El problema de la sedició neix quan a Espanya, i no a Europa, se’l considera com a delicte. I per què? La resposta és clara. Perquè a Espanya hi ha una majoria de gent que no entén ni vol entendre que l’estructura territorial del país està formada per diferents nacionalitats; per la llengua i per les diferències socials i ètniques. Això apareix quan els reis eren els amos dels territoris de la corona; manaven i feien en el que volien. Tots estaven subordinats a les seues ordres. Els reis ampliaven els dominis, de nacionalitats allunyades per unions matrimonials, com va ser amb l’aparició dels Habsburg, en caure els Trastàmara. Foren reis d’un gran imperi distribuïts per Europa.
Estos reis i els nobles que els envoltaven, gairebé sempre de procedència castellana, imposaven als súbdits les lleis o desplegaven l’exèrcit per controlar-los. A Catalunya això ja es produeix amb el regnat dels Habsburg i s’incrementa amb els Borbó. S’imposa per llei amb el Decret de Nova Planta del 1617 i continua amb
pronunciamientos, guerres entre membres de la corona i cops d’estat durant els darrers 4 segles, com foren el de Primo de Rivera i el sagnant del general Franco del 1936.
Catalunya sempre ha jugat un paper transcendental dintre d’Espanya. Ha estat durant els dos darrers segles el motor econòmic, disposem d’una llengua diferent i la nostra ascendència prové de la dinastia Bel·lònida que amb el Compromís de Casp queda suplantada per la Trastàmara. Uns anys més tard el mateix rei ho serà de totes les nacionalitats de la Península Ibèrica i les lleis s’imposen de Castella, quan a Catalunya existeix la Diputació General, per les facultats atorgades pels Bel·lònida, amb un parlament i uns diputats independents. Tant és així que el rei reunia Corts per aconseguir finançament, quan el necessitava.
Este fet contrasta amb el sentit imperatiu que Castella imposa sobre tots els territoris de la península. Els pobles son diferents, les llengües no son iguals i la procedència nacional, distinta. Això succeeix a França, a Itàlia i a la majoria dels estats d’Europa. Però a Espanya s’estableix la llei de sedició perquè la imposició de Castella sobre la resta dels territoris és absolutista. Són majoria, tenen la força de les armes, de la justícia i tot el que comporta el poder de la Corona. I amb la sedició podien condemnar qualsevol regió o persona que no obeeixi les ordres emanades per ells des del segle XIX.
A Europa, desapareix la sedició a la majoria dels països a principis del segle passat. La gent parlant s’entenen. A Espanya no. Aquí uns imposen i la resta han d’obeir, prosseguint la política imposada per l’absolutisme i el feixisme. L’exemple el tenim amb la reinstauració dels Borbó. Franco els va imposar. Cregueren que podien obrar com el rei emèrit, amb els escàndols continuats de sexe i de corrupció, que assenyalen Espanya com un país més proper a un estat bananer que a un de democràtic, sent una riota arreu del món.
Per què el PSOE pretén abolir la sedició? Perquè la justícia espanyola és subsidiària de l’europea i si s’aboleix, els tribunals europeus podrien extradir els refugiats polítics. Ara no poden reclamar el que ells en diuen “
fugados”, mentre al rei emèrit fugit a Abu Dhabi, el govern del PSOE li atorguen la condició de desplaçat i li proporciona guardes i servidors pagats pels contribuents. Els
fugados en arribar als països que van refugiar-se es van presentar a la policia corresponent. Si fossen considerats delinqüents els haurien lliurat immediatament a Espanya, com Hitler va permetre a Franco extradir al President Companys per afusellar-lo. La diferència és que ara no poden actuar com una dictadura i formem part de l’Europa democràtica.
Este dilema creat pels jutges espanyols jutjant al govern per convocar un referèndum, condemnant-los a presó, inhabilitant-los i tractant-los com a delinqüents, ens ha portat on ara som. Han de tirar-ho enrere però volen mantenir la culpabilitat de
los fugados, siga o no lícita segons el codi dels drets humans. Durant quatre anys s’han equivocat creient que Europa accediria, de la mateixa forma que Hitler va accedir l’extradició de Companys. Els tribunals espanyols han fet el ridícul al món civilitzat creient que tenien la raó, quan s’han adonat, malgrat tants errors comesos, que no podien actuar contra aquells polítics que per pensar i obrar diferent, podien jutjar-los, castigar-los, multar-los, inhabilitar-los i tractar-los com si fossen criminals.
La supressió de la sedició servirà per extradir el president Puigdemont, Comin i Ponsatí, que des del Parlament Europeu acusen els parlamentaris espanyol del funcionament judicial. Demostren com els han tractat com a delinqüents, els han perseguit, han espiat els telèfons, i la JEC no els considera parlamentaris per no haver jurat el càrrec davant la Constitució. Ara el TC desautoritza la JEC davant tanta incongruència i insensatesa, per fer veure davant Europa el que no son.
Espanya té molts problemes judicials per homologar-se a Europa. Es ridiculitzen davant del món. En estos moments, abolir la sedició és un sofisma que no treu cap a res. Europa els obliga i els partits seguidors d’en Franco s’hi oposen per raons electorals. El PP saben que mai no el podran reimplantar, malgrat els escarafalls. Però han de fer soroll i la ministra Nàdia Calviño manifesta per acontentar els votants socialistes que abolir la sedició servirà per extradir Puigdemont. Tant PP com PSOE, pensen igual. Així Illa, el líder del PSC, amb diferents paraules diu el mateix. El cinisme del PSOE i del PSC, en relació a Catalunya, no té límits. El PP crida i el PSOE avala com ho feren amb el 155. Amb les manifestacions tumultuoses podran novament criminalitzar les idees dels polítics opositors.
Anton Monner –Cronista de Gandesa-