Arriba Sant Jordi i les llibreries ebrenques lluïxen totes les novetats editorials del territori. Un 2022 molt prolífic, on els escriptors i escriptores ebrencs no han parat de publicar. Estes són algunes de les recomanacions literàries amb accent ebrenc per gaudir del primer Sant Jordi postpandèmic als carrers. Una Diada, que de tan esperada, ni la probabilitat de pluja aturarà les ganes de llegir i regalar llibres als éssers estimats.

Un Paradís com el Nostre, Laia Beltran i Borja Duñó 

L’èxode urbà dels periodistes Laia Beltran (nascuda a Ulldecona) i Borja Duñó ( Barcelona) es remunta a deu anys enrere, quan teletreballar era molt poc habitual i esta tendència encara no havia estat accelerada per una pandèmia. A Un paradís com el nostre narren la seua aventura a dos veus. Ella torna al seu poble i furga en la memòria del paisatge que la va veure créixer. Ell ve de l’asfalt i es troba un món nou i apassionant. Trieu per quin dels dos voleu començar i viatgeu al paradís que han descobert plegats, el que relliga Barcelona amb les Terres de l’Ebre, la seua Califòrnia particular.

Geosmina, Cinta Farnós 

Debut Literari d'una veu intimista i trencadora. Geosmina narra el viatge físic i vital d'una noia que, arran de la mort sobtava de la seua mare, necessita trobar respostes a una infància sense vincles maternals.

Escales Avall, Cinta Arasa 

Escales avall és una biografia a tres veus de tres generacions de dones d'una família, i un recorregut per la història de Catalunya des dels anys trenta del segle xx fins als mesos previs a l'1 d'octubre del 2017.

La vista als dits, Joan Todó

Joan Todó (La Sènia, 1977), posseïdor d'un llenguatge personal i inconfusible, ha anat trenant el seu corpus creatiu en el món musical (Les paraules del Riu i el blog Palumbus Columbus) i en l'assaig (col·laborant en revistes com Esment, La Veu de l'Ebre, Reduccions, Desmontando mundos, Divers, Paper de vidre, Pèl Capell, El tacte que té, L'Avenç i Caràcters). És autor dels llibres de narrativa A butxacades (La Breu, 2011), L'horitzó primer (L'Avenç, 2013) i Lladres (LaBreu, 2016). La vista als dits recull, revisats, els seus dos primers llibres de poesia publicats en aquesta mateixa col·lecció, Los fòssils (al ras), ara convertits en Los fòssils al ras, i El fàstic que us cega, revisitats i revisats amb el cisell de l'experiència poètica i vital. Estos llibres estaven exhaurits i d'esta manera l'autor els torna a posar en circulació revisitant-los i llimant alguns defectes que el pas del temps i una visió cada cop més segura de la pròpia creació poètica han anat evidenciant a l ull sempre crític de l autor.

L'Ebre: 50 raons per estimar-lo, Arturo Gaya i Elena Maureso

El músic tortosí Arturo Gaya recupera el vell ofici de periodista amb una guia personal per viatjar pel curs de l’Ebre: una gran regió natural, amb lligams culturals, històries i llegendes que banyen les seues aigües. Gaya proposa una identitat riberenca que s’adquirix pel fet d’haver nascut o viure a la vora d’un riu: “El riu és el teu paisatge, la teua banda sonora i la teua memòria. Amb el pas dels anys creix en tu mateix la necessitat d’anar riu amunt o riu avall per conèixer més coses i més gent.” 
A través de 930 quilòmetres, l’Ebre recorre Cantàbria, Castella, Euskadi, La Rioja, Navarra, l’Aragó i Catalunya. Amb un registre narratiu personal i fotografies preses en ruta per la seua companya, Maria Elena Maureso, l’autor descriu l’Ebre i proposa 50 raons per estimar-lo.

Gerard Vergés, tretze cops imperfecte, Emigdi Subirats

Gerard Vergés, el biògraf-narrador, l’analista literari-musical-cinematogràfic, el ponent de l’erotisme i l’historiador de l’art, el gastrònom i el retratista del paisatge, l’apotecari i el poe­ta alquimista, l’articulista-columnista, el coŀleccionista llibresc i el versador de la vida… el savi enciclopèdic. Gerard Vergés vist des de la seua activitat lletrada en la seua globalitat, amb els seus lligams amb mestres poètics que varen marcar la seua obra: Ausiàs és cosa gran, Shakespeare és la immensitat, Elliot és la saviesa, Vallfogona és fulgurant, Riba i Pere Quart que no li toquin. Va rebre molts dels màxims reconeixements de les institucions catalanes, un dels millors literats de la literatura catalana de finals de la centúria passada i principis de l’actual. Un dels grans poetes dels que es fan i es desfan.xxx

