Des de fa uns dies el centre del debat polític i ciutadà el tenim en el Plater, el pla territorial d'energies renovables. Tant al Baix Ebre com al Montsià diversos ajuntaments han fet assemblees informatives per saber quins Mega Watts els hi correspon a cada municipi, presentar les al·legacions pertinents si no s’hi està d'acord, i també per informar quina postura tindrà el municipi davant el Plater.

Vull recordar que la llei que van fer d'aquest pla sectorial de renovables l'any 2022 discriminava als Ajuntaments deixant-los sense poder de decisió; el Plater, segons aquesta llei, és de rang superior. S'han fet assemblees als municipis del Perelló, Alcover, Santa Bàrbara, Horta de Sant Joan, Alcanar, Tortosa, Mora la Nova, Flix, L'Ametlla de Mar i d’altres, gairebé totes elles per presentar al·legacions contra el pla. No tots els municipis tenen assignats els mateixos MW; per exemple, a Alcover li han assignat molins eòlics amb capacitat per uns 50 MW, al Perelló també eòlica per 245 MW, mentre que a Flix, Mora la Nova o Santa Bàrbara, a banda de les eòliques, han cregut més convenient apostar pels centres de dades de diferents formats. A Alcover la assemblea, amb el suport explícit de l‘Ajuntament, va dir no al Plater i va presentar al·legacions; en canvi, a Santa Bàrbara l'alcalde va fer una explicació sense cap dret a rèplica. Segons una veïna assistent, a l'assemblea de Santa Bàrbara es van demanar unes votacions per decidir el No al Plater i la seva ubicació i se'ls hi va negar. D'altra banda, quan van fer la seva intervenció els que no estaven d'acord amb el Plater hi va haver problemes tècnics i no es va escoltar res. L'alcalde va rebutjar la presentació d'al·legacions al Plater i va acabar l'assemblea sense cap acord perquè, segons l'alcalde de Santa Bàrbara, volen ser promotors d'aquestes energies al municipi. Temes sensibles i delicats com el Plater son responsabilitat dels ciutadans que tenen la clau per aturar-los, contradient, si cal, als seus representants. És hora que la ciutadania s'aixequi per reclamar i defensar els seus drets, la salut, el benestar i el municipi.

A Santa Bàrbara hi ha un problema que s'anomena d'agència; això succeeix quan els interessos dels votants son diferents del partit que han votat, fet molt negatiu per la democràcia representativa, tot i que l'alcalde d'aquest municipi no es d'elecció directa sinó per acord amb l'altra força política que ha tingut l'alcaldia dos anys. Els ciutadans no poden influir directament en cada decisió política i confien que els seus representats actuaran de manera justa i en el seu interès; quan aquests representants es desvien d'aquests interessos col·lectius es produeix una escletxa que amenaça la legitimitat i l'eficàcia del mateix sistema democràtic i son una gran decepció per la ciutadania. Cada cop tenim mes polítics mediocres i menys preparats que tenint un gram de poder pensen que això els dona una tona d'autoritat i la fan servir per prendre grans decisions, errònies i equivocades, en contra de la ciutadania que els ha fet confiança. La prova la tenim a Santa Bàrbara; en l'assemblea no es va parlar dels impactes del centre de dades que van demanar a la Generalitat si no de l'energia eòlica que també té impactes que son rellevants.

