que val; no els articles com estan redactats. Sempre existeix el dubte i els magistrats, en aquest país, segons el color de la seva ideologia política, amb una coma o un canvi de sentir d’una paraula ja n’hi ha prou per interpretar-la “sui generis” i canviar el sentit que els pares de la Constitució volien definir en els respectius articulats.
Per tant, una Constitució que digui una cosa o el contrari, als catalans no ens serveix. Com els espanyols creuen tenir sempre la raó la interpretaran com voldran i amb les xurriaques, les armes, les lleis o les interpretacions en faran el que voldran. Ho acaba de manifestar Feijoó. Espanya té el risc d’autodestruir-se, mirant Catalunya. I ho acaba de manifestar el President de CGPJ que la Constitució és el que marca la llei però no recorden que Cosidó va manifestar que tenien controlat el PJ per la porta del darrere. Si tinguessin raó, avui Cosidó, estaria tancat a la presó, i, en canvi, ningú li va recriminar cap de les seves afirmacions. El desprestigi espanyol és total; rei, govern i PJ. La Constitució la fan servir contra Catalunya i la voluntat de llibertat dels catalans, amb presó, inhabilitacions, multes i jutjant persones havent-se inventat els càrrecs.
Ens queda el dret a la protesta que els fa molt mal. La prova la tenim quan s’han assabentat que el dia 19 coincidint amb la visita de Macron a Barcelona, els catalans ens manifestarem amb tota la força que ens deixen tenir. Creuen tenir-los quiets amb la taula del diàleg i el fan servir per dir-nos que la Catalunya del 2017 no és la mateixa que la d’ara. I tenen raó ja que per la llei de les xurriaques tenen 4000 encausats quan parlen de la sedició canviada per les manifestacions tumultuoses i la desjudicialització. Tot falòrnies creient que ens poden fer combregar amb rodes de molí. Coneixem la política francesa realitzada a la Catalunya que Espanya els va regalar sense tenir-nos en compte al segle XVII, i l’espanyola, amb el suport de la francesa, quan les seves tropes van entrar a Barcelona i van imposar la seva llei per la força dels canons i el decret de Nova Planta. Com dirien ells, amb les frases ben conegudes, “son los mismos perros con diferentes collados”
Conseqüentment hem l’anar a la manifestació del dia 19. Però atenció catalans! Enviaran algun desaprensiu per xafar vidres d’aparadors o cremar algun contenidor i poder-nos acusar de “manifestación tumultuosa”. Les lleis les interpreten com volen i per això, Salvador Illa, que els defensa a ultrança com va manifestant-se a favor del 155, que acompanyarà Macron i Sánchez, tenen un concepte equivocat i cínic. Nosaltres ens manifestarem i ells canviaran o no la Constitució, canviaran la sedició i desjudicialitzaran la llei però la interpretaran segons la conveniència de cada moment històric i per tant tot quedarà igual. Hem de continuar lluitant per marxar d’aquesta Espanya que ens expulsa com a ciutadans d’anàloga categoria.