Cultura i Lletres a Tortosa (1700-1821).LLUMS I Contrallums, Enric Querol i Coll

Sovint ens referim al segle XVIII l’època de la Il·lustració, el segle de les llums o altres metàfores prometedores i esplendoroses. Cal, però, preguntar-nos per l’abast real de la Il·lustració: fins a quin punt aquesta nova visió del món, importada dels nostres veïns europeus, va trobar acollida a les nostres terres? Com van impactar les idees dels filòsofs en un entorn catòlic, contrareformista i barroc? Es van traduir aquestes inquietuds culturals en un autèntic canvi social o va ser simplement el tema d’interès d’alguns cercles intel·lectuals esnobs? En aquest llibre explorem els clarobscurs de la cultura tortosina des del 1700 fins al 1821, a través de la seva expressió literària. El paisatge resultant és variat i heterogeni. Hi trobem continuïtats barroques tant en els temes com en els gèneres i estils emprats: les històries de les advocacions marianes, els goigs i les devocions populars, o també els plecs de cordill amb romanços de cec i la comèdia barroca, en un àmbit més lúdic. A partir del darrer terç de segle, però, podem copsar una clara obertura cap a les noves idees: historicisme crític, projectes tècnics per construir canals i poblar el Delta, al·legats constitucionalistes —ja entrat el segle XIX —, programes educatius i reformistes, etc. Tot plegat, es tracta de posar una peça modesta però inexcusable en el trencaclosques de la cultura catalana del segle xviii i principis del XIX: la de la ciutat de Tortosa i les Terres de l’Ebre.

Camí de sirga (còmic) Moncada, Jesús/ Morote, Roberto

Qui li va tancar els ulls a Mequinensa aquell fatídic dia de 1971? Potser varen ser el seus habitants els que necessitaren que algú els cegués per no veure, per no ser, per no sentir que les seves cases i les seves vides -com tants d'altres a l'Aragó quedaven reduïdes a runes submergides a l'aigua. La seua història i la seua memòria, relatada per Jesús Moncada des d'aquell camí de Sirga que dona títol a la novel·la, ha fet que la població, la literària i la real, sigui coneguda mundialment. Roberto Morote, en el seu debut en una història llarga, condensa en aquesta novel·la gràfica la frescor de l'obra de Jesús Moncada i ens explica l'esdevenir de Mequinensa al llarg de gran part del segle XX.

El somni trencat. Amposta: revolució, guerra i exili, Andreu Caralt

El somni trencat. Amposta: revolució, guerra i exili és el resultat del Premi de Recerca Jordi Fontanet 2019 concedit a l'autor per l'Ajuntament d'Amposta. L'objectiu és posar les bases d'una història global dels fets succeïts a la ciutat entre el 1936 i el 1939, amb l'addenda imprescindible de la repressió franquista i un exili massiu a l'estranger. Els bombardejos aeris, els combats terrestres per la conquesta de la ciutat, l'arribada massiva de refugiats de guerra, l'operació militar de la batalla de l'Ebre i l'evacuació completa de la ciutat, entre d'altres, són fenòmens extraordinaris patits a la capital del Montsià. Però encara cal sumar-n'hi un darrer, de força volcànica al municipi, la fortalesa del moviment anarquista. El seu profund i radical desenvolupament al llarg del període d'estudi esdevé el principal tret identitari que converteix en única dins el marc català la Guerra Civil a Amposta.

El volum aborda tots esto fenòmens i posa a disposició una bateria de llistats d'ampostins en diferents circumstàncies de la guerra o l'exili, alguns d'ells obligatòriament incomplets, per a la consulta i futures recerques. Per a milers d'ampostins, la Guerra Civil va suposar el trencament dels seus somnis individuals o col·lectius, somnis que van romandre en el record silenciat o van ser anorreats per la força de les armes. Serveixi l'obra per a recordar-los.

