Els mateixos operaris d'una de les estacions ebrenques ho reconeixen: "No ens envien material nou i damunt, ara, com que han equiparat els noms, arriben trens de rodalies, que són més incòmodes i tenen els seients durs, sota la denominació igualment de mitja distància", explica un treballador a aguaita.cat. Encara pitjor, tot i que a l'Ebre arriben combois de rodalies, l'augment tarifari ha estat, en les rodalies reals (fins a Sant Vicent de Calders), inferior al que s'ha aplicat a la mitja distància. Asseguren que els usuaris es queixen, però no són ells els que poden respondre per les decisions superiors. "Fins i tot costa cobrar el bitllet que es cobra, perquè si una família vol anar a Barcelona al Zoo, per exemple, una excursió que se solia fer, resulta que per quatre persones han de pagar 114 euros, fins i tot paguen els xiquets de 5 anys com un adult", comenten. I això, per un servei lent que fa invertir més de 2 hores i 40 minuts en el trajecte. Els greuges van a més, perquè per viatjar fora de Catalunya, a València, per exemple, s'apliquen descomptes del 20 % en els trajectes d'anar i tornar, mentre que per anar a Barcelona o altres llocs de Catalunya, no hi ha descompte. Els xiquets d'entre 4 i 12 anys també tenen un descompte del 40% fora de Catalunya i aquí no. Doble discriminació, doncs, per català i per ebrenc.
Les sèries que arriben
Concretament, els trens de la sèrie 447 van ser desenvolupats i construïts entre 1991 i 1992; malgrat que a la web de Rodalies de Catalunya figuren com a servei de rodalies a Barcelona també en circulen en servei regional fins a Tortosa.
Pel que fa a la sèrie 448, la construcció es remunta als anys 1987 i 1991. Van començar a prestar servei a les línies de llarga distància, però un cop van entrar en funcionament, l'Euromed, l'Alaris i el Talgo VII van passar a línies de mitja distància. Les millores van consistir en un nou interiorisme, espais per a bicicletes i persones amb mobilitat reduïda i els lavabos.
I encara cal viatjar més en el temps per arribar a la sèrie 440/470, que va ser adquirida per RENFE entre 1975 i 1985. L'any 1993, estes unitats van ser reformades per donar un aspecte més modern tant al seu interior com a l'exterior. Han prestat serveis a totes les línies electrificades. Actualment, circulen per totes les línies de mitja distància, les R2 i R3 i les R4 i R7 de rodalies de Barcelona.
Pel que fa als trens de llarg recorregut, la situació dista molt de ser equiparable a altres territoris. D'AVE, no n'hi ha, i potser ni en cal, i d'Avant tampoc (per bé que alguns polítics s'hi han referit, cal recordar que estos trens circulen en ample de via europeu, i aquí no existix). Els únics trens ràpids que s'aturen a l'Aldea-Amposta-Tortosa són el Talgo i l'Alaris. L'Euromed passa, però de llarg, perquè malgrat les demandes reiterades no s'ha acceptat l'aturada a l'Ebre.
Amb tot, és a altres llocs de Catalunya on els usuaris han començat a mobilitzar-se. Agrupats en la Plataforma d'usuaris de Renfe Portbou-Barcelona des de 2009, els usuaris de la línia R11 han fet diverses accions de protesta, campanyes i queixes a Renfe i als diferents governs.
"Aquí, el que no s'entén massa és que les queixes es queden només en això, i ningú va a més, a mobilitzar-se per exemple", apunten. De moment, ERC ha portat el cas al Congrés dels Diputats, i la Cambra de Comerç de Tortosa ha anunciat la seua intenció de convocar una reunió amb els representants de la societat civil, institucionals i de les administracions públiques de les Terres de l'Ebre per analitzar l'actual servei ferroviari. Estes són les darreres accions davant l'estupefacció creada per la posada en marxa de l'AVE a altres punts del país a preus barats. Però no deixen de ser demandes que se sumen a una llarga història de reivindicacions que han estat paper mullat. El PSC, CiU i ERC han portat el greuge a Madrid anys enrere, l'alcalde de l'Aldea, Dani Andreu, també es va mobilitzar. La comissió de Foment al Senat va aprovar l'aturada de l'Euromed a l'Aldea. Però han passat més de quatre anys d'això, i res.