Mor als 92 anys l'escriptora i bibliotecària tortosina Zoraida Burgos

Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2023 com a reconeixement a la seua obra literària, una de les més importants de la generació catalana de la postguerra

Publicat el 04 de gener de 2026 a les 21:37
Actualitzat el 04 de gener de 2026 a les 21:47

L'escriptora i bibliotecària Zoraida Burgos ha mort este diumenge als 92 anys, segons ha informat l'Ajuntament de Tortosa. Burgos va rebre la Creu de Sant Jordi el 2023 com a reconeixement a la seua obra literària, una de les més importants de la generació tortosina de la postguerra. Va tractar la poesia i la prosa infantil i juvenil i va combinar la seua faceta d'escriptora amb la biblioteconomia, que la va dur per biblioteques d'Amposta, Ulldecona i la seua Tortosa natal.

Zoraida Burgos i Matheu va néixer a Tortosa (Baix Ebre) el 10 de març del 1933. Diplomada en Biblioteconomia per la Universitat de Barcelona, sempre va exercit de bibliotecària. Tal com recorda l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, l'any 1970 va obtenir el premi Màrius Torres de Lleida pel poemari D'amors, d'enyors i d'altres coses (1971), un llibre censurat pel franquisme.

La seua obra poètica també es troba dispersa en diverses antologies com l'Antologia de la poesia social catalana (1974), Antologia da novíssima poesia catalana (1974), Antologia Price-Congrés (1977), Les cinc branques. Poesia femenina catalana (1975) o La littérature catalane dins Europe (1981).

De fet, als inicis de la seua carrera literària, Burgos és més coneguda per la col·laboració constant en antologies que no pas per la publicació dels seus poemaris.

El 1971 publica una sèrie d'obres de narrativa infantil a l'editorial Joventut. És el cas dels llibres Les perdiuetes de les potes vermelles, Les culleretes de lluna, El mussol que va obrir els ulls de dia i La negreta Safu i el Narcís.

L'any 1978 apareix el poemari Vespres, primera obra de l'autora tortosina que no pateix cap trava per veure la llum. Malgrat tot, es tracta d'una edició quasi artesana de tot just una cinquantena d'exemplars. És a partir d'este títol que la producció poètica es pot entendre de forma unitària, juntament amb Cicle de la nit (1982), Reflexos i Blaus (1993). Per este darrer poemari, Zoraida Burgos va obntenir el premi Guerau de Liost de poesia, l'any 1992.

L'obra en prosa, iniciada l'any 1971 amb el conreu de la narrativa infantil, es veu premiada l'any 1993 amb el guardó Josep Pin i Soler de narrativa per l'obra L'obsessió de les dunes.

En els darrers anys, va participar en els volums col·lectius Verdaguer i Manyà, vides creuades (2002) amb La meua memòria del Dr. Manyà i El brogit de l'Ebre. 15 narradors donen veu al riu (2003) amb l'escrit La meva soledat i jo.

Zoraida Burgos ha estat, durant molts anys, l'única veu femenina de la literatura de les Terres de l'Ebre i forma part —juntament amb Jesús Massip, Manuel Pérez Bonfill i Gerard Vergés, entre altres— de la generació de la postguerra catalana a Tortosa. Va traduir al català Carta des de la presó de Birmingham, de Martin Luther King i alguns dels seus poemes han estat traduïts a l'espanyol, al portuguès i al francès.

Després d'uns anys sense publicar poesia, el 2012 va ser guardonada amb el Premi de poesia Vila de Lloseta amb el recull Absolc el temps.

El 2017 l'editorial LaBreu compila en un sol volum tots els seus poemaris publicats fins al moment i alguns poemes inèdits a l'antologia Convivència d'aigües, un volum guardonat amb el Premi de la Crítica Catalana de poesia, a la millor obra de poesia en català de l'any 2017.

Burgos va ser sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. 

L’editorial Onada va publicar el 2020 la biografia de Zoraida Burgos i Matheu, a càrrec de Montse Castellà, on es fa un recorregut pels records de qui va ser l’única veu femenina de la literatura de les Terres de l’Ebre a la postguerra i durant el franquisme.