El Tribunal Suprem manté l'abocador de Riba-roja d'Ebre. Els magistrats han rebutjat el recurs de cassació interposat per alguns dels ajuntaments de la demarcació contra el pla urbanístic de l'abocador de Riba-roja d'Ebre. Els consistoris van impugnar la sentència del contenciós-administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que avalava la vigència i la legalitat del pla urbanístic del dipòsit de residus, que funciona des de l'any 2020. Segons la resolució, els magistrats del Suprem argumenten la decisió per la manca de fonamentació del supòsit en què es basa l'escrit i perquè consideren que no han de fer "cap matisació" de la doctrina jurisprudencial de la resolució del 28 de juliol de 2022.
Els ajuntaments que van interposar recurs són Almatret, Benissanet, Garcia, Maials, Miravet, Móra d'Ebre, Móra la Nova, La Palma d'Ebre i Vinebre. Segons el TS, la cassació no està fonamentada "Considerem que no hem de fer cap matisació, precisió o concreció sobre la doctrina jurisprudencial ja assentada respecte a la possibilitat d'impugnació indirecta d'un pla urbanístic per defectes formals del procediment d'aprovació del pla- en referència a la sentència del 28 de juliol de 2022-", indiquen els jutges en la resolució que ha tingut accés l'ACN.
Alhora, els magistrats també justifiquen el rebuig del recurs atès que hi ha una "carència d'interès casacional objectiu". I afegeixen que la finalitat dels ajuntaments no és la "indagació de la recta hermenèutica dels preceptes que cita com a infringits, sinó la seva aplicació circumstanciada al cas concret litigiós". Així mateix, imposen pagar les costes processals a la part recurrent, amb un límit màxim de 666 euros més IVA, si escau, en favor de cada una de les tres parts que recorren i personades en la causa.
Pels consistoris contraris, el Pla Urbanístic s'havia tramitat amb un defecte material, per l'absència d'un estudi sobre possibles alternatives d'ubicació de l'abocador. Així mateix també van denunciar l'absència dels informes d'impacte ambiental i el relatiu a la necessitat d'ubicació. Tot plegat, suposava haver prescindit del procediment, i en declaraven la nul·litat, estimada en primera instància. El TSJC va desestimar-ho perquè, en comptes de vici material va qualificar els defectes de formals, i per tant s'haurien d'haver invocat a través d'un recurs directe contra les disposicions generals, no per la via indirecta, com s'havia fet.
L'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre, favorable a l'abocador
A la contra dels consistoris esmentats, hi ha l'empresa L'Estaca Proyectos SL, la Generalitat i l'Ajuntament de Riba-roja, a favor de l'abocador. Segons l'alcalde de Riba-roja d'Ebre, Antonio Suárez, l'abocador assegura la viabilitat del consistori per a les pròximes tres dècades, tal com va declarar quan va sortir la sentència del TSJC, que ara el TS ha confirmat. Els tres organismes van recòrrer al tribunal de segona instància després que el jutjat de contencions administratiu número 1 de Tarragona, anul·lés el PE i la llicència d'obres.
El TSJC