Els 68 ajuntaments litorals catalans han sol·licitat al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica autorització per instal·lar 6.285 usos temporals a les seues platges durant la campanya de bany d’enguany, prop del 6% més que la temporada passada. Concretament, a les Terres de l'Ebre se n'han sol·licitat un total de 587.

Estos usos temporals són serveis que es presten als banyistes, tant comercials com no comercials. Els serveis de temporada es consideren ocupacions del domini públic maritimoterrestre (és a dir, les platges i el mar més proper) i de les seues zones de servitud (la franja de terra immediatament següent) per a facilitar l’accés i el lleure, amb l’objectiu que la ciutadania pugui gaudir de serveis quan visita les platges i el mar. 

Estes ocupacions a les platges, sendes i passejos marítims poden ser d’usos comercials (guinguetes, lloguer d’embarcacions o de para-sols) o no comercials (dutxes, rampes d’accés, punts d’informació o serveis sanitaris). En molts casos s’instal·len durant la Setmana Santa fins a l’octubre, i poden ser tant marítims com terrestres. Els ajuntaments costaners presenten la seua proposta de distribució dels serveis de temporada a finals de l’any anterior per tal de tramitar l’autorització.

Usos no comercials, la majoria

Enguany, els municipis costaners de les Terres de l'Ebre han demanat autorització per instal·lar 587 usos temporals a 92 patges i fronts litorals, és a dir, el 9,34% del total de les sol·licituds presentades. De totes estes, 387 fan referència a activitats no comercials, mentre que les 200 restants són per a activitats comercials.

Les dades de tota Catalunya fixen que, en total, s'han sol·licitat 6.285 serveis de temporada a 621 platges i fronts marítims i fluvials, prop d’un 6% més que l’any passat, quan es van sol·licitar 5.931 activitats. Este augment es deu al fet que bona part dels ajuntaments han fet noves licitacions, augmentant així el nombre d’ocupacions demanades. Dels serveis sol·licitats, la gran majoria, un 67,5%, són usos no comercials i el 32,43%, un total de 2.038, són activitats comercials. Les activitats comercials sol·licitades han baixat lleugerament respecte a la temporada anterior.

Este fet respon a la incorporació cada cop més ocupacions no comercials pensades per a garantir l’accessibilitat, com les passeres i dutxes adaptades, o el servei de suport presencial per a l’accés al mar. Forma part de l’esforç dels municipis costaners catalans per convertir les platges en un punt de trobada no excloent de la ciutadania i per oferir més serveis gratuïts que complementen les seves ofertes d’activitats estiuenques. També s’ha sol·licitat la instal·lació d’elements que actuen de refugis climàtics, com ara tendals de grans dimensions adaptats a les platges.

Usos segons l’estat de cada platja

El Departament de Territori és l’ens encarregat d’autoritzar les ocupacions. En la seua tramitació, vetlla per fer compatible els diversos usos amb la preservació de l’ecosistema i els interessos econòmics i socials al territori.

També es té en compte l’estat de les platges pel muntatge definitiu de les instal·lacions sol·licitades. El Departament compta amb la col·laboració dels Inspectors de Ports i Costes, que emeten els informes valoratius del litoral i la seua capacitat per absorbir totes estes activitats.

La relació de l’estat de les platges i els usos que es poden autoritzar a cadascuna és un dels aspectes cabdals a valorar i en el futur tindrà encara més rellevància. El Pla de Protecció i Ordenació del Litoral (PPOL) que està impulsant el Departament permetrà una visió i gestió integral del litoral i els usos i activitats autoritzables.

Interlocució constant amb els ajuntaments

La gestió de l’espai litoral és extraordinàriament complexa, atès que s’hi concentren interessos turístics, econòmics, ambientals i socials que sovint requereixen una coordinació àgil i una interpretació clara de la normativa vigent.

La gestió del gran volum de sol·licituds a temps per començar la campanya de platja s’assoleix en gran part gràcies a la interlocució fluida entre el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i els municipis. Els ajuntaments aporten el coneixement de les dinàmiques pròpies de cada platja, les demandes dels operadors i les necessitats del seu territori a temps perquè el Departament pugui fer les comprovacions preceptives i autoritzar els serveis.

Este exercici de coordinació interadministrativa és essencial per garantir una temporada estival ordenada, segura i adaptada al model de litoral sostenible que el país vol projectar. Que els serveis que fan l’estada dels banyistes més confortable s’instal·lin a temps no beneficia només la ciutadania que fa ús de les platges sinó també als sectors econòmics que basen la seua activitat en este espai públic i que necessiten un litoral cuidat i amb serveis. Al mateix temps, vetllar per l’equilibri entre les activitats i la capacitat de cada platja d’acollir-los permet preservar la qualitat ambiental d’aquesta franja de terreny ara i durant les temporades futures.