La Generalitat ha informat que tenen 26 projectes de centres de dades identificats i 7 pols d'implantació. Entre els pols d'implantació hi tenim Flix, Santa Bàrbara i Mora la Nova. Ens centrarem en Santa Bàrbara amb el centre de dades més gran de tots ells, una estació Adequa Real State de 200 MW. La informació a l'assemblea hauria d'haver inclòs els grans impactes que té centre de dades. Aquests centres estan dissenyats per allotjar infraestructures tecnològiques massives com servidors, IA i computació al núvol. El seu funcionament es basa en tres columnes de subministrament d’energia massiu, processament de dades que arriba a través d'una xarxa òptica d'alta velocitat on els servidors processen, distribueixen i emmagatzemen la informació dels usuaris i per últim la refrigeració. Els servidors generen gran quantitat de calor i, perquè els equips no es facin malbé, el centre necessita sistemes de refrigeració avançats amb aire i líquid. La despesa de la seva construcció puja a entre 5 i 10 milions d'euros per MW i la seva construcció està sobre els dos anys. Planta de 200MW. Cada MW son 1000 KW que segons el fabricant és el que necessita aquesta estació pel seu funcionament; per tant, 200.000 KW perquè el centre funcioni les 24 hores al dia amb una factura mensual milionària. 

Els impactes que provoca una instal·lació de gran intensitat i gran consum com aquesta són provocar sobrecàrregues a la xarxa, apagades i talls elèctrics al municipi, a més d'encarir la factura de la llum als ciutadans. Un altre impacte, la refrigeració dels servidors d'un centre com aquest és de 19,5 milions de litres d'aigua al dia segons el fabricant. A Santa Bàrbara no és que hi hagi molta aigua, d’on es farà venir, dels aqüífers o l’ajuntament acudirà a l’ACA per a resoldre el problema? Aquest consum en zones de poca aigua agreuja la crisis hídrica amb greu perjudici pels ciutadans que poden veure afectat el seu subministrament, i provoca emissions de Carboni. El sector supera el 3% global de les emissions de gasos efecte hivernacle per la manca d'energia neta nova. Aquesta estació produeix residus sòlids refrigerants perillosos que s'han de portar a algun nínxol exprés per aquesta gestió. La refrigeració també fa servir ventiladors que provoquen molt de soroll. El funcionament de la planta es fa amb bateries tipus BEES i no amb fotovoltaiques, i això fa que tingui molts riscos de vessament i contaminació al sòl, risc d’incendis i explosió de les bateries que se sobreescalfen amb gran impacte per la biodiversitat de la zona.

Aquest tipus d'estacions tenen molt impacte sobre el territori i la comunitat perquè provoquen molta pressió sobre els recursos locals, talls d'aigua freqüents, factures elèctriques més altes, canvi d'ús del sòl en el sentit que el que abans era per un ús alimentari ara es transforma en ús computacional que aporta molt pocs beneficis directes a la comunitat, un símil amb les plantes de Biogàs.

Els beneficis acabaran en mans de la promotora immobiliària Adequa, mentre que els impactes ambientals els patiran tots els ciutadans. Aquest tipus de negoci és molt poc transparent, amb acords de confidencialitat per amagar el consum d'aigua, energia o emissions amb un elevat risc a la ciutadania, amb costos externalitzats. Només queden als municipis els ingressos fiscals, però els impactes regionals, aire, aigua o xarxa elèctrica es reparteixen en zones del territori que no tenen cap ingrés i que son els danys col·laterals.

Això és el model d'una obsolescència ràpida. Aquesta tecnologia evoluciona molt depressa, la construcció del centre és de 2 a 3 anys, temps suficient perquè els servidors es quedin obsolets. La IA fa que cada vack (servidor que guarda i processa dades) passi de 36 kW a 80-100 kw exigint una nova refrigeració. Cal dir que aquests centres de dades son com una bombolla, un model insostenible que agreuja la crisi climàtica i hídrica, respon al oligopoli tecnològic que per fer més diners abraça la innovació i la recerca pels seus Interessos personals. Aquestes dades son les que els alcaldes de Santa Barbara, Flix o Móra la Nova respectivament han de traslladar als ciutadans dels seus municipis perquè puguin decidir si volen aquesta indústria digital o ser danys col·laterals d'una indústria innovadora amb molts impactes i agressiva que, juntament amb les que ja tenim, poden ser la mort del territori o volen quedar-ne fora. Reflexionem-hi.