Adam Maijó està travessant l'emocionant camí entre la anhel i la realitat, passant de ser un dels fondistes més prometedors de la seua generació a tot l'Estat a convertir-se en una peça sòlida dins l'elit. Això passa per abandonar els seus durant un període de la vida, perquè arribar als somnis vol constància, sacrifici, disciplina i una mica de sort. Combinant-ho tot, als seus 21 anys ha aconseguit el títol de campió d'Espanya sub-20 de 3.000 metres en pista coberta i de 5.000 metres a l'aire lliure. Ha estat internacional amb la selecció espanyola, ha obtingut el títol de campió d'Espanya de camp a través sub-23 al gener del 2022 i ara fa un mes es va proclamar proclamar campió d'Espanya Sub23 als 3.000 metres de pista coberta disputats a Antequera. 

Recentment ha tornat dels Mundials de Cross a Austràlia, com ha anat l’experiència? 

Brutal. La meua millor experiència esportiva fins al moment. Traient el resultat, el qual considero que hauria d’haver estat millor, debutar amb la selecció espanyola absoluta en un Mundial de Cross... és una font de motivació i ganes de seguir entrenant per preparar objectius cada cop més ambiciosos. 

Més enllà del títol de campió d’Espanya en pista coberta, de tots els títols aconseguits fins ara, quin ha estat el més especial per a vostè i perquè? 

Una victòria que mai oblidaré és la del meu primer campionat de Catalunya de cross (categoria sub14) a Mataró. Era el primer cop que em presentava a un campionat d’aquells nivells, no coneixia a cap rival, havia jugat un partit de futbol el dia anterior... però el més important, estava il·lusionat i tenia moltes ganes de gaudir d’aquella carrera. Una altra a la qual també li dono molta importància va ser la 6ena posició al meu primer campionat d’Europa d’Aire Lliure en categoria sub20. No m’esperava ni molt menys passar a la final i, sincerament, estava molt, molt nerviós. El fet d’aconseguir una posició de finalista em va fer molta il·lusió. 
 

Perquè corre? Què li aporta l’atletisme? 

Disciplina en majúscules, l’atletisme t’ensenya a ser disciplinat, constant i professional amb allò que busques aconseguir. L’atletisme, he de dir que m’ha donat moltes amistats de diferents parts d’Espanya i que a dia d’avui, són persones molt importants per a mi tot i que algunes d’elles són rivals directes. A més a més, gaudixo de tots i cada un dels entrenaments amb el grup tan bonic que tenim al CAR i també m’ajuda a desconnectar de possibles problemes personals que poden sorgir durant el dia. 

Quan recorda la primera vegada que va sentir que s’esforçaria per dedicar-se a l’atletisme de competició? 

No sé si hi ha un punt d’inflexió on vaig anunciar, si es pot dir així, a la gent que m’envolta que em dedicaria a l’atletisme de competició. Ha estat un camí molt progressiu on poc a poc hem anat pujant esglaons, marcant-nos fites mes altes i competint cada cop més lluny. Un fet important que potser ha fet canviar la meua forma de veure l’atletisme ha estat el fet d’entrar al Centre d’Alt Rendiment Esportiu, a Sant Cugat. Més hores d’entrenament, més facilitats, més competicions, etc. 

Quins avantatges i inconvenients té començar en un poble? 

Inconvenients sol en veig un. La manca de facilitats i d’instal·lacions esportives que pots tenir i per tant, t’has de moure si t’hi vols dedicar. Però este inconvenient no ho veig una excusa per no intentar-ho. Sí que és veritat que és més complicat respecte viure a la ciutat, però crec que el més difícil de tot això és estar preparat a marxar, a independitzar-te i estar “lluny” dels teus. Pel que fa als avantatges, crec que el fet de ser d’un poble petit fa que si t’esforces i arribes lluny la gent que tens al teu costat donant-te suport i animant-te és molta més a la que tindries si fosses de ciutat. I és que el més bonic d’un poble és que ens coneixem tots entre tots i això fa que la proporció de gent que confia amb la teua trajectòria és molt major respecte a la ciutat. Però pl fet de sortir d’un poble no fa sentir-me singular perquè no tots els esportistes surten de la ciutat. Síi que et fa sentir especial el fet de ser d’un poble pels motius que he esmentat anteriorment, és a dir, tenir molta gent al meu costat i tots del poble o de la comarca. 

La seua família va tenir alguna recança en dixar-lo marxar? 

No! Als 16 anys vaig marxar al Centre de Tecnificació d’Amposta, un any abans d’incorporar-me al CAR, i a casa sempre m’han fet veure que si volia créixer esportivament és el que tenia que fer. Sempre m’han donat suport en tots els aspectes i de fet, com ens veiem poc, intenten venir a casi totes les competicions. Siga on siga! 

Quins són els seus puntals? 

Sóc una persona que quan em marco uns objectius faig tot el possible per aconseguir-los. Em sacrifico, m’hi dedico i no paro fins tenir-los.  Sóc una persona amb les idees molt clares i crec que això em fa seguir una línia constant al llarg d’este camí tan dur. 

Qui l’inspira? 

Des del punt de vista esportiu, els meus referents són Reyes Estévez y Carles Castillejo, el meu entrenador. En quan al que per ara és el meu àmbit acadèmic, el meu germà i el meu pare. Considero que són els millors amb allò que fan i m’agradaria en un futur està treballant amb ells.  

A qui dedica les seues victòries personals? 

