El Departament de Justícia, Drets i Memòria, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha lliurat este dissabte a la família les restes d'un soldat republicà que va morir durant la Guerra Civil. Es tracta de Joan Guil Ibáñez, la tercera persona identificada de la fossa més gran que s'ha obert fins ara a Catalunya, la del mas de Santa Magdalena, a Móra d'Ebre. A banda de les restes, també s'han lliurat a la família els materials associats a la persona inhumada, que en este cas han estat botons de la roba. Es tracta de la dinovena persona exhumada que s'identifica a Catalunya des del 2016, any en què es va crear el Programa d'identificació genètica.

La cerimònia del retorn de les restes de Joan Guil s'ha fet al cementiri de Terrassa, localitat on residix la família. La neta de Joan Gil ha rebut les restes de la mà del director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, el qual ha assegurat que "l'acte de retorn de les restes d'un desaparegut a la seua família és el que mou" la tasca de Memòria Democràtica i dels equips que treballen en el programa de localització i d'identificació de persones desaparegudes. "El que ens mou i la nostra raó de ser és que les famílies coneguen la veritat i que vegen reparat el seu dolor, la seua pèrdua, encara que siga només en part i amb molts anys de retard", ha afegit Aragoneses.

Per la seua banda, la neta de Joan Guil, Anna Maria Guil, ha agraït la tasca del Departament i de tots els tècnics que han fet possible la recuperació, la identificació i el retorn de les despulles del seu avi. "Hem tancat una ferida. És un consol saber que allò que la vídua i els fills no van poder aconseguir, ha acabat arribant", ha afirmat.

Joan Guil Ibáñez, dinovena persona identificada a Catalunya

Joan Guil va néixer el 1908 a Alboluduy (Almeria). Era fill de Juan i Teresa, i residia a Terrassa. Durant la Guerra Civil, va formar part de l'exèrcit republicà, adscrit al batalló 238 de la 60 Brigada Mixta, dins la 3a Divisió. Segons constava a la família, a partir de la informació facilitada pels seus companys, hauria patit l'amputació d'una cuixa durant la batalla de l'Ebre i hauria estat inhumat vora l'hospital de Santa Magdalena, l'agost de 1938.

L'estudi antropològic de les restes informa que va patir una amputació traumàtica i que va ser inhumat vestit; per tant, podria haver mort abans d'arribar a l'hospital o poc després d'arribar-hi. D'altra banda, el seu nom figura a la base de dades del Cost humà de la Guerra Civil, on s'informa que hauria mort el 24 d’agost de 1938. La seua neta, Anna Maria Guil Codina, en va sol·licitar la recerca a la Generalitat de Catalunya, l'any 2021 i la identificació genètica es va produir a finals de 2022.

Programa d'identificació genètica

El Programa és fruit de la col·laboració, vigent des de 2016, entre el Departament de Justícia, Drets i Memòria (mitjançant la Direcció General de Memòria Democràtica) i el Departament de Salut (a través de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron).

L'encreuament de les bases de dades de perfils genètics de familiars i la dels perfils genètics de les restes recuperades a les intervencions arqueològiques permet posar la ciència a disposició de la memòria i ja ha aconseguit la identificació de 19 persones des que es va iniciar, el 2016.

Tot i estos resultats, el Departament de Justícia, Drets i Memòria fa una crida per ampliar les mostres del Programa d'identificació genètica, que actualment té més de 3.000 mostres de familiars de desapareguts, una xifra molt inferior a la de les persones desaparegudes. Actualment, el Cens de persones desaparegudes de la Generalitat de Catalunya té 6.689 noms inscrits.

El Mas de Santa Magdalena

Des del desembre de 2020 i fins al juliol de 2021, es va dur a terme una intervenció arqueològica a la fossa del Mas de Santa Magdalena, al terme municipal de Móra d'Ebre, en el marc del Pla de fosses de la Generalitat. Com a resultat, es van recuperar un total de 177 cossos, amb més de nou amputacions, dipositats en 62 punts d'inhumació. Es tracta, fins al moment, de la intervenció en fosses de la Guerra Civil a Catalunya que ha proporcionat un major nombre d'individus.

La fossa, situada als afores del nucli municipal, estava associada a un hospital de campanya del XV Cos d'Exèrcit republicà, instal·lat al mas i l'ermita adjacent, avui desapareguda. L'hospital formava part d'una de les línies d'evacuació de ferits de la batalla de l'Ebre, una línia que continuava cap a Móra d'Ebre i, des d'allà, cap als hospitals i punts sanitaris habilitats al Priorat.