Localitzades 123 fosses de la Guerra Civil a les Terres de l’Ebre i el Priorat

La Generalitat ha presentat este divendres a la Fatarella (Terra Alta) els resultats del primer estudi de geolocalització de fosses comunes de la guerra civil, que s’ha dut a terme a les comarques de les Terres de l’Ebre i el Priorat. Un treball que ha permès ubicar sobre el terreny 123 fosses (69 confirmades i 54 de les quals es tenen indicis).  A més, el Govern ha anunciat l’ampliació del Pla de Fosses, que passarà a ser bianual i amb una ampliació de pressupost de 300.000 a 800.000 euros.

Els resultats de l’estudi han estat presentats pel conseller d’Afers Exteriors i Relacions Intitucionals, Raül Romeva, la directora general de Relacions Institucionals, Carme Garcia i el catedràtic d’Història de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i director l’estudi, Josep Sánchez i Cervelló.

L’estudi resol “una situació absolutament anòmala i extraordinàriament incomprensible”, en paraules del conseller Romeva, i és que tot i el protagonisme que havien tingut estes comarques en el front de guerra, havent-se lliurat en elles la Batalla de l’Ebre, fins ara no hi ha via cap estudi exhaustiu que localitzés les fosses comunes que guarden, majoritàriament, restes de soldats del bàndol republicà. Al mapa de fosses i de la repressió de Catalunya només hi constaven fins a la presentació de l’estudi 11 fosses a les comarques de les Terres de l’Ebre i Priorat, l’estudi elaborat per la URV ha permès incorporar-ne 112 de noves i s’amplia fins a 495 el nombre de fosses localitzades a tot Catalunya. Així, al Priorat s'han localitzat 51 fosses (29 confirmades, 22 probables), al Baix Ebre 5 (1 confirmada, 4 probables), al Montsià 2 (2 confirmades), a la Ribera d'Ebre 41 (25 confirmades , 16 probables) i a la Terra Alta 24 (12 confirmades, 12 probables).

“Aquestes són les que hem trobat, però no són totes les que hi ha. Si el projecte continua en trobarem més”, ha constatat el director de l’estudi, Sánchez Cervelló. Per  geolocalitzar les fosses comunes, l’equip liderat pel catedràtic d’Història de la URV contactava amb informadors de cada municipi, bé personal dels ajuntaments o també persones grans que haguessin viscut la guerra. Un cop es constatava el lloc on s’ubicava una fossa, es referenciava amb  coordenades UTM. En algunes de les ubicacions s’han utilitzat també georadars que han servit per confirmar l’existència de restes òssies.  Així, de cada fossa se n’ha fet una fitxa que contè: coordenades UTM, localització amb cartografia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICCG), fotografia del lloc, resum històric i fonts consultades. Alhora, s’especifica si la fossa està plenament confirmada, si és probable o bé ja ha estat intervinguda, si és de soldats (indicant l’exèrcit: republicà o rebel) o de civils, així com el nombre de persones inhumades i la relació dels òbits, si n’hi ha.

D’entre les dificultats que s’han trobat els investigadors a l’hora d’elaborar l’estudi, Sánchez Cervelló ha destacat la “falta de memòria”, dels pocs testimonis vius que queden, però també les reticències dels propietaris de cultius on se sap que s’hi ha trobat restes. “Crec que el projecte haurà d’incloure compensacions als pagesos, perquè tenen por que els hi destrossem les finques buscant les restes i després no els reparem els danys”, ha demanat el director de l’estudi.

En aquest sentit, el conseller Romeva ha anunciat una ampliació de la dotació pressupostària per al projecte que passarà a ser, de moment, bianual i que preveurà la cobertura de danys en propietats privades: “La dimensió del que estem trobant ens fa ser molt més ambiciosos, per això redoblem el compromís”. El pla de fosses estava previst per a un any, el 2017, amb 300.000 euros de dotació pressupostària i ara es convertirà “amb un pla bianual amb possibilitat d’ampliar-lo dos anys més” i que comptarà amb un pressupost de 800.000 euros. “Som molts conscients de les dificultats després de tants anys, però al mateix temps encarem això amb absoluta determinació”, ha afirmat Romeva. Segons el conseller “la transició va institucionalitzar la desmemòria, la nostra missió és desinstitucionalitzar-la, perquè només si tenim una memòria endreçada podem mirar cap al futur”.

Durant l’elaboració de l’estudi de la URV també s’han fet 20 actuacions en superfície realitzades en el marc de l’execució del Pla de fosses 2017 a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, quan han consistit en la recollida i classificació de restes òssies que restaven desenterrades en terrenys dispersos del territori. En total s’han recuperat 300 restes que formen part de 16 persones i que s’han dipositat també este divendres al memorial de les Camposines, des d’on es procedirà a la seua identificació genètica.

En paral·lel als treballs de geolocalització del Pla de fosses, la Generalitat està duent a terme també el programa de d’Identificació Genètica (PIG) de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, que compta amb 5.400 inscrits que volen trobar familiars desapareguts.