El so sincopat d’estos elements trencava anit el silenci nocturn de la capital de la Terra Alta mentre la comitiva acompanyava les peanyes del Sant Crist de la Fontcalda i de la Soledat, totes dos suportades per les espatlles dels portadors. La llum tènue de les espelmes, la silueta negra de les vestes -amb l'hàbit negre també recuperat des de la guerra civil- i la imatge de la “dolorosa” acompanyant la comitiva amb les figures religioses conferien a la marxa un caire especialment commovedor, com correspon a les tradicionals processons la nit de Dijous Sant. El recorregut va seguir l’itinerari que va des de la porta de les processons de l’església, el carrer Miravet, el carrer Santa Anna, la plaça del Comerç i el carrer Major, per tornar a entrar al temple per la porta principal.
.jpg)
Dones gandesanes en el paper de Foto: Cedida
Mateu Aubà, membre de l’Associació Tradicions Gandesa, ha explicat que “esta processó va dixar de celebrar-se ara fa entre 47 i 50 anys degut a una reforma de l’Església que va simplificar les tradicions en alguns pobles de Catalunya com el nostre, on el capellà de torn va decidir dixar-la de fer”. Els intents anteriors de recuperar-la no havien reeixit. L’últim ara fa dos anys, en este cas degut a la pandèmia. Però finalment anit va tornar a sortir per la porta de les processons i ho va fer a més amb els bastons, un element particular que s’havia perdut amb la guerra civil, de manera que les processons posteriors abans de la desaparició ja no el portaven. Ara, la gent que ho va voler, va apuntar-se per portar el bastó. “Ens ha sorprès el fet que bastanta gent jove ha volgut implicar-se per recuperar esta tradició”, explica Mateu. Donada la bona acollida, l’associació confia que la processó de Dijous Sant recuperada tindrà continuïtat.
.jpg)
Una de les dos peanes, la del Sant Crist de la Fontcalda. Foto: Cedida
.jpg)
Imatge aèria de la processó. Foto: Cedida