
Este és el lloc on els Aixarch van poder retenir el senglar per salvar-lo. Foto: Cedida
El seu cas va saltar fa uns dies als mitjans de comunicació comparant-lo amb altres fets sancionats en aplicació de la mateixa taxa, però la seua versió contrasta amb la de la fredor dels arguments que exposa l’informe dels Bombers, que van acudir al rescat.
Els fets es remunten al 12 de novembre passat. La filla d’Aixarch passejava per la vora del canal de l’esquerra de l’Ebre quan es va adonar que un senglar hi havia caigut i no podia sortir de l’aigua. Ràpidament va trucar a son pare i al 112 per alertar de la situació. “Tenim una sèrie de valors i per a nosaltres tota cosa que batega té vida i mereix un respecte”, exposa Aixarch. Preocupat per la seguretat de sa filla, que volia ajudar l’animal, va trucar a la Policia Local i als Bombers. “M’anaven passant en raons. Els Bombers em van dir que allò era competència dels Forestals i els vaig trucar, però eren les 10 de la nit i no em va respondre ningú”. Així que Aixarch va acudir al lloc on es trobava sa filla i mentre seguien trucant als Bombers, sense èxit.
“Vaig acudir a ajudar a ma filla i vam tornar a localitzar el porc abans d’arribar a la comporta de Campredó. Anava passant el temps i allà no arribava ningú. Vam poder lligar l’animal amb cordes, eren gairebé les 12 de la nit. Però el més complicat era traure l’animal. Nosaltres dos sols i un porc senglar acorralat i atemorit. Pensàvem que podríem prendre mal i no només això, sinó que volent-lo ajudar encara li hauríem fet més mal. L’animal es rebotava molt”, exposa Aixarch.
La qüestió és que pare i filla van seguir trucant els Bombers. “En cap moment ens van dir ‘Mire senyor, no vindrem’, sinó que ens anaven passant en raons”. “Els bombers sabien per activa i per passiva des de feia 2 hores que nosaltres estàvem intentant traure l’animal del canal. Vam dir que no era just. Que nosaltres paguem els nostres impostos”.
Així que davant la desesperació Aixarch va dir a sa filla: “digues que ton pare ha caigut al canal”. I així ho va fer. “En dir això no van tardar gens en arribar, però quan van ser-hi de seguida van veure que havia estat una enredada i el primer que van fer va ser trucar al 112 per informar que allò era una falsa alarma”. “Quatre bombers ens van ajudar a traure l’animal. El vam subjectar, vam traure-li les cordes i l’animal va marxar corrent”, explica.
“Portàvem dos hores intentant que algú vingués a ajudar. A més al 112 ja havia dit que no trucava per activar el 112, sinó que demanava ajuda dels Bombers. Qui va mobilitzar el 112 va ser el mateix cos de Bombers. No nosaltres”, insisteix Aixarch.
La Policia Local li va demanar la documentació i al cap d’uns dies els Aixarch van rebre la denuncia a casa. Indignat, va intentar parlar diversos cops amb el funcionari sotasignat de la multa per explicar-li els fets. “Em van dir que em trucarien i encara els espero ara”, lamenta. “Vaig pagar la denuncia emprenyadíssim, però recórrer suposava pagar l’advocat i vaig deixar-ho estar”.
El que més greu li sap de tot plegat “és haver quedat com un mentinder de cara als mitjans”. “M’emprenya que per la tortuga babau s’anuncie per TV3 que cal trucar al 112. Per una tortuga babau sí, i per un senglar, no?”. Tindré molts de defectes, però tinc molta sensibilitat envers la gent i els animals i continuaré ajudant a tothom, però si he de tornar a avisar al 112, això no em tornarà a passar mai més”, explica Aixarch.
“M’han multat amb 366 euros però vaig salvar un animal i nosaltres no vam perdre mal. A altres països això no passaria perquè hi ha un altre tipus de sensibilitat envers la societat i envers els animals”, sentencia.