02
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
11:09h
LaGeneralitat i ONU-Hàbitat començaran aviat la recollida de dades i informació per concretar, en un màxim de dosanys, les accions a implementar a les Terresdel'Ebre el programa de ResiliènciaUrbana i que l'ha de convertir en un territori més resilient al canviclimàtic, el despoblament i la transformaciódigital. La metodologia, que s'ha implementat en ciutats d'arreu del món s'aplicarà per primera vegada en un territori, i el model ebrenc "es replicarà a altres regions del món". El vicepresidentdelGovern, JordiPuigneró, ha presidit l'acteinstitucional a Ascó (Ribera d'Ebre) amb què es dona el tret de sortida al programa, acompanyat d'una cinquantena de representants socioeconòmics i polítics.
El vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, ha destacat la importància de projecte per a les quatre comarques de l'Ebre perquè Nacions Unides acompanyarà amb este "programa específic" de resiliència urbana l'abordatge dels problemes específics que el territori també patix i compartix amb l'agenda de canvis globals ja sigui el canvi climàtic , el despoblament o la transició digital.
Un dels casos que tindrà "especial interès" en este estudi és Ascó, que s'ha de preparar per l'etapapostnuclear, un repte en què el municipi no es vol quedar sol, com ha aprofitat per reclamar l'alcaldeMiquelÀngelRibes. Ribes ha recordat la contribució "enorme" del municipi en la generació d'energia –nuclear i renovable- i ha demanat "el suport institucional" per aplicar polítiques que compensin l'esforç fet pel poble per al conjunt de la societat. Ribes ha criticat "la falta d'altura" per la incertesa que genera el govern de l'Estat respecte al tancament de les nuclears. "No podem estar pendents de si les centrals nuclears tanquen, de què faran els treballadors, i què passarà amb uns pobles que viuen directament d'aquesta indústria", ha dit.
Però el vicepresident també ha assenyalat que el programa de resiliència urbana ha de donar eines per a problemes ben coneguts com la regressiódelDelta així com d'altres que passen més de puntetes, com és el despoblament de les zonesinteriorsdel'Ebre. Puigneró ha defensat que la digitalització és una eina clau per resoldre per minimitzar aquest problema. Hi haurà recursos abocats a fer-ho possible perquè surtin projectes concrets que s'apliquen en aquests sentits i això ha de passar en dos o tres anys i ho hem de fer de pressa perquè el reptes globals no s'aturen", ha insistit.
EldirectordelPrograma, EstebanLeón, ha agraït l'acollida del territori al programa d'ONU-Hàbitat i ha defensat que és el "lloc ideal" per fer l'experiment i la prova pilot que després "exportaran a altres parts del món. "Els agraeixo que ens hagin rebut tan calorosament i estem molt entusiasmats en treballar aquí i demostrar que des del punt de vista regional, també es poden canviar les coses", ha dit. De fet, com ha recordat el vicepresident, del programa en sortiran "recomanacions que transcendiran el govern", i que tindran continuïtat encara que es produeixin canvis en la governabilitat del país o els ajuntaments ebrencs. "Sabran què han de fer i serà qüestió que es vagin implementant perquè les Terres de l'Ebre sigui un territori d'oportunitats", ha defensat.
RosaSuriñachs, coordinadorad'AliancesiIncidènciaPolíticaONU-Hàbitat, ha recordat que l'Ebre és un territori "sobrediagnosticat" i que no es tracta d'identificar "res nou" sinó a concretar amb el territori els mecanismes perquè les accions s'implementin i aportin un canvi". "Venim a identificar com s'ha de fer i que es pugui replicar en altres zones del món. Compartir les metodologies amb regions amb situacions similars, amb reptes similars", ha defensat. La disrupció sobre com es fa també formarà part de les recomanacions, ha assegurat Suriñachs.
