22
de juny
del
2016
Actualitzat
a les
11:51h
Tot llest a la vora del riu Ebre, al passeig fluvial de Ferreries, per celebrar 'com es mereix' els cinquanta anys del monument franquista de Tortosa. Una taula amb pica-pica (cacaus i quicos, com mana l'estàndard) i begudes, un pallasso, una pantalla per passar el vídeo-homenatge, un grup de música i, el més important, els convidats, gairebé mig centenar. Amb molt d'humor i molta ironia, la Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa ha organitzat una festa d'aniversari per recordar que la seua lluita per treure el monument del mig del riu continua.
Un mes després de la consulta on va guanyar l'opció de "mantenir i reinterpretar el monument", la comissió no ha deixat escapar esta ocasió per recordar que la seua feina no ha acabat i que no finalitzarà fins aconseguir "retirar tots els símbols franquistes de la nostra ciutat", va dir Ester Baiges, la portaveu de la Comissió. En un moment on va poder atendre a la premsa, Baiges va posar en valor la tasca que han fet malgrat el resultat advers de la consulta: "hem aconseguit posar el tema damunt la taula i s'ha obert el debat de la recuperació de la memòria històrica".
La situació, però, ara sembla estancada a l'espera de la proposta de l'Ajuntament per reinterpretar el monument, que es podria allargar un any. Per part de la Comissió no hi ha cap pressa en escoltar la proposta del consistori, ja que per ells l'única via és acabar "convencent-mos que el cal és aplicar la llei de memòria històrica" i avisen que no deixaran que el debat quede aparcat. Tot i que Bages insisteix en que l'estratègia de la comissió passa - i seguirà sent així en les properes accions - pel "convenciment", no obvien la reclamació que va fer el Parlament català, o el pronunciament del Síndic de Greuges o el treball conjunt entre la Comissió de la dignitat i el Memorial Democràtic.
El manifest, llegit pel membre de la comissió Brian Cutts, també ha estat molt crític amb l'Ajuntament de Tortosa i amb la consulta. Segons el text de la Comissió, l'ajuntament "no es pot rentar les mans del tema com ha intentat fer amb la consulta popular". Una consulta, diuen, "absurda" i "innecessària". Tot plegat "una mala passada per Tortosa que costarà temps superar". Al mateix temps entenen que l'argument de "a mi no em molesta" que molta gent ha fet servir per defensar el monument, és la prova que explica perquè cal retirar-lo i afegixen que "d’alguna manera estem ensenyant als jóvens que el franquisme no molesta tant".
Proclames a banda, l'acte va ser un veritable festa d'aniversari per tots els públics. Els xiquets i xiquetes presents van gaudir amb el show del, pallasso Muniatto, que entre malabars i bromes, deixava anar alguna àcida referència al monument i al "moixó". Per cert, l'àguila que presideix el monument ha estat un altre dels grans protagonistes. En una revisió fet amb cartró del monument, l'au franquista ha passat a ser una "simpàtica" àguila de peluix, en referència a una definició feta pel president de Tortosins pel Monument, Jaume Solé, que ja ha fet fortuna entre els detractors de l'estàtua. Ja per als més grans, el grup Riu 'n' So va interpretar un parell de cançons molt adients per l'ocasió. Una d'irònica dedicada a Franco i un altra, clàssica i imprescindible, 'L'estaca' de Lluís Llach.
Al menys cinquanta convidats no es van voler perdre la festa del cinquantè aniversari del monument franquista Foto: D. Sainz de Aja
Un mes després de la consulta on va guanyar l'opció de "mantenir i reinterpretar el monument", la comissió no ha deixat escapar esta ocasió per recordar que la seua feina no ha acabat i que no finalitzarà fins aconseguir "retirar tots els símbols franquistes de la nostra ciutat", va dir Ester Baiges, la portaveu de la Comissió. En un moment on va poder atendre a la premsa, Baiges va posar en valor la tasca que han fet malgrat el resultat advers de la consulta: "hem aconseguit posar el tema damunt la taula i s'ha obert el debat de la recuperació de la memòria històrica".
La situació, però, ara sembla estancada a l'espera de la proposta de l'Ajuntament per reinterpretar el monument, que es podria allargar un any. Per part de la Comissió no hi ha cap pressa en escoltar la proposta del consistori, ja que per ells l'única via és acabar "convencent-mos que el cal és aplicar la llei de memòria històrica" i avisen que no deixaran que el debat quede aparcat. Tot i que Bages insisteix en que l'estratègia de la comissió passa - i seguirà sent així en les properes accions - pel "convenciment", no obvien la reclamació que va fer el Parlament català, o el pronunciament del Síndic de Greuges o el treball conjunt entre la Comissió de la dignitat i el Memorial Democràtic.
El manifest, llegit pel membre de la comissió Brian Cutts, també ha estat molt crític amb l'Ajuntament de Tortosa i amb la consulta. Segons el text de la Comissió, l'ajuntament "no es pot rentar les mans del tema com ha intentat fer amb la consulta popular". Una consulta, diuen, "absurda" i "innecessària". Tot plegat "una mala passada per Tortosa que costarà temps superar". Al mateix temps entenen que l'argument de "a mi no em molesta" que molta gent ha fet servir per defensar el monument, és la prova que explica perquè cal retirar-lo i afegixen que "d’alguna manera estem ensenyant als jóvens que el franquisme no molesta tant".
Reproducció en cartró del monument franquista de Tortosa on l'àguila és de peluix Foto: D. Sainz de Aja
Proclames a banda, l'acte va ser un veritable festa d'aniversari per tots els públics. Els xiquets i xiquetes presents van gaudir amb el show del, pallasso Muniatto, que entre malabars i bromes, deixava anar alguna àcida referència al monument i al "moixó". Per cert, l'àguila que presideix el monument ha estat un altre dels grans protagonistes. En una revisió fet amb cartró del monument, l'au franquista ha passat a ser una "simpàtica" àguila de peluix, en referència a una definició feta pel president de Tortosins pel Monument, Jaume Solé, que ja ha fet fortuna entre els detractors de l'estàtua. Ja per als més grans, el grup Riu 'n' So va interpretar un parell de cançons molt adients per l'ocasió. Una d'irònica dedicada a Franco i un altra, clàssica i imprescindible, 'L'estaca' de Lluís Llach.