Este dimarts es compleix un any de l'inici del foc de Paüls, un incendi forestal que va afectar cinc pobles del Baix Ebre. Un any difícil, així s'ha viscut a Paüls, Xerta o Aldover el postincendi del juliol de 2025. Una negligència en una zona agrícola per la qual hi ha una persona investigada va ser l'origen d'un dels incendis forestals més importants de l'any passat a Catalunya. Es van cremar més de 3.300 hectàrees, una tercera part dins del parc natural dels Ports i dues terceres parts de superfície forestal. A més, un bomber va morir en un accident durant les tasques d'extinció.
L'alcalde de Xerta, Roger Aviñó, recorda que es van viure "moments molt complicats i molt dramàtics" i que els veïns van passar "molta temor". La nit del 7 al 8 de juliol, el foc va arribar a les portes de Xerta i van perdre un 30% del terme municipal, amb alguns negocis com cases rurals, granges i altres infraestructura agràries i ramaderes que es van salvar in extremis.
Aviñó reconeix que ha calgut fer "un dol molt important, hi ha afectats que han quedat impactats pels fets i encara no ho han superat". Assegura que la neteja forestal està canviant el paisatge tal com el recordaven, una impressió que està costant d'assumir. "Quan surts de casa i veus la petjada de l'incendi, es fa difícil, i sobretot s'ha fet difícil tornar a començar, d'alguna manera", apunta l'alcalde de Xerta.
A l'espera de la retirada de fusta cremada
Tot i "la gravetat de la situació", es va treballar "de manera ingent" per "recuperar la normalitat". Els ajuntaments de Xerta, Paüls, Aldover, Tivenys i Alfara de Carles van activar la neteja de les finques cremades, coordinant, amb el departament d'Agricultura, la localització de propietaris i empreses forestals privades per facilitar que es posés en marxa la retirada de tot l'arbrat calcinat.
A Aldover, amb l'actuació de les empreses forestals que també han coordinat des de l'Ajuntament amb els propietaris, ja s'ha netejat tota la zona afectada pel foc de fa un any. "Està tot molt desolat, però almenys net", diu l'alcaldessa Rosalia Pegueroles.
Aviñó reconeix que esta va ser una de les prioritats després del foc perquè calia facilitar la regeneració de l'entorn forestal i agrícola i evitar tots els problemes d'accessibilitat, erosió, plagues i altres riscos ambientals. "També la Generalitat es va comprometre a fer-ho en les zones amb molt pendent on no poden arribar estes empreses", explica l'alcalde de Xerta. Pocs dies després del foc, el Govern va anunciar que actuaria en unes 350 hectàrees del terreny amb més pendent (un 10% de la superfície afectada). "Encara estem esperant i confiem que ho facin", reivindica Aviñó.
Ajuts econòmics limitats
El mosaic agrari dels municipis afectats per l'incendi de Paüls està molt fragmentat, amb molts propietaris, la majoria dels quals no tenen l'agricultura com la seua principal activitat, i sobretot amb propietaris grans o jubilats. Això farà que en la majoria de finques cremades no s'hi tornarà a replantar res, "perquè no els surt a compte".
Un altre dels compromisos del Govern que esperen els alcaldes són ajuts econòmics directes per als propietaris afectats. El batlle de Xerta apunta que els pagesos que s'hi dediquen han pogut "tornar a començar" perquè van patir afectacions parcials, però lamenta que només han comptat amb els ajuts que han arribat de la declaració de zona afectada greument per una emergència de protecció civil. Es van repartir ajuts entre 1.500 i 10.000 euros depenent de la renda agrària.
Aviñó ha assenyalat alguns pagesos es van quedar sense cobrar res perquè es venia de campanyes de molta sequera en què alguns no havien pogut declarar cap collita, i "no han tingut dret" a cobrar esta indemnització. Les afectacions a cases, edificacions agràries, sistemes de reg i altres desperfectes també s'ha intentat que les cobreixin les assegurances, en els casos que en tenien de contactada.
Els consistoris van encarregar-se de fer censos i registres d'afectacions, afectat per afectat i "porta a porta", ja que des de Presidència es va assegurar que amb esta "radiografia" es posaria en marxa un paquet de mesures. "El que és cert és que no hem tingut una ajuda directa de la Generalitat, tot i que en el seu moment, els ajuntaments dels municipis afectats vam demanar que no deixessin tirada a la gent", ha criticat l'alcalde de Xerta.
Aldover i Tivenys, "a l'oblit"
També a Aldover critiquen "haver quedat en l'oblit". Com Tivenys, el municipi va quedar exclòs de les indemnitzacions estatals perquè només es considera "greu afectació agrària" una extensió cremada pel foc de més de 500 hectàrees, i no era el seu cas. "Vam tindre la desgràcia que hem cremat poc", ironitza l'alcaldessa Rosalia Pegueroles.
