La Ribera d’Ebre recupera un nou tram del l’antic Camí de Sirga a Riba-roja

La inversió ha permès transformar i dignificar una de les vies tradicionals d’accés al Nucli Antic i a l’antic castell templer; i a la vegada ha facilitat la recuperació d’un espai que enllaça amb l’embarcador municipal

per Aguaita.cat, Riba-roja d'Ebre | 21 de juny de 2022 a les 14:21 |
Inauguració de les obres de recuperació del Camí de Sirga a Riba-roja d'Ebre | Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre
Este dissabte, Riba-roja d’Ebre ha inaugurat les obres de rehabilitació de la Baixada de la Barbulla i la plaça del Molí del Sindicat, una de les actuacions més destacades de les que s’han executat els darrers anys dins el projecte comarcal GR-99 Camí de Sirga, Camí de Riu, amb gairebé 250.000 euros d’inversió al poble, finançats amb fons europeus FEDER i fons propis. La inversió ha permès transformar i dignificar una de les vies tradicionals d’accés al Nucli Antic i a l’antic castell templer; i a la vegada ha facilitat la recuperació d’un espai que enllaça amb l’embarcador municipal i el tram del passeig fluvial que comunica amb el Pou de Manolo. El projecte va ser redactat per l’arquitecta riba-rojana Carme Espinosa Rufat, mentre que Santiago Espinosa Tugues n’ha estat el director de l’obra.

La presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, ha presidit l’acte d’inauguració i ha posat Riba-roja d’exemple, destacant el compromís que ha requerit impulsar un projecte com el del GR-99 Camí de Sirga, Camí de Riu amb fons europeus, que ha implicat la Generalitat, el Consell Comarcal i set pobles de la comarca. En este sentit, la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim, que també ha estat testimoni de primera mà de tots els passos fets per recuperar la façana fluvial i obrir Riba-roja al riu, s’ha mostrat molt contenta de compartir aquest moment amb els veïns, tot recordant els inicis del FEDER: “Malgrat els canvis de Govern, els problemes i les pandèmies dels darrers anys, podem dir que hem arribat on volíem arribar: obrir els pobles de la Ribera d’Ebre al riu i dotar l’antic Camí de Sirga, avui GR-99, d’espais naturals recuperats i un ric patrimoni comarcal amb el que volem atraure nous visitants a la comarca”


A hores d’ara, ha dit Carim, queda per completar un 7% de les actuacions previstes en el projecte presentat davant la Unió Europea en l’anterior legislatura comarcal: “Era una il·lusió i ja quasi ho tenim”. Optar als Fons Europeus de Desenvolupament Rural (FEDER) suposava una nova manera de treballar i demanava de la col·laboració entre pobles de la comarca: “Hi vam posar molta il·lusió, tots, tot i que era difícil i complex, perquè jugava amb voluntats de molts pobles. Els ajuntaments havien d’avançar els diners, el Consell havia de gestionar el finançament i era un joc de confiances del qual podem dir, orgullosos, que ens n’hem sortit, en benefici dels pobles i en benefici de la comarca i del país”.

Canvi de mentalitat


L’alcalde de Riba-roja d’Ebre, Antonio Suárez, ha destacat que la fita que representen aquestes obres va més enllà de qüestions urbanístiques: “Connectant-nos de nou amb el riu celebrem un canvi de mentalitat, deixant enrere una barrera mental que ens vam autoimposar de manera involuntària amb la construcció de la via del ferrocarril i la construcció de la pressa”. Estos grans projectes del segle XX “no només van estrangular el barranc de la Barbulla”: “El ferrocarril ens va connectar amb el progrés, a l’hora que ens arravatava els fills i el talent del poble cap a la ciutat.

Amb la baixada de comportes de la presa el novembre de 1967 vam il·luminar Catalunya, però va posar fi a la navegabilitat de l’Ebre a Riba-roja”, ha recordat l’alcalde, convençut de la nova consciència col·lectiva que viu Riba-roja els darrers anys: “Tornarem a ser un poble d’acollida –ha dit, en referència als nous reptes que afrontarà el municipi els propers anys, amb projectes com la construcció d’una central hidroelèctrica reversible i l’aposta pel turisme–, i els nous riba-rojans que vindran trobaran un poble amb una forta identitat, amb una dinàmica viva, activa i forta; una vila coneixedora del seu passat, protagonista del seu present i projectada cap al futur”.
 

 

Participació