La Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, ha reinhumat este dimecres al cementiri de Caseres les restes òssies de deu víctimes de la Guerra Civil. Estes restes van ser recuperades en tres intervencions arqueològiques dutes a terme al municipi entre els anys 2018 i 2020.

Les restes, que no han pogut ser identificades, han estat retornades al municipi on van ser localitzades i han rebut sepultura digna al cementiri de Caseres, d’acord amb la normativa vigent en matèria de fosses comunes i restes humanes de la Guerra Civil i la dictadura franquista. La reinhumació, gairebé noranta anys després, s’emmarca en les actuacions de la Generalitat per recuperar, identificar i dignificar les víctimes d’este període històric.

L’acte ha comptat amb la participació del director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez; l’alcalde de Caseres, Joan Manel Palau González; la directora del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE), Marta Brú Virgili, i el director dels Serveis Territorials del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica a les Terres de l’Ebre, Gerard Vidal.

El director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez, ha expressat que “donem a aquestes persones allò que durant dècades no van poder tenir: un lloc digne on descansar i ser recordades". "No n’hem pogut recuperar els noms, però sí la seva memòria, aquest és el sentit de les polítiques de memòria democràtica: reconèixer les víctimes, dignificar-les i evitar que la seva història desaparegui”, ha afirmat Menéndez.

El director general també ha fet una crida a les famílies que tinguin algun familiar desaparegut durant la Guerra Civil o la dictadura franquista perquè l’inscriguin al Cens de persones desaparegudes de la Generalitat i s’adhereixin al Programa d’identificació genètica. “Disposar de dades sobre aquestes persones i de mostres genètiques dels seus familiars és fonamental per poder creuar aquesta informació amb les restes que es recuperen a les fosses i avançar en la seva identificació. Animem totes les famílies que encara esperen saber què va passar amb els seus éssers estimats a fer aquest pas”, ha assenyalat.

L’espai on han estat reinhumades les restes s’incorpora ara a la Xarxa d’Espais de Memòria. Esta xarxa permet contextualitzar i preservar els espais vinculats als combats de la Guerra Civil i apropar a la ciutadania els fets històrics que hi van tenir lloc.

Deu víctimes recuperades

Entre els anys 2018 i 2020, la Direcció General de Memòria Democràtica va dur a terme intervencions arqueològiques en tres localitzacions del terme municipal de Caseres: el Mas del Primo, el Mas del Cabo i el Mas del Cid. Les actuacions van permetre recuperar restes òssies corresponents a deu persones.

En alguns casos, les restes havien estat desplaçades respecte de l’emplaçament original i presentaven diverses afectacions derivades del pas del temps i de les circumstàncies de la inhumació. La recuperació s’emmarca en el Pla de fosses de la Generalitat, que té com a objectiu localitzar i excavar fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista, recuperar-ne les restes i, quan és possible, identificar-les i retornar-les a les famílies.

Caseres, escenari de l’ofensiva de 1938

Caseres va ser un dels municipis de la Terra Alta afectats per l’ofensiva franquista que, a partir del març de 1938, va trencar el front d’Aragó i va avançar progressivament cap a Catalunya i el Mediterrani. L’ofensiva va arribar al terme municipal de Caseres entre finals de març i principis d’abril de 1938, on es van produir intensos combats entre les forces republicanes i franquistes.

En este sector hi van intervenir, entre d’altres, unitats de la 35a Divisió Internacional, per la banda republicana, i el Corpo di Truppe Volontarie italià, en suport de les forces franquistes. Els combats van provocar nombroses baixes i, segons els testimonis orals recollits al municipi, algunes de les víctimes van ser enterrades al mateix indret on van morir, aprofitant trinxeres, esvorancs i altres estructures generades durant els enfrontaments.

Amb el pas de les dècades, estes inhumacions van quedar ocultes. Les intervencions arqueològiques han permès recuperar les restes i documentar les característiques dels enterraments, alhora que han aportat noves evidències sobre els combats i les seues conseqüències al municipi.