17
de novembre
de
2014
Actualitzat:
28
de novembre,
9:54h
Cartell de les jornades.
Les jornades, que compten amb la col·laboració d’aguaita.cat, es desplegaran en dos dies i “tenen com a objectiu donar a conèixer com es va produir la retirada de l’exèrcit republicà i el seu retorn al marge esquerre de l’Ebre”, ha explicat l’associació Lo Riu.
Així, el dijous 20 s’iniciaran les activitats, a Ca don Ventura, a la plaça de l’Església de Flix, amb la projecció del curtmetratge La Fatarella 1938 i la conferència El banc d’ADN, l’última esperança per als familiars dels desapareguts a la guerra civil, a càrrec d’un dels promotors d’este banc d’ADN, Roger Heredia. En esta ponència s’explicarà com s’està duent a terme la política de memòria històrica i exhumació de fosses per part de la Generalitat de Catalunya, així com els mandats de l’ONU sobre desaparicions forçoses i el seu incompliment a hores d’ara per part del govern espanyol i català. També s’explicarà el protocol a seguir per fer-se les proves d’ADN, per a totes les persones que tenen algun familiar desaparegut durant la guerra civil i hi estiguen interessades. “Si no disposem d’un banc d’ADN, dels familiars vius, per comparar-lo amb l’ADN de les restes humanes de la guerra civil que s’han trobat, no podem identificar-les”, ha advertit Heredia.
El dissabte 22 a les 10.30, al passeig de l’Ebre, s’obrirà al públic la fira de col·leccionisme militar i una exposició de vehicles dels anys 30, i es durà a terme l’acte principal, que se centrarà en la 2a recreació històrica del final de la batalla de l’Ebre. La retirada de les malmeses tropes lleials a la República va tindre lloc el 15 de novembre del 38, dissenyada per Tagüeña, que va programar un pla d’evacuació, amb eix central a Flix, que preveia el replegament ordenat de les tropes davant la sorpresa de l’enemic.
Per finalitzar, es farà una ofrena floral en record de totes les víctimes de la guerra, per part de Joan Molet, familiar de Josep Miret Musté, conseller de la Generalitat de Catalunya el 1937; d’Enric Garriga, president de l’Amical Mauthausen, i de diversos familiars de soldats que avui encara resten desapareguts.