Els membres ebrencs del Consell de l'Aigua convocats per a la setmana vinent com a representants d'institucions diverses (de la banda institucional, en representació de la Comunitat Autònoma, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel; per part dels usuaris, els presidents de les comunitats de regants, Manolo Macià i LLuís Pegueroles, i finalment Susana Abella, membre de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, com a representant d'entitats ecologistes), no havien rebut encara este matí de dimarts el document de més de 18.000 folis que ha d'emmarcar la gestió de l'aigua en els propers anys, de manera que tots reconèixen la "barbaritat", en veu del president de la Dreta Manel Macià, que els suposarà posar-se al dia.
Les previsions, però, no són gaire optimistes pel que fa a dos qüestions clau: el règim de cabals ambientals per al tram final del riu i les provisions per a regadius. Després que el ministre de Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, defensés la proposta de l'esborrany, contra la qual es van presentar al·legacions a tort i a dret des del territori i des del Govern català, i titllés d'il·lògica la proposta unitària de la Comissió per a la Sostenibilitat, seria tota una sorpresa una rectificació a l'alça. A més, "tampoc es pot descartar que encara hi haja una ampliació dels regatius", estima Susana Abella, que a manca de conèixer el que pot passar al Consell de l'Aigua –i entre altres coses el posicionament definitiu de les diverses comunitats autònomes– sospita que "serà política de fets consumats". El pas que s'hauran de plantejar a l'estiu, per tant, serà la presentació d'una queixa a Europa, que haurà d'avançar en la línia de la petició que precisament defensarà la PDE en el debat acceptat per la Comissió de Peticions del Parlament per analitzar si les conseqüències de l'aprovació del Pla, tal com està redactat, tindrien efectes mediambientalment devastadors i contraris a les seues directives, tal com denuncien els antitransvasament.

Una proposta alternativa
El president de la Comunitat de Regants de la Dreta de l'Ebre, Manel Macià, ha reconegut que la convocatòria de la CHE, per al proper 4 de juliol, és molt precipitada tenint en compte que encara no disposen del document definitiu. Només dos dies abans, el 2 de juliol, han estat citats per la Federació de Regants de la Conca de l'Ebre per conèixer quina ha estat la postura de la CHE davant les al·legacions que van presentar. Macià ha assegurat que "es tracta d'una proposta alternativa" que no ha volgut concretar. Els regants de la dreta i l'esquerra, però, van centrar les al·legacions en la reclamació que el pla de demarcació respecte prioritàriament les seues concessions, incloent en aquesta reclamació els temps de sequera. Sostenen que els canals no es poden tancar per garantir el cabal ecològic ja que les concessions han d'estar per davant. Un ordre de prioritats que, de fet, topa amb la legislació en matèria d'aigua, perquè només prioritza l'abastament urbà per davant del règim ambiental.
A la reunió del Consell de l'Aigua hi haurà 34 representants de las comunitats autònomes, (12 vocals d'Aragó; 6 de Catalunya; 4 de Navarra; 4 de la Rioja; 2 de Castella i Lleó, 2 del País Basc, 2 de Cantàbria, 1 de Castella-La Manxa i 1 del País Valencià); representants de les entitats locals amb territori a la demarcació (3 vocals); representants d'usuaris (32), d'associacions agràries (2), d'entitats ecologistes (2), d'associacions empresarials (1) i d'organitzacions sindicals (1).