Este dilluns ha començat la consulta ciutadana a Xerta que ha de resoldre la polèmica del toc de campanes nocturn del rellotge de l'església. Durant tota la setmana uns 950 xertolins i xertolines aproximadament, tots els empadronats més grans de 16 anys, poden votar a les oficines d'atenció al públic de l'Ajuntament de Xerta.

La papereta inclou dues opcions, a favor o en contra que les campanes de l'església de Xerta tornin a tocar a les nits, és a dir de les 00.00 hores a les 08.00 hores. En cas afirmatiu també es pot escollir si prefereixen que les campanes només toquin les hores o els quarts i les hores. "A la papereta queda clara l'opció del Sí o del No, la doble pregunta, però volíem donar la tercera opció perquè no sigui ni blanc ni negre i pugui ser gris, també", ha apuntat Roger Avinyó, alcalde de Xerta.

L'equip de govern ha establert que perquè el resultat sigui vinculant hi ha d'haver un mínim del 25% de participació. La resolució es coneixerà el proper divendres, 8 de juliol, al migdia, en un recompte en sessió pública. El vot en la consulta popular es pot fer en l'horari de les oficines d'atenció al públic de l'Ajuntament de Xerta - de 10.00 hores a les 14.00 hores de dilluns a divendres i també el dimarts a la tarda, de 17.00 hores a 19.30 hores-.

Sense toc nocturn des de 2014
La polèmica del toc de campanes va començar el 2014 quan un hotel en va demanar l'aturada de nit per no molestar els seus clients. Llavors el consistori va decidir desconnectar les campanes entre la mitjanit i les 08.00 hores del matí però un grup de veïns es va revoltar i va recollir firmes, més de 300, per restituir el toc de campanes. Va ser amb el vot de qualitat de la llavors alcaldessa convergent, Roser Caballeria, que finalment es va decidir mantenir silenciat el campanar durant la nit. La qüestió va tornar a l'abril al ple del consistori amb una moció del grup de CDC a l'Ajuntament Xerta que instava a recuperar el toc de campanes nocturn. "L'equip de govern va decidir fer consulta perquè davant un tema que afectava més els sentiments que allò purament polític vam creu convenient que poble decidís i serà la voluntat majoritària del poble la farem complir. Creiem que és més democràtic", ha defensat Avinyó.