A la meva germana, Ariadna. Perquè se que sigui on estigui, em dona tota la força que necessito! 

Influïx la sort en l’esport? 

Pot influir de forma indirecta, sí! Que els teus rivals preparin objectius diferents als teus i per tant tinguis més opcions d’aconseguir-lo, que desafortunadament caigui algú en una carrera,... però són coses que no tenim presents. Es qüestió de ganes i sacrifici. 

Què és el que més temor li fa? 

Pensar que igual no aconseguixo el gran objectiu de tot esportista que és anar a uns Jocs Olímpics o pensar que et pots lesionar, ja que tot esport d’alt nivell té els seus riscos. 

I el que més li costa d’esta manera de viure? 

Crec que el fet de tenir molt poques vacances i no poder fer viatges amb amics, parella, etc. és el que més em costa ja que els dies que tenim lliures al llarg de l’any són molt pocs i els vols aprofitar per fer moltes coses. 

Es va adaptar ràpidament a viure primer al Centre de Tecnificació d’Amposta i després al de Sant Cugat? 

Sí, molt ràpid. Crec que soc una persona molt sociable i independent i el fet de relacionar-me o adaptar-me a llocs no em costa gaire. 

Què és el millor de viure al Centre? 

En primer lloc, la gent. És un centre en el qual ens relacionem tots en tots i acaba sent com una família amb la qual fas plans per les tardes, els caps de setmana que no tenim competicions, etc. A més a més de la gent, les facilitats que t’aporta el fet de viure-hi. Tenir tot tipus de instal·lacions dins del centre i també tenir menjador fa que puguem gestionar millor el temps i aprofitar les hores per descansar. 

A banda de dormir, menjar, entrenar, estudiar... li queda el temps per “perdre”? Com li agrada passar-lo? 

Sí, poc o molt però algun “ratet” trobo per perdre. Entre setmana l’únic moment que em permet sortir de la rutina és l’hora aans d’anar a dormir, així que de quan en quan m’agrada quedar amb els amics del poble i anar a sopar amb ells. Per altra banda, els caps de setmana que no tenim competicions, normalment són dies tranquils els quals puc aprofitar-los per fer plans pel centre de Barcelona amb la novia, la gent del car, amics, etc. 

Què és el més important que li ha ensenyat Carles Castillejo? 

A gaudir de l’esport i a veure’l des d’un punt de vista més professional. Amb ell he après a fer el pas de l’atletisme com a hobby a l’atletisme professional. La seva gran experiència com a atleta no deixa de ser un aprenentatge constant.  Tinc una gran connexió amb ell i em sento molt còmode entrenant amb ell. 

Què és el que més li motiva d’entrenar? 

Entrenar cada dia m’agrada perquè és una forma de veure que el meu estat de forma millora setmana a setmana i que cada cop queda menys per complir els objectius.  
Si tens un bon grup d'entrenament, este dia a dia és més distret i divertit dins del patiment que implica entrenar. 

Si no és per malaltia, quants dies passa sense entrenar a l’any? 

2 setmanes al estiu i 3-4 dies al desembre i febrer-març així que... 3 setmanes en total
 
Com es cuida un atleta d’elit? 

El més important crec que és saber que l’esport és un treball, un ofici que, a diferència de la resta, has de ser conscient de cada detall i de cada cosa que fas ja que pot influenciar de forma negativa al rendiment i si no rendixes... no generes.  El descans, l’alimentació (no cal estar a dieta, simplement menjar bé i variat) i la constància entrenant són els factors principals per millorar i poder aconseguir els objectius marcats. 

I l’entrenament emocional o mental, fins a quin punt determina o no un campió? 

Crec que és molt important saber gestionar els nervis i les teues emocions abans d’una competició. Molts atletes tendixen a encongir-se o sentir-se inferiors als rivals i això els pot fer afectar negativament. A una línia de sortida has de veure a tots i cada un dels teus rivals per igual i tenir clar que ho donaràs tot. Dit així pot semblar molt fàcil però, evidentment, a l’hora de la veritat no ho és. 

Segurament hi ha molts atletes bons i físicament molt preparats, què marca la diferència per estar entre els primers? 

Doncs qui complisca més factors de la pregunta “Com es cuida un atleta d’elit” i a partir d’aquí, qui corre millor tàcticament o simplement el que siga més bo.  

Es pot tenir sort també...

Sí. Encara que no ho parega l’atletisme de mig fons i fons, en campionats importants, acostumen a ser accidentats i pot ser que un rival caiga... Sense tenir que plantejar-se estes coses, és important saber que a una carrera pot passar qualsevol cosa i com més conegues als rivals i tingues clara una possible estratègia per guanyar-los, millor. 
 
Quines fites més destacades té enguany? 

Els dos objectius principals són els dos campionats d’Europa. El campionat d’Europa sub23 al Aire Lliure (5000) al Juliol i el campionat d’Europa sub23 de cross al desembre 

A més de córrer estudia enginyeria, de què vol treballar “de gran”? 

Tinc molt clar que vull acabar a Batea, treballant d’enginyer agrònom amb el meu pare i germà, qui són els meus grans referents en este àmbit ja que són els millors, i buscant nous projectes enfocats al món agrari. 

Li agradaria tornar a Batea a viure per tant... 

Si! De fet, vull acabar vivint a Batea. 

Què li agradaria haver aconseguit quan torne? 

Doncs al juliol, em faria il·lusió tornar al Poble amb una medalla. Respecte al europeu de cross, buscaré un top10 i si és possible tornar a casa amb un lloc de finalista.