"Als afectats, que són els pagesos, no els expliquis si ha cremat un jornal o dos, quan realment se'ls han cremat 80 o 90 oliveres que són arbres que tarden seixanta anys a tornar a produir. Penso que aquests criteris estan pensats des d'un despatx i amb una visió molt diferent de la realitat d'un pagès", lamenta Pegueroles.
"Nosaltres vam fer els deures i hi havia una quantificació de danys de més de 100.000 euros, aproximadament. Hem quedat fora quan no estem parlant d'un milió d'euros. No és el cas. I ens hauria ajudat molt per a poder restaurar el reg, per a poder tornar a fer plantacions", ha assenyalat. L'alcaldessa ha remarcat que amb estes ajudes ningú "guanya diners", sinó que es dona suport a gent que ho necessita.
L'alcaldessa confia que es desplegui la resolució de la Generalitat on se'ls ha inclòs rebre algunes ajudes "de manera nominal". A finals de maig es van aprovar les bases reguladores d'ajuts per a explotacions agràries afectades pels aiguats i la dana de setembre i octubre i també pels incendis del juliol a Tivenys i Aldover. "Tenim la convocatòria, però no sabem com i quan", ha apuntat Pegueroles.
"Van vindre consellers, van vindre directors generals, van prometre moltes coses i un any després, el resum és que de moment n'hem vist poques", insisteix l'alcalde de Xerta. "Un any després de les promeses, els resultats són molt limitats", ha afegit.
El Govern defensa una dotació per a la gestió forestal "sense precedents"
Per la seua banda, el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, en declaracions a l'ACN, ha assegurat que el Govern "està treballant per fer aquestes actuacions de neteja del bosc i construir feixes per reduir l'erosió al bosc cremat" a través dels GEPIF i Forestal Catalana i que "hi ha compromeses millores de camins", amb una partida de 28 milions d'euros.
El conseller ha assegurat que s'ha respost a les demandes dels alcaldes dels pobles del Baix Ebre afectats pel foc amb el relleu en la direcció del parc natural dels Ports, "perquè s'escolti més als alcaldes i es faciliti l'activitat de la gent que hi viu i treballa", l'increment de recursos per als regadius, una partida de 2 milions d'euros per la ramaderia extensiva, i sobretot una aposta per la gestió forestal.
El cap d'Agricultura ha reivindicat la resposta ràpida i coordinada que es va donar en l'emergència, i que, juntament amb les inundacions de la tardor, es va dur a terme "el desplegament històric, més intensiu de recursos humans, de recursos materials i de recursos econòmics quan hi ha hagut en una adversitat a l'Ebre". "Catalunya és des de l'Ebre fins a l'Empordà, des de la Vall d'Aran fins a Barcelona", remarca.
En este sentit, Ordeig ha defensat que l'increment de la dotació en els pressupostos, "amb recursos sense precedents" per a la gestió forestal, demostra que esta és "una prioritat per al Govern". El conseller ha assenyalat que la partida de la conselleria ha incrementat un 20% amb uns 1.000 milions d'euros de pressupost, i amb augments destacats per a les direccions generals de Pesca i de Boscos (50%), que comptarà amb més de 70 milions d'euros, la dotació "més alta de la història".
Reforç de GEPIF, ADF i barrancs
Finalment, el Govern ha anunciat un reforç de les polítiques de prevenció i gestió forestal amb un augment d'1 milió d'euros per a les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), per millorar els seus recursos humans, materials i operatius, i 1,3 milions més per al GEPIF, que permetran ampliar la campanya de treball de sis a deu mesos i incrementar el nombre de professionals, vehicles i equipaments.
També s'incrementarà el pressupost de Forestal Catalana per executar treballs forestals i actuacions de prevenció. A més, en les setmanes vinents hi haurà una convocatòria amb 3,5 milions d'euros destinats a la renovació de la maquinària de serradores i empreses de gestió forestal, amb l'objectiu de modernitzar el sector i compensar la manca de mà d'obra.
Per la seua banda, a Xerta s'ha intentat reforçar la prevenció i extinció d'incendis amb la creació d'una ADF. Ara estan treballant per captar voluntaris, sumar propietaris forestals i optar a ajudes per adquirir equipament de prevenció i actuar davant futurs incendis. També s'ha coordinat amb l'Agència Catalana de l'Aigua la neteja dels barrancs que van cremar i que un cop netejats incrementen el risc d'inundacions al municipi si es produeixen tempestes intenses.
