La Campanya pels Sediments registrarà, a partir del proper 26 de gener, quatre preguntes al Parlament Europeu sobre el pla de gestió integral dels sediments de la conca de l'Ebre, la seguretat de les preses dels embassaments, la subsidència i la regressió del Delta, la prova pilot de l'embassament de Riba-roja d'Ebre i la inclusió de la gestió dels sediment en les normatives europees.

Les preguntes han estat elaborades i presentades amb la col·laboració de membres d'Ecologistes en Acció, SEO/BirdLife, la Plataforma en Defensa de l'Ebre i l'IRTA del Delta de l'Ebre. Les preguntes es presentaran per escrit i requereixen d'una resposta escrita que ha d'arribar en un termini de tres setmanes, un cop es registren.

En la primera pregunta, la 'Campanya pels Sediments' platenja al Parlament Europeu la necessitat de mobilitzar els sediments bloquejats a les preses dels embassaments riu amunt. Es recorda en l'escrit, que la Directiva Marc de l'Aigua (DMA) estableix programes i mesures "excepcionals" que han d'incloure els Plans Hidrològics de conca i que podrien corregir esta alteració en el transport de sediments a causa dels pantans. Per este motiu, el grup pregunta a la Comissió Europea si "considera important i essencial", amb la finalitat esmentada, que es duguen a terme els projectes que ha aprovat el Congrés dels Diputats. És a dir, si aproven el Pla de Gestió Integral de Sediments de la conca del riu Ebre i la prova pilot de transferència controlada de sediments des de l'embassament de Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre) i si tenen constància de l'actual estat d'estos projectes. 

En la segona pregunta, es reclama si seria rellevant revisar els protocols de gestió i explotació de les preses, especialment davant la creixent regressió del Delta i els efectes globals del canvi climàtic. El Parlament Europeu haurà de respondre si calen nous estudis sobre la retenció de sediments als embassaments i si aconsella una inspecció dels mecanismes de les preses de Mequinensa, Riba-roja i Flix, sobretot pel que fa als desguassos de fons. Des de la 'Campanya pels Sediments' es reclama que es constate que el mal estat d'estos mecanismes no vulnera les directives europees de l'Aigua, d'Inundacions, d'Aus, d'Hàbitats i el Conveni Aarhus.

La tercera qüestió que es registrarà a instàncies europees busca l'aval d'Europa sobre la necessitat que es faça un estudi per implantar un sistema de 'bypass' de sediments al pantà de Riba-Roja, com a mesura excepcional i amb l'objectiu d'aturar l'enfonsament del Delta. 

Finalment, es demana la possibilitat que es cree una "Directiva de gestió de Sediments" dins de les normatives europees que seguisca l'exemple de França, Alemanya o Suïssa, on es buiden regularment els embassaments i s'obren les comportes de fons de les preses per alliberar els sediments retinguts. També qüestiona si caldria retirar les preses quan estes queden obsoletes o quan els seus costos mediambientals, socials i econòmics són més grans que els seus beneficis. La proposta és que siguen substituïdes per energies sostenibles. 

La 'Campanya pels Sediments' ha convidat, perquè donin suport a les preguntes, als eurodiputats Ernest Urtasun, Marina Albiol, Estefanía Torres, Ramón Tremosa, Josep Maria Terricabras, Francesc Gambús, Javi López, Pál Csáky, Cecilia Wikström, Marlene Mizzy, Margrete Aukenm, i Beatriz Becerra Basterrechea.