Un pilot desenvolupat a les Terres de l’Ebre per la Càtedra d’Innovació i Simulació en Salut de la URV i la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre ha demostrat que la realitat virtual i la connectivitat 5G poden millorar el tractament dels trastorns de la conducta alimentària en joves, reduint l’ansietat i millorant la percepció corporal en un entorn supervisat i accessible des de casa.

La tecnologia s’ha convertit en una aliada clau per millorar l’atenció als trastorns de la conducta alimentària (TCA), especialment en territoris rurals amb menys accessibilitat a serveis especialitzats. Així ho demostra el projecte presentat este dijous al Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili, que incorpora realitat virtual immersiva i connectivitat 5G per oferir sessions psicoterapèutiques supervisades en remot.

El sistema permet rebre part del tractament des de casa, sense haver de desplaçar-se als centres hospitalaris, i mantenint la qualitat i la seguretat de l’atenció.

Realitat virtual i 5G 

A les Terres de l’Ebre, diversos joves amb TCA tenen dificultats per accedir a teràpies especialitzades, ja siga per les distàncies o per les limitacions del territori. El pilot ha mostrat que la realitat virtual pot reduir estes desigualtats, permetent que els pacients reben la teràpia des de casa amb la supervisió remota del professional, que segueix la sessió en temps real a través de la plataforma.

El projecte s’ha aplicat durant sis mesos a deu joves d’entre 12 i 24 anys, persones que s’atenen al servei de salut mental infantil i juvenil de la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre. Els participants es van dividir en un grup experimental, que va realitzar les sessions immersives, i un grup control que va seguir el tractament presencial habitual.

Les sessions immersives han permès treballar aspectes clau del tractament: la percepció corporal —mitjançant avatars configurats segons I’Índex de Massa Corporal (IBM) real del pacient— i l’ansietat davant del menjar, amb escenaris com un restaurant virtual en què el professional guia la sessió mentre el pacient experimenta l’exposició en 3D.

Resultats del pilot

Els resultats obtinguts mostren que esta tecnologia no només és viable i segura, sinó que pot contribuir a reduir l’ansietat i canviar la percepció corporal dels adolescents que conviuen amb esta patologia.

En el grup RV s’ha detectat una reducció de l’ansietat, especialment de l’ansietat tret, indicador de tendències emocionals més estables.

Al mateix temps, s’ha observat canvis en la percepció corporal per que fa al que es considera saludable i una millora de l’IMC real.

Pel que fa a la tolerància física, els nivells de cybersickness —una molèstia similar al mareig que pot aparèixer en entorns de realitat virtual— han estat molt baixos i clínicament insignificants, confirmant la seguretat de la intervenció.

A escala tècnica, la connectivitat 5G ha permès desenvolupar les sessions en remot de manera fluida i sense interrupcions, demostrant que la tecnologia pot ser una aliada real per fer arribar tractaments especialitzats a territoris dispersos sense comprometre la qualitat assistencial.

Projecció de futur

El pilot obre ara la porta a una segona fase d’investigació amb una mostra més gran i la incorporació de noves eines tecnològiques per avançar cap a escenaris immersius més personalitzats.

El model desenvolupat a les Terres de l’Ebre representa una oportunitat per transformar l’accés als serveis de salut mental en zones rurals, posant la innovació al servei de l’equitat territorial i de l’atenció personalitzada als joves amb trastorns alimentaris.