Tres-centes persones i una vintena d’entitats sobiranistes s’han sumat a la iniciativa de l’activista ebrenc Rai López (L'Aldea), la marxa ‘Camí a la República’, que caminarà 1.200 km des de Cervera de la Marenda, a la Catalunya Nord (Languedoc-Rosellón) i fins al Parlament Europeu de Brussel·les "per denunciar el judici polític" al procés independentista català i "per exigir la implementació de la República Catalana" o la celebració d'un nou referèndum avalat per Europa.
Vint entitats sobiranistes han mostrat el seu suport per col·laborar en les tasques d’organització. “S’espera que en les properes hores s’hi sumin les grans entitats com Òmnium i l’ANC”, assegura López en una nota de premsa. A més, des de que es va posar en marxa la iniciativa, ja compta amb més de 300 persones inscrites per tal de realitzar algun tram de la marxa, d’estes, més d’una cinquantena s’han sumat a fer tot el camí. “La iniciativa particular s’ha convertit a hores d’ara en una reivindicació de país”, afegeix.
Diumenge 24 de març a les 12h, López emprendrà la marxa des de l’estació de tren de Cervera de la Marenda, a la Catalunya Nord. Durant més d’un mes, cada dia es caminarà uns 30 quilòmetres i s’anirà fent parada a diferents pobles i ciutats, llegint un manifest històric redactat per l’historiador Marc Pons, en aquelles ubicacions que han tingut una simbologia especial a llarg de la història catalana. D’esta manera es completarà a peu un recorregut de més de 1.200Km que passarà per la casa de la República (Waterloo), on s’espera que siguin rebuts pel president Puigdemont i els polítics a l’exili i acabarà a Brussel·les, al Parlament Europeu.
La iniciativa comptarà també amb una recollida de signatures durant tot el recorregut. Rai López durà una de les urnes de l’1 d’octubre i es pretén que totes aquelles persones que vulguen participar en la marxa també descarreguen el manifest del web www.camialarepublica.cat i recullen signatures entre el seu entorn, per tal d’introduir-les a la urna el dia que vinguen a acompanyar la marxa. Hi haurà l’opció d’adherir-se al manifest on-line, per aquells que no puguen venir a caminar. Les butlletes estaran disponibles en diferents idiomes, per tal de poder sumar, també, suports internacionals. La idea dels organitzadors és que la primera firma siga la del president Torra i la última la del president Puigdemont, “per tal de mostrar la unitat i transversalitat de l’independentisme”, afirmen.
La marxa acabarà al Parlament Europeu, on s’entregaran totes les firmes recollides per tal de que es compleixin les dos demandes de la reivindicació: La implementació efectiva de la República Catalana (validant el resultat del referèndum de l’1-O o convocant un nou referèndum per part d’Europa) i la intervenció del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg en el judici al procés.
300 persones i 20 entitats se sumen al «Camí de la República» de l'activista ebrenc Rai López
La ruta s'iniciarà este diumenge des de la Catalunya Nord
ARA A PORTADA
-
La PDE es reactiva i exigeix cabals ecològics reals per a llacunes i badies del Delta Xavi Llambrich
-
La gigafactoria d'IA que es proposa a Móra la Nova se situaria en un solar del polígon industrial del Molló Sílvia Berbís Morelló
-
L’Institut Dertosa es paralitza: «No podem tancar el curs ni preparar el vinent amb garanties» Xavi Llambrich
-
-
Veïns acusen la Diputació de Tarragona de bloquejar la millora de la Carretera de la Vergonya Xavi Llambrich
Publicat el 19 de març de 2019 a les 11:32
Actualitzat el 19 de març de 2019 a les 12:20
Et pot interessar
-
Política La CUP vota en contra dels comptes d’Aigües de Tortosa i denuncia el desequilibri estructural del model mixt
-
Política Santa Bàrbara formalitza el relleu a l’alcaldia: Josep Lluís Gimeno d'ERC pren el testimoni d’Antoni Ollés de Junts
-
Política L'alcalde d'Amposta passa balanç al 45% de les accions del PAM assolides a mig mandat
-
Política Gandesa, el quart mandat de Luz i l'únic pacte ebrenc amb el PP
-
Política Móra d’Ebre a mig mandat: promeses, projectes a mitges i un deute que no afluixa
-
Política Amposta, la ciutat de les majories absolutes