Organitzacions de la societat civil a nivell de l'Estat espanyol com la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, Ecologistes en Acció i l'Observatori del Deute en la Globalització han enviat una segona carta al BEI (Banc Europeu d'Inversions), esta vegada signada també per organitzacions de l'àmbit europeu, en què denuncien el mecanisme financer dels Project Bonds amb què es va fer possible el refinançament del projecte Castor: "lluny de permetre una gestió responsable del bé comú mitjançant el suport del públic, es proposa una dinàmica en la qual des de l'esfera pública s'ha de pagar per un bé privat la utilitat és altament qüestionable". Reclamen que el BEI es responsabilitze dels projectes que finança, argumentant que la responsabilitat financera no pot separar-se de la responsabilitat tècnica. La primera carta va ser enviada el octubre passat i no va obtenir resposta.

Segons Ecologistes en Acció, l' informe de l'Institut Geogràfic Nacional que corrobora la relació directa entre l'activitat al magatzem Castor i els terratrèmols ha activat les alarmes sobre què passarà finalment amb el deute generat pel projecte d'emmagatzematge submarí de gas natural . La clàusula 14 de la concessió del projecte obliga a la retribució, per part de l'Estat, sobre el valor de les instal·lacions si la plataforma no es torna a obrir. "La falta de reacció del Govern espanyol i l'acostament de la data límit per a la posada en marxa del projecte pressionen també l'esfera política i financera a nivell europeu" . En concret, asseguren, el BEI, va facilitar l'emissió de bons del projecte per valor de més de 1400 milions d'euros i va aportar 500 milions al seu finançament (300 milions d'euros a través de la compra de bons i 200 milions a través d'una línia de liquiditat per a l'operació financera).