Torna al Museu de la Mar de l’Ebre el cicle de conferències ‘Històries de la Mar de l’Ebre amb xerrades sobre la història, ciència, arqueologia, biologia o desenvolupament territorial, sempre amb la costa ebrenca com a eix central.

Després d’haver cancel·lat l’edició de 2020, enguany recuperem el cicle amb quatre ponències que se celebraran a la sala d’activitats temporals del Museu els dies 5, 12, 19 i 26 de novembre a les 19:30 h. Com cada any, ‘Històries de la Mar de l’Ebre’ pretén explicar els diferents aspectes que conformen la identitat de la costa de l’Ebre reunint, en sessions amenes, al públic amb els experts de cada àmbit per donar a conèixer el nostre patrimoni marítim.

La sessió inaugural de la 7a edició es titula “El paper de la dona marinera al llarg del temps”, i serà a càrrec de Maribel Cera Chillida. La conferència donarà tret de sortida a l’exposició “Dones de la mar. Sal a les venes” que el museu ha organitzat conjuntament amb l’associació marinera, i que serà visitable fins al 12 de desembre. 

El dia 12, Joan Negre oferix la conferència “Els bahriyyün de Tortosa. Mariners, comerciants i ‘pirates’ d’al-Andalus”. Negre presentarà una conferència summament interessant sobre l’estil de vida dels pescadors andalusins de la costa tortosina.

Germán Arias serà l’encarregat de realitzar la ponència del dia 19, titulada “Salvaments a la Mar de l’Ebre. Causes i bones pràctiques per evitar-los”. L’augment del turisme nàutic ha fet augmentar les situacions de risc, i per això, les seues paraules pretenen ser una crida a la prevenció i a les bones pràctiques durant qualsevol activitat marítima. 

Finalment, i com ja és tradició, l’IRTA donarà punt final a les Històries de la Mar de l’Ebre. El dia 26, els investigadors Margarita Fernández i Ignasi Gairin seran els responsables d’explicar un projecte totalment innovador de cultiu de cloïsses. “Alternativa al cultiu de l’arròs en terres salinitzades del delta de l’Ebre: projecte FITOGEL”, és una activitat cofinançada pel FEMP que té la finalitat de cultivar cloïsses en camps d’arròs per pal·liar els efectes d’espècies invasores com el cranc blau.