Els historiadors assenyalen la caiguda de la ciutat portuària fortificada de Sant Joan d'Acre, l'any 1291, com l'inici del declivi de la fins llavors totpoderosa orde del Temple. En l'escenari de la cruenta batalla per l'última plaça forta del regne croat de Jerusalem, arrenca 'Donaré el cel per tu' (Rosa dels Vents, en català, i Grijalbo, en castellà), l'última novel·la de l'escriptor barceloní Jordi Molist.

Marcat pels relats esfereïdors que narraven els historiadors de les croades, com Steven Runciman, Molist no va tenir dubte de situar a Sant Joan d'Acre el punt de partida de la seua novel·la. En remarca el seu caràcter "tràgic" i "dramàtic". "Em va impressionar personalment. Per escriure una novel·la necessito alguna cosa que em motivi molt, perquè hi he de treballar durant dos anys", assegura a l'ACN durant una visita promocional per la publicació del seu nou llibre a Miravet i el seu imponent castell, l'últim bastió dels templers catalans.

"Després de Sant Joan d'Acre, van ser zombis molt rics, però que anaven cap a la tomba", prossegueix l'escriptor barceloní, autor de diverses novel·les històriques. Moltes d'elles, recorda, tenen com a teló de fons l'expansió comercial i militar catalana per territoris orientals durant l'edat mitjana. "Durant molt temps, la paraula català va sonar a la Mediterrània", assevera, abans d'enumerar una llarga llista d'empremtes, algunes poc conegudes, que la cultura catalana va deixar arreu i que encara són vigents en l'actualitat.

A través de la ficció, Molist connecta episodis que a banda i banda de la Mediterrània marquen l'ocàs del món templer. La pèrdua del regne de Jerusalem, que passaria a mans dels mamelucs i posaria en pràctica punt final a les croades, amb relativament poc coneguts conflictes a escala més local que l'Orde va haver d'afrontar a les Terres de l'Ebre. És el cas de l'enfrontament obert amb la casa d'Entença, un dels llinatges catalans més poderosos de l'època i senyors de bona part de l'actual territori de la comarca de la Ribera d'Ebre.

El protagonista de la trama per on navega història i ficció és Artal, un jove templer de la família noble Vilalba (originària del poble terraltí de Vilalba dels Arcs). Educat pel seu oncle sota la fèrria disciplina de l'orde per esdevenir un frare guerrer, abandona contrariat la cruenta batalla per Sant Joan d'Acre per retornar als seus orígens. Abans de morir en plena batalla, el gran mestre del Temple, Guillem de Beaujeu, li revela l'existència d'un possible complot que afecta la seua família i li ordena tornar a casa per defensar-la de l'amenaça, una intriga que no s'acaba de desvelar fins al final del llibre.

Artal, desconeixedor del món real fora de l'imaginari templer, aliè als sentiments amorosos i a les traïcions, s'embarca cap a Xipre al costat, ni més ni menys, d'un personatge llegendari en l'imaginari català medieval: Roger de Flor, el cap dels temuts almogàvers. Convertit, en este cas, en personatge de ficció, capità d'una galera del Temple que fuig del port ja envaït pels mamelucs, apareix com el complement pragmàtic i, fins i tot, cínic, d'un protagonista que viu amb gran torbament vivències com el descobriment de l'amor.

Fets i sentiments

"Els fets són allà: s'ha de ser respectuós amb ells. El que no és allà són les emocions de la gent: les pots intuir, les pots entendre", reflexiona al respecte Molist. Davant el relat de situacions altament dramàtiques, tràgiques, com les narrades a la novel·la, considera que la tasca de l'escriptor ha de ser "posar la part humana amb els personatges, tant siguin de ficció, que t'ajuden a encadenar una sèrie de situacions històriques, com aquells que són històrics realment". En altres paraules: "crear el personatge", descriure els sentiments i fer-los "humans".

Dins de la trama que mou este relat, 'Donaré el cel per tu' permet a Molist endinsar-se en el món de l'orde del Temple i el seu protagonisme en les croades i en el món medieval autòcton "lluny de les llegendes que s'han anat creant a través del temps, moltes de les quals no responen en absolut a la realitat". Hi són visibles els Interessos econòmics, comercials i de poder més enllà de la façana religiosa que van impregnar les croades al llarg de gairebé dos segles.

"Alguns eren idealistes, però eren els autèntics potentats de l'època: van ser els primers a crear els xeics de viatgers. Podies anar d'Alemanya a Jerusalem cuidat pels templers a canvi de donar una fortuna. O les comandes agrícoles i ramaderes de les Terres de l'Ebre, que enviaven diners per a Terra Santa. Però una cosa eren els templers de principis de segle XII i els del segle XIV, van canviar molt. Hi havia moltes sensibilitats i propòsits diferents per ser-hi. Alguns per motius econòmics, per buscar el poder, altres perquè els obligaven a morir a Terra Santa, altres per la fe", relata l'escriptor.

Un conflicte poc conegut

Enfrontats amb el rei de França i el papa de Roma, la dissolució de l'orde el 1307 va culminar, a Catalunya, amb la capitulació del castell de Miravet després d'un setge que es va allargar més d'un any. Banquers de mitja Europa i dominadors de l'Ebre durant el període de la reconquesta, el poder i la influència que atresoraven els templers va topar amb els interessos de reis i papes. Van ser perseguits, torturats i desposseïts dels seus béns.

A 'Donaré el cel per tu', este enfrontament es visualitza en el conflicte obert entre els Templers i la poderosa, rica família Entença, amb la qual l'orde es va arribar a disputar els drets sobre les aigües de l'Ebre, entre altres conflictes. Una guerra oberta, segons explica Molist, que va portar els templers a respondre als atacs tot i el seu principi de no lluitar contra cristians. "Els Entença tenien motivacions i els templers també. Crec que són uns fets molt desconeguts dins de la història de Catalunya", tanca.