Rebuig a l'ampliació de l'argilera de Cemex a la falda del Montsià

Les entitats ecologistes GEPEC-EdC i Salvem lo Montsià han presentat al·legacions del projecte ubicat a Ulldecona

  • Imatge general de la zona afectada per l'argilera, a Ulldecona. -
Publicat el 19 de juny de 2025 a les 17:07
Actualitzat el 19 de juny de 2025 a les 17:08

El GEPEC–EdC i Salvem lo Montsià rebutgen l’ampliació de l’extractiva d’argila Ferradura II que promou l’empresa Cemex a la falda del Montsià, a Ulldecona, i han presentat al·legacions contra el projecte. Demanen a les Administracions competents que vetllen per la protecció d’un territori a tocar d’espais protegits catalogats dins la Xarxa Natura 2000 i el PEIN de la Serra del Montsià, en una zona d’elevat valor ecològic i patrimonial, segons defensen les entitats ecologistes.

Denuncien que l’ampliació prevista afectaria greument un entorn amb jaciments arqueològics reconeguts, oliveres monumentals centenàries i hàbitats d’aus protegides —com l’àguila cuabarrada o el còlit ros—, algunes d’elles en perill d’extinció.

“Es tracta d’un espai ja castigat per activitats extractives anteriors, on una nova intervenció comportaria danys difícils de revertir”, asseguren les dos entitats.

A tocar de jaciments arqueològics

L’activitat extractiva de la “Ferradura II” es troba a tocar dels jaciments arqueològics dels Castellets i la Cogula, datats entre els segles VIII i VI aC. Estos assentaments protohistòrics són un testimoni excepcional dels contactes comercials i culturals amb els fenicis durant la primera edat del ferro. Destaca no només la seua antiguitat i estat de conservació, sinó també la integració amb el paisatge.

Salvem lo Montsià i les entitats ecologistes asseguren que “este llegat mil·lenari es veu novament amenaçat perquè l’empresa Cemex ha projectat l’obertura de noves zones d’extracció d’argiles als peus mateixos d’estos jaciments, en un entorn que ja ha patit en els darrers anys una greu degradació per accions extractives similars. Esta proposta suposa una nova agressió directa no només al patrimoni arqueològic sinó també a la integritat paisatgística, ambiental i cultural del sud de Catalunya”, argumenten en una nota de premsa.

Les entitats recorden que ja fa anys van proposar crear una franja de protecció d’1,5 kilòmetres al voltant dels jaciments per preservar-ne l’entorn, ja que de degradar-se es produeix una pèrdua de context. A més, també argumenten que la zona afectada concentra una de les majors densitats d’oliveres monumentals del terme d’Ulldecona i, per extensió, de la comarca. Així mateix, sostenen que l’àrea projectada per a l’ampliació també és de gran rellevància ecològica, ja que acull una notable biodiversitat, especialment pel que fa a l’avifauna. S’hi han detectat espècies com el còlit ros (Oenanthe hispanica), el duc (Bubo bubo), el xoriguer (Falco tinnunculus), l’arpella (Circus aeruginosus), l’àguila marcenca (Circaetus gallicus) i l’àguila cuabarrada (Aquila fasciata), totes elles protegides per la legislació catalana.

“Especialment crítica és la situació de l’àguila cuabarrada, espècie en perill d’extinció”, apunten. Segons la informació disponible, la zona de la Ferradura forma part d’una àrea d’interès faunístic i podria correspondre a una àrea crítica d’una parella d’esta espècie. A més, l’espai és compartit per una parella d’àguiles daurades (Aquila chrysaetos), també protegida, la qual pot entrar en competència territorial amb la cuabarrada. “Esta coincidència fa encara més desaconsellable qualsevol alteració del medi, i obliga, com a mínim, a un estudi específic del territori de les parelles implicades mitjançant tècniques com el radioseguiment”, afegixen.

I encara més, apunten que també a la presència d’un hàbitat d’interès comunitari dins el perímetre de l’ampliació prevista, la qual cosa consideren que afegeix més motius per frenar el projecte.

Tot i que el promotor afirma que la restauració ambiental compensarà els impactes, “l’experiència en una restauració de la mateixa empresa demostra que esta promesa sovint no es compleix i que els danys són, en molts casos, irreversibles”.