Farina d'insectes per alimentar peixos com truites i orades. O biosensors per determinar ràpidament, a través d'una app mòbil, les òptimes condicions sanitàries dels mol·luscos bivalves de les badies del delta de l'Ebre. Els responsables de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) han presentat els projectes d'investigació que tenen en marxa a les Terres de l'Ebre a representants de les institucions i administracions locals. L'organisme, que té actualment un centenar de persones treballant als seus dos centres d'Amposta i la Ràpita, focalitza al territori les accions per fer front al canvi climàtic i garantir la sostenibilitat de la producció agrària i pesquera en convivència amb activitats com la turística.

L'Estació Experimental de l'Ebre a Amposta ha acollit la quarta edició de la Taula Institucional de l'IRTA a les Terres de l'Ebre, en la qual l'organisme ha presentat els seus projectes de recerca que es desenvolupen als centres del territori a alcaldes, regidors així com responsables del parc natural del delta de l'Ebre i el departament d'Agricultura. La trobada, segons ha apuntat el delegat institucional de l'IRTA a l'Ebre, José Miguel Campos, ha servit també per escoltar i contrastar si este treball respon a les demandes d'estes entitats.

L'organisme, segons ha precisat el seu director general, Josep Usall, té actualment una plantilla amb un centenar d'investigadors i treballadors als dos centres oberts al territori: a l'Estació Experimental de l'Ebre d'Amposta treballen, principalment, projectes relacionats amb el conreu de l'arròs, sanitat vegetal i fructicultura; a la Ràpita, investiguen sobre l'aqüicultura i la pesca, principalment. Usall ha xifrat en uns quaranta el nombre de projectes en marxa.

El canvi climàtic i l'arribada de noves espècies exòtiques són alguns dels aspectes que centren especialment l'atenció de l'IRTA durant els últims anys. "El canvi climàtic afecta a tot el món però al delta de l'Ebre la seua incidència és més important. Aquí conviuen diversos actors productius: hi ha també l'entorn més turístic i l'equilibri territorial. La sostenibilitat hi juga un paper clau. La recerca i el coneixement ens ha de permetre conviure la part més productiva i l'ambiental", ha subratllat Usall.

Entre d'altres projectes, l'organisme treballa en fer més sostenible i adaptat el conreu de l'arròs, fent que els camps puguen atrapar carboni i que minimitzen, al mateix temps, les emissions de gasos d'efecte hivernacle. En l'àmbit de sanitat vegetal es dissenyen estratègies sostenibles per fer front a la plaga del cotonet de Sudàfrica que afecta els cítrics.

Campos ha esmentat també la importància de fomentar la bioeconomia circular, amb l'aprofitament de subproductes de la indústria per a fabricació de peixos. És el cas de la generació de pinsos a partir de farina d'insectes o subproductes de xampinyons per alimentar espècies aqüícoles com les orades i les truites, o també porcs. En l'àmbit de l'aqüicultura, per exemple, l'impuls d'un bionsensor vinculat a un app mòbil per detectar quan els musclos i ostres de les badies puguin estar afectats per biotoxines que en limiten o impedixen el consum temporalment.