La drecera de Caïm, Sílvia Mayans Gómez

Corre l’any 1978. Mentre a Espanya es redacta la nova Constitució,a Vall-de-Roures desapareix l’alemany Franz Brühler,un ecologista solitari que mira de fer-se un lloc en aquestentorn rural. L’Elíades Bel aparca la feina de fotògraf durantuns dies per seguir el rastre del desaparegut i escriure unreportatge que provoqui sensació. La investigació, però,fa un gir de cent vuitanta graus quan apareix una fossacomuna a pocs quilòmetres del poble. Estan relacionats elsdos fets? Què havia anat a fer el Franz Brühler a la comarca,realment? Per què la Guàrdia Civil es vol desentendre deles investigacions? En una terra de cruïlla entre Tarragona,Terol i Castelló, on la modernitat es resisteix a arribar i elscostums i les rancúnies es transmeten de pares a fills, laSílvia Mayans aborda un cas de desaparicions i crims durantel qual descobrirem que la pell de la història és molt fina icom són de recents les ferides provocades per una guerraque va tenir lloc quaranta anys enrere.

Petita història de l'arròs del Delta de l'Ebre, Pilarín Bayés i Oriol Gracià

La Petita història de l'arròs del Delta de l'Ebre explica als més petits la Denominació d'Origen Protegida d'aquest aliment. Acompanyant a l'Aina i a la seva família en un cap de setmana a la natura, la mainada aprendrà el procés de l'arròs, la seva història i tots els seus usos. La col·lecció Petites històries compta amb més de 330 títols diferents, tots ells il·lustrats per Pilarín Bayés. Gràcies a aquesta col·lecció, els nens i nenes han pogut conèixer els artistes, tradicions, associacions i indrets més destacats del nostre país.

I sentir-se encara amb forces, Josep Maria Tibau

Els relats breus de Jesús M. Tibau es caracteritzen per la sensibilitat en tractar temes quotidians, i per la humanitat amb què ens presenta els personatges i les seves emocions, sovint properes. En aquest recull, com una mena d'excusa o de joc, cus el seu estil amb el fil conductor dels esports, i de totes aquelles emocions que ens evoquen: la lluita, l'afany de superació, la resistència? A partir de l'esforç d'un ciclista o d'una alpinista, dels moviments que s'executen en un camp de golf o en un combat d'esgrima, l'autor ens condueix cap a un món on els sentiments són la veritable victòria.La seva lectura no ens garantirà cap copa; allò que importa és participar de l'emoció.

Ben bé, Josep Ramon Roig

Ben bé és la represa de l'autor en la seua activitat poètica pública. Dos dècades després de publicar Malbé, este llibre reprén i enceta cicles iniciats en èpoques molt diferents. El llibre era una necessitat poètica i personal, ja que vol continuar i alhora completar Malbé. Ben bé està treballat per a que els dos volums estiguen units per un vincle comú, per a llegir-los com si fossen un díptic. El desdoblament del jo poètic porta a incorporar noves veus altres, diferents. Ara bé, si l’escriptura de Malbé era adàmica i era una atortosinada adoració extasiada de la immortalitat efímera dels paradisos artificials místico-estètics i costumistes de la nostra (post)modernitat, l’obra de Ben bé és una crònica de l’expulsió del Paradís i de la presència de la Mort, en la desfeta inexorable de la Promesa fàustica. També el podeu vore com una aproximació reflexiva i irònica a la maldat humana i a la inevitable fatalitat del món.

Les riberes catalanes de l’Ebre, de Josep Bayerri Raga i Xavier García

L’any 1969 Josep Bayerri va escriure per a La Vanguardia una sèrie de dotze reportatges sobre el recorregut del riu Ebre per terres catalanes que el diari publicaria el setembre del mateix any. Descrivia la geografia i les característiques de cada poble i explicava anècdotes i esdeveniments de la vida quotidiana, en un temps en què les comarques de l’Ebre eren les grans desconegudes per a Catalunya i valia la pena qualsevol treball divulgatiu. Mig segle després Xavier Garcia l’animaria a traduir aquells textos al català afegint, darrere de cada capítol, una visió de com havien canviat les coses durant tots aquells anys als mateixos indrets. La relació entre tots dos venia de temps; tots dos periodistes, compromesos amb la militància a l’entorn socialista, es van conèixer a principis dels setanta en les lluites de la Ribera d’Ebre contra la nuclearització i els intents de colonització hidràulica i energètica. La relació esdevingué amistat i continua viva.

Espills badats, de Francesca Aliern Pons

En uns temps en què la misèria de postguerra persistia, van arribar al món unes xiquetes bessones que eren com dos espills badats; no s'assemblaven en res. La Francesca era morena, de pell fosca, flaca i de poca empenta. La Joana tenia els cabells rossos, els ulls blaus i un color esclarit a tot el cos que era envejat per les poques amiguetes que tenien. Malgrat les penúries de la família, eren en un entorn rural que les podia acomboiar i la vida encara els havia de presentar alguna ànima caritativa. Com sempre, per., el destí també els reservava camins complicats i, fins i tot, divergents, com els rajos de llum reflectits per un espill convex.