ONU-Hàbitat assumix també com "repte" l'aplicació d'una metodologia tècnicament molt clara a escala local, fora dels límits urbans d'una ciutat o on s'ha aplicat fins ara, com Dakar, Asunción, Medellín o la mateixa Barcelona. La directora general de Nació Digital i Agenda Urbana, Maria Galindo, també ha avançat que a finals d'aquest mes de juny es presentarà l'agenda de programa. Laprovapilotal'Ebre s'emmarca en el memoràndum d’entesa signat entre ONU-Hàbitat i el Govern català, representat pels departaments de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori i d'Acció Exterior i Govern Obert.
El vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, ha destacat la importància de projecte per a les quatre comarques de l'Ebre perquè Nacions Unides acompanyarà amb este "programa específic" de resiliència urbana l'abordatge dels problemes específics que el territori també patix i compartix amb l'agenda de canvis globals ja sigui el canvi climàtic , el despoblament o la transició digital.
Un dels casos que tindrà "especial interès" en este estudi és Ascó, que s'ha de preparar per l'etapapostnuclear, un repte en què el municipi no es vol quedar sol, com ha aprofitat per reclamar l'alcaldeMiquelÀngelRibes. Ribes ha recordat la contribució "enorme" del municipi en la generació d'energia –nuclear i renovable- i ha demanat "el suport institucional" per aplicar polítiques que compensin l'esforç fet pel poble per al conjunt de la societat. Ribes ha criticat "la falta d'altura" per la incertesa que genera el govern de l'Estat respecte al tancament de les nuclears. "No podem estar pendents de si les centrals nuclears tanquen, de què faran els treballadors, i què passarà amb uns pobles que viuen directament d'aquesta indústria", ha dit.
Però el vicepresident també ha assenyalat que el programa de resiliència urbana ha de donar eines per a problemes ben coneguts com la regressiódelDelta així com d'altres que passen més de puntetes, com és el despoblament de les zonesinteriorsdel'Ebre. Puigneró ha defensat que la digitalització és una eina clau per resoldre per minimitzar aquest problema. Hi haurà recursos abocats a fer-ho possible perquè surtin projectes concrets que s'apliquen en aquests sentits i això ha de passar en dos o tres anys i ho hem de fer de pressa perquè el reptes globals no s'aturen", ha insistit.
EldirectordelPrograma, EstebanLeón, ha agraït l'acollida del territori al programa d'ONU-Hàbitat i ha defensat que és el "lloc ideal" per fer l'experiment i la prova pilot que després "exportaran a altres parts del món. "Els agraeixo que ens hagin rebut tan calorosament i estem molt entusiasmats en treballar aquí i demostrar que des del punt de vista regional, també es poden canviar les coses", ha dit. De fet, com ha recordat el vicepresident, del programa en sortiran "recomanacions que transcendiran el govern", i que tindran continuïtat encara que es produeixin canvis en la governabilitat del país o els ajuntaments ebrencs. "Sabran què han de fer i serà qüestió que es vagin implementant perquè les Terres de l'Ebre sigui un territori d'oportunitats", ha defensat.
RosaSuriñachs, coordinadorad'AliancesiIncidènciaPolíticaONU-Hàbitat, ha recordat que l'Ebre és un territori "sobrediagnosticat" i que no es tracta d'identificar "res nou" sinó a concretar amb el territori els mecanismes perquè les accions s'implementin i aportin un canvi". "Venim a identificar com s'ha de fer i que es pugui replicar en altres zones del món. Compartir les metodologies amb regions amb situacions similars, amb reptes similars", ha defensat. La disrupció sobre com es fa també formarà part de les recomanacions, ha assegurat Suriñachs.
ONU-Hàbitat assumix també com "repte" l'aplicació d'una metodologia tècnicament molt clara a escala local, fora dels límits urbans d'una ciutat o on s'ha aplicat fins ara, com Dakar, Asunción, Medellín o la mateixa Barcelona. La directora general de Nació Digital i Agenda Urbana, Maria Galindo, també ha avançat que a finals d'aquest mes de juny es presentarà l'agenda de programa. Laprovapilotal'Ebre s'emmarca en el memoràndum d’entesa signat entre ONU-Hàbitat i el Govern català, representat pels departaments de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori i d'Acció Exterior i Govern Obert.