Així, en el seu recurs, la Generalitat Valenciana esgrimia que la derogació no havia tingut en compte un informe preceptiu del Consell Nacional de l'Aigua. També la considerava arbitrària per vulnerar els principis de la Directiva Marc de l'Aigua, concretament en els principis de precaució, acció preventiva, cautela, correcció dels atemptats al medi ambient i en el principi de qui contamina paga, així com en les condicions d'informació i participació pública que establix la directiva. A més, apuntava que trencava l'equilibri intern del Pla Hidrològic, en considerar que la derogació només podia efectuar-se en el marc d'un nou replantejament global del Pla Hidrològic, una decisió que titllava d'"incoherent i capriciosa". Segons el Govern valencià "no hi hauria motivació per acordar la derogació de les transferències previstes", i la seua anul•lació es basava en "criteris d'oportunitat política" i derivava en mesures alternatives inadmissibles per ser "totalment inadequades". En el seu recurs, partia de la dada, que titllava d'"objectiva", de la situació excedentària de la conca de l'Ebre, al•legant que un cop fixat el cabal ecològic, "la utilització racional de l'aigua exigeix autoritzar el seu destí a altres conques que resulten deficitàries". No transvasar, argumentava, suposaria "la utilització irracional dels recursos naturals, en permetre la pèrdua dels recursos excedentaris, sense aportar una alternativa real".
El Constitucional no dóna validesa al recurs argumentant que la incoherència i l'arbitrarietat denunciada es basen en consideracions més enllà del pla jurídic. El TC sosté que la Generalitat Valenciana es basa en un únic argument que considera inconvenient qualsevol alternativa al transvasament de l'Ebre. En una altra sentència dictada al desembre, el Constitucional ja va desestimar el recurs fonamentat en l'argument que en la derogació no concorrien les circumstàncies "d'extraordinària i urgent necessitat" previstes.