La 'Campanya pels Sediments', impulsada al 2015 per entitats com SEO/BirdLife, la Plataforma en Defensa de l'Ebre i Ecologistes en Acció, entre altres, han presentat una moció per demanar a les administracions competents la "mobilització dels sediments" que s'acumulen als embassaments de Riba-roja i Mequinensa, per lluitar contra la regressió i la subsidència del delta de l'Ebre. La moció reclama la consideració de tota la conca del riu Ebre com "un gran ecosistema" i que es plantege un "tractament específic" per als sediments a partir d'un pla de gestió, més enllà dels cabals ambientals. Les associacions que la impulsen reclamen la creació "d'un front polític català i aragonès" per requerir a l'Estat "una inspecció independent" de les comportes de fons (els desaigües) de les preses de la conca hidrogràfica de l'Ebre.
 
Les entitats que formen la 'Campanya pels Sediments' proposen als diversos governs municipals que aproven la moció per unanimitat i la facen arribar als parlaments de Catalunya, Espanya i la Unió Europea. Les peticions de la proposició s'han fet tenint en compte estudis de l'IRTA, de l'ACA, de les universitats i de treballs de camp propis fets als pantans de Mequinensa, Riba-Roja, Barasona i també al riu Amazones. A més a més, es basa en mocions aprovades al Parlament, en alguns ajuntaments, com a Deltebre (Baix Ebre), o les fetes per grups polítics, com ERC, per esmenar els pressupostos de l'Estat perquè s'inclogués un pla de gestió integral dels sediments de la conca del riu Ebre.

Justament este pla és la primera reclamació que es fa al govern espanyol i a la Unió Europea (UE) en la moció. Des de la 'Campanya pels Sediments' es demana que esta eina es cree durant el 2017 i dins del Pla Integral de Protecció del Delta de l'Ebre (PIPDE), òrgan en el qual participa l'Estat i la Generalitat.

Una de les novetats de la proposició és que reclama treballar amb una "visió global" de tota la conca de l'Ebre com a "ecosistema". Per este motiu s'insta els governs català i aragonès a crear "un front polític" que "requerisca a l'Estat espanyol una inspecció independent de les comportes de fons de les preses de Mequinensa, Riba-Roja, Flix, i de la resta de les preses de la conca hidrogràfica de l'Ebre".

Les comportes de fons són els "desaigües" dels embassaments i s'exigeix que es complisca amb el manteniment i la reparació tal i com defineix la llei (article 94.2.e, de la normativa 'Instruccions de grans preses' de 1967). La moció també demana la "demolició" de les preses que hagen quedat obsoletes i que es remogue amb maquinària els sediments que no mou el corrent de l'aigua, quan siga necessari.

A més a més, es reclama a les institucions que apliquen els estudis i les actuacions sobre els sediments que han fet, i fan, entitats com l'IRTA, l'ACA o les universitats, a la vegada que es demana "nous estudis complementaris" per analitzar en profunditat la composició dels sediments dels embassaments de Mequinensa, Riba-Roja i Flix.

La moció defensa altres propostes com recuperar la política del colmateig al delta de l'Ebre; revisar l'impacte ambiental de les preses tenint en compte les dinàmiques creixents de subsidència i regressió al Delta; revisar les concessions de les centrals hidroelèctriques als embassaments de Mequinensa, Riba-roja i Flix, imposant nous condicionants ambientals; prendre les mesures necessàries per obrir la Gola de Migjorn en períodes de crescuda de l'Ebre; o descontaminar la zona de la indústria química de Sabiñánigo (Aragó).

La proposició també exigeix denunciar "la gestió negligent de les preses i exigir responsabilitats a quants subjectes poguessen derivar", si les accions anteriors no sorgeixen els efectes esperats.