Un fotògraf tortosí a Mauthausen: Antoni Garcia, de Núria Aragonés i Magí

El fotògraf tortosí Antoni Garcia va estar pres al camp nazi de concentració de Mauthausen on va treballar al laboratori fotogràfic, al costat de Francesc Boix. Núria Aragonès publica una recerca sobre el pres tortosí a Mauthausen, per a traure de l’oblit una figura clau en la preservació d’imatges sobre l’extermini nazi a través dels seus negatius trets del camp de Mauthausen.

Joc de màscares, de Jaume Arasa

L’Alegna Carbó, una jove periodista de Barcelona, està fent un reportatge sobre Xavier Pubilla, un empresari molt important i d’èxit del món de la confecció i de la moda, provinent del Maresme. En una festa de la Setmana de la Moda de Milà, on l’Alegna havia estat enviada per informar de l’esdeveniment, fa unes fotografies de l’empresari amb un altre individu. Arran d'això, rep una forta pallissa per tal de robar-li el mòbil i fer desaparèixer les imatges enregistrades. Ella intueix que darrere d'això hi ha alguna cosa fosca i decideix seguir investigant. Pocs dies més tard, en tornar a Barcelona, Xavier Pubilla és brutalment assassinat a casa seva. A partir d'aquest fet la investigació de l’Alegna, en col·laboració de vegades amb el sergent Favà i la caporal Armengol dels Mossos d'Esquadra, pren un altre caire. Es comencen a descobrir connexions insospitades amb crims antics, relacions amb la delinqüència organitzada, el tràfic de drogues, la prostitució, la corrupció política o amb l’orientació sexual de les persones. Els fets es desenvolupen en diversos indrets: principalment a Barcelona i el Maresme, però també a Milà i a les Terres de l'Ebre.

La 5ª Província del Far West!!, Ivan Benet Querol

Les aventures de l'heroi Pantraman i Lucifer en los seus viatges pel temps al Western. Una visió d?humor modern sobre una història crítica de les Amèriques fusionades amb fets insòlits del Far West Català. Escenaris realistes i de ficció treballats des de la consciència d?uns fets que mai haurien d?haver ocorregut i que alliberen els mals tràngols viscuts de la història del passat. No se pèrdiguen esta entranyable història còmica entre pistoleros, indios i éssers màgics...

Terres de l'Ebre. El paisatge humà, Quim Giró Fàbrega

Quim Giró recrea en fotografies en blanc i negre l'explosió dels colors. Ho fa per donar-li tota la transcendència que mereix la lleugeresa. Com si la lleugeresa no fos allò senzill, sinó la complexitat a la qual s'arriba després d'un recorregut. I a les Terres de l'Ebre aquesta lleugeresa és pura precisament perquè no té l'arrogància de pensar-se important. Així, aquest fotògraf ha decidit obviar el color per no morir d'excés. Deixar la natura sense els seus colors fixa aquest àlbum en la permanència documental, com si, en aquest cas, no fos important el patrimoni o el paisatge, sinó només la figura humana que li atorga virtut. Com si l'escenari sense animació no tingués valor. Pròleg de la periodista planera Anna Zaera.

Els textos essencials de walden o la vida als boscos, Thoreau, Henry David, amb il·lustració d'Ignasi Blanch.

Walden o la vida als boscos (1854) és una crítica al món occidental encara vigent avui dia. Un clàssic on Henry David Thoreau (1817-1862) plasma la necessitat de viure en harmonia
amb la natura. Gabi Martínez ha fet la selecció de textos d'este llibre i, amb les il·lustracions d'Ignasi Blanch, el lector hi trobarà l'essència filosòfica d'una de les obres cabdals de la literatura americana del segle XIX. "L'econòmic potencial del llapis, lligat a l'educació i la creació; la recerca de la llibertat individual, i l'esperit crític, expressat a través de l'acció directa, són cabdals en el pensament d'aquest pioner de la literatura que posa la natura en el centre. Instal·lar-se durant dos anys en una cabana rudimentària al costat del llac Walden i escriure un llibre sobre l'experiència és el fruit destil·lat d'aquest pensament."
Pròleg de Gabi Martínez i Il·lustració d' Ignasi Blanch únic il·lustrador ebrenc amb un mural al mur de Berlín.

