Els flamencs hivernen al delta de l'Ebre des de 1992 però la població ha crescut gairebé un 90% els últims 15 anys. Se situen entre les llacunes de l'Encanyissada i la Tancada però les solen confondre amb els arrossars, quan estan inundats, i amb les potes i el bec desarrelen la planta de l'arròs. La FCAC calcula que provoquen, de mitjana, pèrdues de 250.000 euros cada campanya. El Govern indemnitza aquestes pèrdues pagant la llavor per tornar a sembrar però els perjudicis al cultiu van més enllà. "Intentem tornar a sembrar perquè entren al principi però quan han entrat a la parcel·la menegen i trien el terreny, l'arròs ja no funciona i la collita minva", ha explicat el portaveu de les cooperatives arrossaires de la FCAC, Marcel Matamoros. La demanda que han traslladat a la consellera Teresa Jordà és que les indemnitzacions paguin tota la collita a preu de mercat.
Quan sembren, els pagesos fan guàrdia dia i nit i intenten espantar els flamencs i altres ocells hivernants amb canons d'aire comprimit, coets o cridaneres llums blaves intermitents. L'any passat es va fer una prova pilot molt exitosa amb drons. Amb aquests aparells sobrevolant els camps, localitzen els flamencs i els fan senyals d'alerta perquè se'n vagin. També permeten fer peritatges més acurats dels danys perquè amb els càmeres tèrmiques es geolocalitzen els grups, els poden quantificar i es pot saber el temps que han estat a l'arrossar.
"Els drons ajuden a controlar zones més àmplies i per peritar és un bon sistema, junt amb el Sentinel. Cal buscar noves tecnologies per controlar-los una mica. Portes al camp no es poden posar i hem de conviure els pagesos i la fauna del Delta però hem de conviure bé", ha apuntat Matamoros. En este sentit, la FCAC ha tornat a reclamar que Agricultura actuï perquè el departament de Territori prengui consciència i s'impliqui per millorar la gestió de les poblacions d'ocells.

Tècnics d'Ebredrone fent volar un dels aparells a Poble Nou del Delta. Foto: Cedida