Tècnics del parc natural del delta de l'Ebre han localitzat un exemplar mort de granota toro, una espècie invasora considerada entre les més perilloses del món, dos anys després que es detectés per primer cop la presència a la zona. La granota va ser trobada per un pagès a set quilòmetres de la zona de l'hemidelta nord on el 2018 es van detectar capgrossos d'aquesta espècie. A més, les anàlisis d'ADN ambiental, que s'han ampliat arran la troballa, han permès trobar traces a l'aigua en dos desguassos dels nou punts analitzats. Des del passat mes de maig, tècnics del parc natural mostregen l'espai dins del pla de seguiment i eradicació de l'espècie. Sospiten que algunes de les granotes van poder sortir de la "zona zero" i s'haurien dispersat.
De moment, es desconeix el nombre i la ubicació exacta ja que els punts de mostreig abasten una àmplia zona de l'hemidelta nord. Tampoc hi ha evidència que s'hagi reproduït. En aquest sentit, els tècnics consideren que cal actuar amb rapidesa i intenten acotar la zona de presència a partir d'anàlisi d'ADN ambiental en més punts. Un cop es conegue l'abast, s'efectuaran escoltes, mostrejos i es replantejaran actuacions. També s'iniciarà una campanya de divulgació ciutadana als diferents sectors afectats per donar a conèixer l'espècie i canalitzar els avisos en cas de ser detectada.

Considerada una de les 100 espècies exòtiques invasores més perjudicials per al medi natural pel gran impacte que causa, allí on s'introdueix ocupa una àmplia diversitat d'hàbitats i s'alimenta d'un gran nombre de preses. Els adults poden caçar i ingerir petits peixos i mol·luscs, però també amfibis natius i de la seva pròpia espècie. Pot arribar a desplaçar o eliminar poblacions d'espècies autòctones, per l'espai o els recursos, i alterar la vegetació o l'equilibri dels hàbitats. Així doncs, el seu impacte també es deixa notar sobre el turisme i la salut humana.

Quan es van detectar els primers capgrossos de granota toro al Delta l'any 2018 la Generalitat va posar en marxa un pla d'eradicació. Es va confinar el nucli i es va aïllar hidrològica i físicament, amb una tanca de sis quilòmetres, la salinització de l'aigua i el monitoratge intensiu de l'espai. A la primavera de 2019 es van reprendre les tasques i mostrejos, amb 400 prospeccions i catorze punts estudiats, amb resultat negatiu. Ara, després de dos anys sense notícies, ha tornat a reaparèixer.