Alè de núvol. Una mar d'hores, de Carme Cruelles

Alè de núvol és un recull de trenta-cinc haikus, premiat al 31è Premi Poesia Arnau de Palomar, que s'endinsa en el tòpic de l'amor. Tal com preconitzava Che Guevara, “a risc de semblar ridícul, el revolucionari vertader està guiat per grans sentiments d'amor”. Els poemes es recreen en la mirada particular d'un entorn de raïls essencialment mediterrànies. Carme Cruelles reconstrueix literàriament uns mots cada cop més esblaïmats i fa l'efecte que els haguem d'empomar per evitar que s'esgarrien del tot. Una mar d'hores completa el conjunt amb set tankes, on es cisellen els versos amb tota la puresa de la mètrica. Composicions que volen fer l'acatament merescut al marjal casenc a partir d'un compendi toponímic també en vies d'extinció.

Estació dels silencis, d'Albert Delgado

Albert Delgado (Tortosa, 1971) és llicenciat en Filologia Catalana. És professor de Secundària en Llengua Catalana i Litertura. La poesia, i l’escriptura en general, és una de les seues grans passions. Estació dels silencis és el seu primer poemari, en el qual rescata alguns dels seus poemes escrits al llarg dels anys.

Història mítica de les Terres de l'Ebre, de Joan de Déu Prats

Entre la Terra Alta i el Montsià hi ha una de les fonts de meravella més prolífiques del continent. L'Ebre ha fet fructificar savis, llauradors, místics, llaüters, religiosos, sirgadors, guerrers, mercaders, poetes, pescadors que han aparellat amb els seus quefers, però sobretot amb la seva inventiva, les terres que el riu travessa. La imaginació, al capdavall, concreta l'existència. L'Ebre i les seves muntanyes amaguen fenòmens que encisen o esparveren. Mites d'arbres mil·lenaris, criatures abissals, llops humans, espectres de fortaleses; llegendes de dones d'aigua, ogres i sirenes. Marfantos, gambutzins, fardatxos, cucales i bubotes també formen part del paisatge. Com el mantell protector d'antigues verges. Descobrir-los serà un viatge inoblidable. Història mítica de les Terres de l'Ebre forma part de la col·lecció «Catalunya fantàstica»: llibres de referència que combinen la divulgació històrica i la meravella.

Com vas perdre el braç, Balchowsky?, de Toni Orensanz

Un jove pianista de Chicago s’enrola a les Brigades Internacionals i viatja a l’Espanya de la Guerra Civil en lluita contra el feixisme, on perdrà el braç dret. De retorn als Estats Units, la seva serà una història de superació que el convertirà en una llegenda de la bohèmia artística de Chicago, en unstoryteller prodigiós i en un pioner de la contracultura, i ens permetrà sobrevolar, com si fos un llibre de cavalleries, la història nord-americana de la segona meitat del segle xx. Va ser un supervivent que es va aferrar a la vida. Una lliçó ambulant de resistència i de superació somrient. Un perdedor entre perdedors a qui res no li va acabar de sortir bé, però que inspirava afecte a tothom. Un idealista a qui la vida va maltractar amb acarnissament. Mentor espiritual i guru salvador per a molts, encara que ell no sabés redimir-se, com els bons messies. Un home essencialment lliure i d’una certa candidesa. Un bon jan. Un amor. Un idealista il·lús. Un mestre of the streets. El pianista d’un sol braç. Aquell pecador tan agradable. El rei dels carrerons.

Cartes a les estrelles, de Xavi Benigni

L’escriptor de Deltebre Xavi Llambrich Franch, també conegut com Xavi Benigni, torna a les llibreries amb un llibre d’autoajuda. Al llibre, tres relats de ficció entrelligats entre ells acaben motivant al lector a superar problemes d'autoestima i d'assetjament. L’autor va patir assetjament escolar durant l'adolescència, el va aconseguir superar i ha explicat obertament la seua experiència amb l'objectiu d'ajudar els altres. Al 2018, amb només 19 anys va publicar el seu primer llibre, ‘Estima'. Es tractava d’un recopilatori de pensaments i poesies que va escriure durant una dura etapa de la seva vida i que també pretenia ajudar a les víctimes d’assetjament. 

Gandesa, 3.000 anys d'urbanisme, d'Anton Monner

El llibre fa un repàs a l’urbanisme de la capital de la Terra Alta des de la protohistòria fins al 1920. Els textos de Monner estan acompanyats pels plànols i dibuixos de Figuerola.