Al nostre territori li ha tocat una de les creus d'allò que fins fa ben poc alguns encara ens volien vendre com a progrés, i una de les conseqüències més crues és que des de fa dècades són moltes les persones que marxen a estudiar fora i ja no tornen. És un transvasament constant, un missatge que moltes persones vam assumir i entendre perfectament en la lluita en defensa de l'Ebre, i que ara, inevitablement, em remou.
Portem massa dècades marxant i descapitalitzant el territori, gran part de les persones amb estudis superiors no tornen a casa seua i, just quan són productius, aporten el seu granet de sorra en el desenvolupament d'altres territoris. Possiblement això explica moltes de les situacions que vivim, i potser també per això hi ha determinats sectors polítics i econòmics que se senten molt còmodes en aquest context.

No puc ni imaginar-me el potencial que representaria tota la gent que està fora. La part positiva, és que tot i la situació, de tant en tant hi ha novetats positives que espero que aviat siguen una tendència. Els darrers anys estan naixent nous projectes al territori, amb gent jove, valenta i emprenedora que decideix tornar, i entre tots hem de trobar la manera de donar el suport i recolzament necessaris per al seu èxit.

Ara tinc quasi cinc anys per davant, m'agradaria poder comprometre'm a tornar el desembre del 2017, però crec no seria del tot sincer ni tampoc realista. Per tant, em sembla que és urgent començar a pensar en la manera de participar i contribuir des de fora del territori – des d'on siga - en la construcció d'aquest futur. No només perquè necessitem mantenir viu el vincle amb la nostra terra, sinó també perquè fan falta totes les mans i el compromís possible, i sobretot perquè som molts - massa - i tenim moltes coses a aportar.

Crec que seria un bon objectiu per al 2013, ens hi posem?