El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) va acomiadar el compliance officer després que alertés internament de possibles irregularitats i riscos penals dins de l’organització, segons ha publicat La Vanguardia. El treballador, identificat com a X., assegura que va ser apartat de les seues funcions i sotmès a pressió fins al punt d’agafar la baixa mèdica per ansietat. Posteriorment, l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) el va reconèixer com a alertador protegit, però el consorci el va acabar acomiadant per “comportament inadequat”, acusant-lo de generar mal clima laboral, insinuacions sexuals i actituds homòfobes.
X., advocat de professió, va ser contractat pel CAT el març del 2023 com a compliance officer amb la funció de detectar riscos, prevenir conflictes d’interès i garantir el compliment de la legalitat dins de l’entitat. Segons el seu relat, sis mesos després d’incorporar-se va traslladar al consell d’administració diverses qüestions que considerava que s’havien de corregir.
Entre estes hi havia captacions d’aigua de l’Ebre que superaven puntualment els límits autoritzats per la concessió; l’ampliació de municipis sense actualitzar la concessió administrativa; i el pagament per part del CAT a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per 94 hectòmetres anuals quan, segons sostenia, el consum màxim arribava als 77. X. calculava que esta situació havia generat un sobrecost de 32 milions d’euros en una dècada.
Segons explica, la relació amb part de la direcció es va deteriorar després d’estes advertències. L’estiu del 2024 es va absentar unes setmanes de la feina per acompanyar una familiar malalta, que va morir al setembre. Quan es va reincorporar, va tornar a alertar sobre possibles irregularitats, en este cas relacionades amb una licitació anul·lada pel Tribunal Català de Contractes del Sector Públic.
El 19 de setembre del 2024 va obtenir la baixa mèdica per ansietat i estrès. Un informe forense judicial avala que va ser sotmès a una situació d’assetjament que li va provocar seqüeles psicològiques severes, segons recull La Vanguardia. Un mes després, X. va acudir a l’OAC, que va obrir cinc investigacions.
Una d’elles va ser traslladada a la Fiscalia i el Jutjat d’instrucció número 6 de Tarragona va obrir diligències per presumpta prevaricació en la concessió anul·lada i per un possible delicte d’assetjament laboral contra el treballador. En esta causa estan investigats Joan Alginet, el president del consorci en aquell moment, i Jesús Martín, director dels serveis jurídics del CAT.
La resta de denúncies feien referència al cabal d’aigua captat de l’Ebre, a la manca de licitació del canal de denúncies, a una concentració d’adjudicacions en una mateixa constructora i a la manca de transparència sobre salaris d’alts càrrecs. Antifrau va arxivar estes investigacions, tot i formular tres advertiments al consorci.
L’OAC va reconèixer X. com a alertador protegit el desembre del 2024 i ho va comunicar oficialment al CAT el 13 de gener del 2025. L’endemà es va publicar al LinkedIn del consorci un manifest signat per cinc treballadors en què es qualificava X. de “creador d’un clima de terror”, “difamador”, “intoxicador”, “egocèntric” i “vanitós”.
Posteriorment, el gerent del consorci, Josep-Xavier Pujol, va enviar a Antifrau un informe en què acusava X. d’haver “insultat, aterrit o faltat greument” a part de la plantilla. També el qualificava d’“homòfob”, “masclista” i “misogin”, i l’acusava d’insinuacions sexuals. Segons la informació publicada, no consten referències a comportaments homòfobs o d’assetjament en les auditories de responsabilitat corporativa del consorci. A més, els cinc treballadors que posteriorment el van acusar li havien enviat mesos abans missatges personals de suport coincidint amb la malaltia i mort del seu familiar.
Amb aquestes acusacions, el CAT va obrir un expedient disciplinari contra X. el febrer del 2025 i el va acomiadar l’1 de març. Les denúncies formen part també de la defensa d’Alginet i Martín en el procediment judicial obert a Tarragona. La seua principal argumentació es basa en una acta d'Inspecció de Treball que va sancionar el CAT amb 7.000 euros per no haver protegit la plantilla davant d'estes conductes. L’informe es basava en declaracions de treballadors i de Jesús Martín. X. no va tenir oportunitat de presentar al·legacions.
Posteriorment, un informe d’Antifrau va concloure que el CAT feia “una interpretació interessada” de l’acta de la Inspecció de Treball, recordant que l’objectiu de la inspecció no era determinar si els fets denunciats eren certs, sinó valorar l’actuació de l’empresa davant possibles conductes que poguessin vulnerar la dignitat dels treballadors.
