Més de 30 persones descendents de la saga d'artistes dels Cerveto han arribat este dissabte a Tortosa. Venen de punts ben distants de l'Estat amb el propòsit de retrobar-se i reconèixer vincles. Són familiars de la línia que va obrir l'escultor tortosí Ramon Cerveto i Bestratén (1829-1906). L'artista va fundar una escola a Madrid, coneguda en l'àmbit artístic i de la seua tasca van sorgir quatre generacions d'artistes amb connexions esteses a la ciutat i a altres territoris.

Des de l'inici, esta família ha preservat un fil artístic constant i, en els últims anys, diversos nets directes d'artistes han mort. La reunió d'enguany pretén estimular l'arxiu de la memòria col·lectiva familiar i impulsar la conservació del patrimoni artístic. Descendents arribats de Barcelona, Sitges, Madrid, el País Basc, Sevilla i altres indrets aprofiten la trobada per establir contacte, compartir detalls i reconstruir passat sobre una de les grans sagues artístiques lligades a Tortosa.

La petja de Ramon Cerveto i Bestratén es va transmetre a més membres de la família, inclòs Víctor Cerveto i Riba (1861-1936), que es va formar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando a Madrid. Va col·laborar estretament amb Agustí Querol, completant obres de gran format després de la seua mort. Entre estes, destaca la seua participació en el conjunt escultòric del frontó de la Biblioteca Nacional d'Espanya.

La nissaga Cerveto ha esdevingut una referència per a creadors de Tortosa i d'altres zones catalanes i el llegat familiar ha servit de guia i exemple de continuïtat. Les seues obres ocupen espais públics i privats, i la influència ha travessat límits estrictament familiars per esdevenir un patrimoni d'interès per la comunitat artística local i catalana. L'esforç de les generacions posteriors per preservar documents, imatges i records manté viva la memòria d'una trajectòria familiar centenària.

Un altre nom rellevant és Antoni Cerveto i Riba (1876-1938), amb tasques de pintor, escultor i dibuixant en projectes de temàtica religiosa i monumental i reconegut a escala internacional. El fil artístic va continuar a través de Josep Cerveto i Riba, que es va especialitzar en imatgeria religiosa, i de Ricard Cerveto i Riba (1882-1978), paisatgista i docent de diverses generacions d'artistes tortosins.

L'origen de la reunió actual s'atribueix a una coincidència professional entre Mònica Cerveto i Francesc Vallespí Cerveto, dos descendents que es van conèixer recentment. Esta circumstància ha portat a impulsar una trobada general de tots els familiars vius, amb voluntat commemorativa però també per recuperar i transmetre la memòria dels artistes "que van saber transformar el seu talent en patrimoni col·lectiu, enriquint la vida cultural de Tortosa i projectant el nom de la ciutat arreu", segons reivindica la família.

Objectius de la trobada i activitats previstes

El retrobament obre un espai perquè les generacions més joves prenguin consciència de la història artística familiar. La trobada facilita l'intercanvi de documents, relats i idees, i pot servir de punt de partida per a futurs projectes entre membres de branques que fins ara han estat desconegudes o separades per distància. Esta reconstrucció de lligams i l'interès per la genealogia artística de la família actuen com a motor de la jornada.

El programa inclou una fotografia de grup al gran tapís d'Antoni Cerveto ubicat a l'Ajuntament de Tortosa. També s'ha organitzat una ruta pels espais associats a l'obra dels Cerveto a la ciutat: el Museu de Tortosa, la Catedral, la Cripta de la Reparació, la plaça del Rastre, i finalment, un dinar conjunt.

La trobada vol servir de punt d'arrencada per ampliar la recerca sobre l'arbre genealògic familiar i l'obra artística existent. "Potser començarem a estirar algunes coses que no les sabem avui, perquè hi ha germans que van viure a Barcelona o Bilbao i pot haver-hi molta obra que quasi la desconeixem", destaca la família.

Durant la jornada, segons els assistents, es plantegen nous projectes per aprofundir en la investigació i afegir informació sobre la família. Els organitzadors busquen aprofitar la cita per examinar àmbits poc explorats de l'obra i la trajectòria dels Cerveto. El dia funciona alhora com a espai de memòria i com a impuls per a iniciatives futures, com exposicions, publicacions o activitats formatives, que afavoreixin la difusió del llegat Cerveto entre la població i les institucions culturals.