Si tot és real, no pot ser un somni. Estes paraules acompanyen una de les quatre noves exposicions que s’han incorporat este estiu a un paisatge oníric que és real: el que han creat en una finca de la Ràpita els neerlandesos Rinus van de Sande i Aniet van Hoof. Aquí hi van trobar el paisatge i l’alegria per fer néixer l’any 2022 el museu a l’aire lliure Arte-Contemporary, un parc d’escultures i galeria d’art independent que dona cabuda a les creacions de mig centenar d’artistes locals, nacionals i internacionals. No hi ha utopia si pot ser somniada.
Arte-Contemporary estableix un diàleg entre les obres, la natura i les persones que recorren els seus camins envoltats d’oliveres antigues i garrofers, amb perspectives sobre el delta de l’Ebre i el Mediterrani. Però lluny del que es podria imaginar, les escultures no apareixen aïllades del paisatge, sinó que s’hi integren i canvien segons la llum, les estacions, el vent i el punt des d’on les observa el visitant. És art adaptat ara a la vegetació, al clima i fins i tot la identitat de les Terres de l’Ebre. L’objectiu és que l’art es descobrisca sense presses, mentre es camina entre bancals i arbres i s’observa la relació de cada peça amb l’entorn.

- Artistes nacionals i internacionals dialoguen a través de les seues creacions.
- S. Berbís
Els impulsors de la iniciativa, Rinus i Aniet, tenen una llarga trajectòria en la promoció de l’art contemporani. Esta parella va posar en marxa l’any 1996 el Broomhill Art Hotel and Sculpture Foundation, a Devon, al Regne Unit, un projecte que combinava allotjament, exposicions i un parc escultòric. Després dels canvis provocats pel Brexit, l’any 2020 van decidir tornar a establir-se dins de la Unió Europea i van trobar als afores de la Ràpita el paisatge adequat per donar continuïtat a aquella experiència.
Un parc en transformació constant
I així neix este projecte artístic que combina una col·lecció permanent amb peces cedides temporalment pels mateixos creadors. Algunes obres formen part de la col·lecció privada dels fundadors, mentre que d’altres es mantenen exposades durant un període determinat o fins que són adquirides. Este funcionament converteix el parc en un espai en evolució constant.

- Fang, ferro, i figures que s'integren al paisatge.
- S. Berbís
El recorregut es transforma amb l’arribada de noves escultures, la incorporació de creadors i els canvis introduïts en el programa expositiu de la galeria.
La dimensió internacional és una de les característiques principals del projecte. Entre els artistes presents o vinculats a Arte-Contemporary hi ha el neerlandès Ronald A. Westerhuis, conegut per les seues peces abstractes i monumentals d’acer inoxidable; el britànic Giles Penny, que treballa la figura humana a través de l’escultura, la pintura i el gravat; i l’escultora francesa Laury Dizengremel, autora d’obres figuratives, retrats i monuments públics.
La ceràmica també hi ocupa un lloc destacat a través d’artistes com Sandy Brown, creadora britànica amb més de cinquanta anys de trajectòria i coneguda internacionalment per unes peces que van des dels objectes d’ús quotidià fins a les grans escultures i intervencions arquitectòniques. La nòmina internacional inclou igualment creadors com Jessica Wetherly, Jesper Eriksson, Alain Kurylo o Regina Heinz, una mostra de la diversitat de llenguatges, materials i procedències que conviuen al parc.

- Interior de la galeria Arte-Contemporary de la Ràpita.
- S. Berbís
Al costat dels noms internacionals, Arte-Contemporary reserva un espai important als artistes catalans i de proximitat. El seu catàleg ha incorporat creadors com Teresa Riba, Carles Bros, Jordi Llort Figuerola, Marta Vidal Ráez, Thais Casanova Bertomeu i Andrei Moldovan. Esta combinació permet situar l’obra dels artistes del territori dins d’un recorregut més ampli i posar-la en contacte amb propostes procedents de diversos països.
Quatre noves exposicions
Este estiu, l’espai amplia la seua proposta amb quatre noves exposicions de pintura, fotografia, art tèxtil i escultura. La mirada fotogràfica Quim Giró ocupa un dels espais interiors de la galeria. Imatges en blanc i negre d’una sèrie que convertix el territori en objecte d’observació artística. Però no només, també rellegeixen el riu com a esquelet d’un espai geogràfic, natural i humà a l’entorn del qual hi passa la vida. Olors noves de cel blau i correbous.

- El fotògraf Quim Giró, amb la sèrie d'imatges en blanc i negre que retraten gent i territori.
- S. Berbís
La mostra col·lectiva estiuenca es pot visitar fins l’1 d’agost del 2026 i a més de fotografia combina pintura, art tèxtil i escultura elaborada amb fusta arrossegada pel mar o pels rius. La vessant pictòrica l’aporta Anna Claret amb una obra carregada de capacitat expressiva que desplega amb un llenguatge visual reflexiu capaç de captar l’espectador. Textures, materials i emocions són els elements a través dels que s’expressa en tècnica mixta i treball tèxtil la creadora Martina Unterharnscheidt en la seua obra feta amb superfícies, volums i memòria. Finalment, Albert Hernández presenta les escultures de Troncs de Mar, elaborades amb fusta de deriva transformada per l’acció de l’aigua, el vent i el pas del temps. La força de la natura reinterpretada i realçada per la visió artística d’este creador.

- Una de les escultures d'Albert Hernández, modelada per l'aigua, el vent i la natura.
- S. Berbís
Cada visita pot oferir noues obres i perspectives, fins i tot per a les persones que ja coneixen este museu atípic. Un destí sense additius, penitències i esforços, buscadors d’històries, simbiosis emocionals.
