El delegat del Govern a l'Ebre tanca el mandat reivindicant els «reptes històrics» executats

L'ampliació de l'HTVC, l'actuació al Delta, el Xerta-Sénia i el Fons Nuclear són els grans projectes que queden en marxa

Ultim consell d'administració del Govern a les Terres de l'Ebre
Ultim consell d'administració del Govern a les Terres de l'Ebre | Anna Ferràs
Redacció
02 de maig del 2024
Actualitzat a les 17:42h

Este dimarts s'ha celebrat a Tortosa l'últim consell de direcció del Govern a les Terres de l'Ebre. El delegat Albert Salvadó i els directors dels serveis territorials fan un "balanç molt satisfactori" dels projectes duts a terme en menys de tres anys. Salvadó ha assenyalat que el Govern ha "entomat i arrencat repte que eren històrics a les Terres de l'Ebre". Algunes d'estes "ambicioses" actuacions queden en execució i s'hauran de finalitzar el pròxim mandat. Són l'ampliació de l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC), el regadiu Xerta-Sénia, les mesures de protecció del Delta, el Pla Director Urbanístic i el ramal ferroviari del polígon Catalunya Sud o el desplegament dels Fons de Transició Nuclear.

El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Albert Salvadó, ha agraït "l'ambició i el compromís" dels directors dels serveis territorials "per tirar endavant projectes importantíssims per al territori, tot i que ha lamentat que alguns hagin quedat pendents de licitar i finalitzar, com la millora de la C-12 amb trams de dos carrils en un sentit o el desplegament del regadiu Xerta-Sénia.

Salvadó ha reivindicat "la paternitat dels Fons Nuclears d'aquest Govern", els quals van ser "una obsessió des del principi de la legislatura", i ha assegurat que en uns anys les Terres de l'Ebre es "felicitaran col·lectivament pel punt d'inflexió claríssim que suposaran" aquests recursos per als sectors productius ebrencs.

Més indústria que mai

Salvadó també ha apuntat que el Govern ha apostat per desenvolupar "nou sòl industrial competitiu" a les Terres de l'Ebre, "un model modern de Formació Professional" que puga atendre les necessitats de les empreses actuals i les que es vulguin implantar en el futur, i nous estudis universitaris, unitats de coneixement i desenvolupament tecnològic.

Les Terres de l'Ebre han captat gairebé 470 milions d'euros d'inversió estrangera en l'últim quinquenni (2019-2023), la xifra més alta de la sèrie històrica i sis vegades superior a la del període anterior (2014-2018). "No havia passat en la vida, ni de prop", ha dit Albert Salvadó. Aquests projectes d'inversió de multinacionals estrangeres han suposat la creació de 550 nous llocs de treball. El secretari d'Empresa i Competitivitat i conseller delegat d'ACCIÓ, Albert Castellanos, ha insistit en "la potencialitat del territori", per l'oferta important de sòl industrial, el teixit diversificat i la posició geoestratègica "clau" que té.

Segons les dades d'ACCIÓ de 2023, hi ha 31 filials d'empreses estrangeres a les Terres de l'Ebre, un 24% més que l'any anterior. Provenen principalment de països com el Regne Unit, els Estats Units, Suïssa, França i Bèlgica, i es dediquen als sectors de l'agricultura, l'alimentació, l'automoció i la química.

El Govern destinarà enguany 100 MEUR més en ajuts a les empreses catalanes però a les Terres de l'Ebre es pot accelerar aquest creixement amb els Fons Nuclears, que "nodriran" part de les línies d'ajut d’ACCIÓ per a generar actuacions de desenvolupament econòmic i transició energètica a l'àmbit territorial de les centrals nuclears.

Arxivat a