En un acte acompanyat de la regidora de Cultura, Noelia Belmonte, i el primer tinent d’alcalde, Marc Brunet i un bon nombre d’assistents, dissabte 6 d’abril, a l’auditori Sixto Mir de la Ràpita, s’ha projectat “Entre les terres del Riu”. Miquel Paton. Una Mirada al Delta. Un curtmetratge que es va crear al 2008, sota la direcció i realització de Josep Juan Segarra i amb el suport de l’Ajuntament de la Ràpita.
Amb motiu de la remasterització de la cinta al 2022, a càrrec del fotògraf Josep Forné, s’ha volgut posar en valor un document que parla del procés creatiu de l’artista Miquel Paton i que ara pren especial rellevància, després de la seua mort l’abril del 2021, deixant-nos un extraordinari llegat.
El documental, que es va presentar al Palau Episcopal de Tortosa en el marc de l’exposició “Miquel Paton. Pintures” comissariada per la Dra. Núria Gil, al maig del 2008, ens acosta la singular abstracció geomètrica de Paton i ens condueix pel procés creatiu, a través del qual Paton va pintar el Delta des de la seua mirada personal.
La visualització del curtmetratge ha estat acompanyada per intervencions de les persones que, en el seu moment, van col·laborar en l’elaboració del projecte, que han embolcallat l’acte d’encant i emoció.
Josep Juan ha recordat que va conèixer Miquel quan va participar en la primera Mostra d’Art Jove de la Ràpita 2007, de la qual Miquel Paton va ser-ne el comissari. En aquell context, Miquel va descobrir el treball de Josep i li va proposar de fer el docuretrat del seu procés creatiu.
Per la seua banda, Josep Forné ha explicat com es va portar a terme el procés de remasterització que, amb l’evolució de la tecnologia, ha permès millorar la qualitat de la cinta original.
Josep Lluis Villa, veu en off del curtmetratge, ha parlat de la seua participació i la relació amb Paton, amb una llarga amistat que ve de quan es trobaven per Tortosa de molt joves.
Montse Castellà ha cantant els primers acords de “La lliçó de l’Ebre”, una de les seves emblemàtiques cançons, que acompanyen les imatges del documental. Pintura i música creuant-se pels camins del Delta i donant-se la mà per parlar de la mar i la ribera, dels camps d’arròs i els cordons que delimiten quadres d’aigua on s’emmirallen les muntanyes i els cels rogencs quan cau la tarda.
L’amistat amb Emili Rosales i la complicitat en parlar d’un mateix lloc conegut i estimat, amb els seus llenguatges personals, va portar a incloure, en el curtmetratge, algunes referències als llibres de l’escriptor rapitenc: Ciutats i mar i La casa de la platja. Emili Rosales, en un moment molt emotiu de l’acte, ha fet lectura d’un bonic text que a la projecció s’ha escoltat en la veu de Villa.
Després de la projecció del curtmetratge, el presentador Pau Lleixà ha donat pas a una taula rodona per parlar de la figura de Miquel Paton i de la seua trajectòria. A la taula, moderada per l’historiador i periodista Josep Pitarch hi han participat:
Judit Escurriola, professora de Música de l’Institut Escola del Perelló, on Miquel havia estat professor de dibuix i company de Judit dintre del mateix departament. La que fora aula de Paton, ara es diu “aula de dibuix Miquel Paton”, en l’acte d’homenatge per l’estima i reconeixement a la seua feina docent. Una cerimònia, que es va fer l’abril de 2022, posant una placa amb el seu nom i acompanyats de la família del pintor.
Núria Gil, Dra. en Història de l’Art. Professora de l’URV. Experta coneixedora de l’obra de Paton, a qui ha comissariat exposicions i acompanyat en diversos projectes de la seua trajectòria artística ha explicat aspectes de l’obra de l’artista i la importància del llegat que ha deixat.
Ramon Rosales, catedràtic de Filosofia a l’Institut de Tecnificació d’Amposta. Amic íntim de Miquel amb qui compartien complicitats, lectures i llargues xerrades ha posat la mirada en l’aspecte personal de l’amic.
Joan Rosàs, llicenciat en Història. Propietari de la Capella dels Prats, on Miquel Paton va portar a terme una intervenció artística molt especial, amb la creació d’una pintura per a un retaule del S. XVIII, que presideix l’espai, així com d’altres elements que va desenvolupar durant els anys 2015 i 2016. Rosàs ha posat de manifest que Paton va saber portar sobre el llenç la sensibilitat que es volia transmetre i que al contemplar la pintura fan percebre a l’espectador alguna cosa més enllà de l’element material i la bellesa que desprèn l’obra.
Ha tancat l’acte, al qual hi ha assistit unes 150 persones, la regidora de Cultura, Noèlia Belmonte. Tant ella com el tinent d’alcalde, Marc Brunet, han tingut paraules d’agraïment i reconeixement per la trajectòria del Miquel Paton, que encara que va néixer a Tortosa, es va arrelar a la Ràpita amb la seua família. Belmonte ha aprofitat el seu parlament per mostrar el seu afecte i admiració per Paton i ha lliurat un ram de flors a la família de Miquel, encapçalada per Ana Nicolau.
Durant la taula rodona, la doctora Núria Gil s’ha referit a Miquel amb estes paraules:
Miquel Paton ha tractat l'ordenació dels espais geogràfics i geomètrics -com a mesura de la terra. El tractament dels seus pigments aporten una opulència cromàtica diversa i gens convencional. La seua obra representa de forma incessant la línia, la no línia de contorns desdibuixats, la longitud sense dilatació, com deia Euclides. La seva obra ha calat, s'identifica, es valora i es valorarà. Com Miquel Paton deia: Busco la meua originalitat, no una originalitat de la història de l'art. Certament, ho va aconseguir.